El jutge de l’Audiència Nacional Joaquín Gadea ha decretat presó incondicional per a Yassine Kanjaa, el jove “plenament radicalitzat” que va ser detingut per l’“atac gihadista” perpetrat dimecres passat a dues esglésies d’Algesires (Cadis), en què va ser assassinat un sagristà, una acció que hauria portat a terme sol i “en nom del fenomen gihadista”.

Els indicis recollits fins ara porten el jutge a concloure, “des de la provisionalitat d’aquest moment processal”, que aquest jove marroquí de 25 anys s’identificaria amb “un perfil de terrorista autoadoctrinat que actua de manera individual no vinculada directament amb una organització terrorista” , però que “porta a terme la seva acció en nom del fenomen gihadista al qual tants s’adhereixen de forma remota, generant un atac violent que causa terror a la societat i desestabilitza la pau social”, segons fonts de l’Audiència Nacional.

El magistrat de reforç del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, que ha decretat presó provisional per a ell a instàncies de Fiscalia després de prendre-li declaració, l’investiga per delictes d’assassinat i lesions amb finalitats terroristes, que podrien comportar una condemna de presó permanent revisable.

Kanjaa, originari d’un poble entre Ceuta i Tànger i que tenia obert un expedient d’expulsió després d’entrar a l’Estat espanyol irregularment el 2019, va ser detingut dimecres passat com a presumpte autor de l’atac amb un matxet de grans dimensions i al crit d’Al·là a dues esglésies d’Algesires, la Parròquia de Sant Isidre i a l’Església Nostra Senyora de la Palma.

El sagristà Diego Valencia va ser assassinat i diverses persones van resultar ferides, entre elles el sacerdot Antonio Rodríguez i un ciutadà marroquí.

El jutge creu que els indicis recopilats fins ara sustenten que l’activitat desenvolupada pel detingut es pot qualificar “com un atac gihadista dirigit tant contra sacerdots que professen la fe de l’Església Catòlica com contra musulmans que per a l’investigat no segueixen els preceptes del Alcorà”, segons les fonts.

De moment tot sembla indicar que Kanjaa hauria actuat sol i sense ajuda de tercers, com ell mateix ha reconegut a la seva declaració, en què ha descartat que hagi estat dirigit per altres persones o que hagi jurat lleialtat a cap grup terrorista. L’acció no va ser reivindicada pel Daesh, que, no obstant, sí que se’n va fer ressò a través de mitjans afins.

El jutge no percep contradiccions, excepte en elements perifèrics del relat, en les seves declaracions davant de la Policia i de l’Audiència Nacional, i creu que és capaç de reproduir en essència la seva acció.

Segons el jutge, la seva conducta “va ser conscient”. Amb objectius definits i “tenint l’opció de causar uns danys més grans, focalitza la seva acció concretament sobre els subjectes que ataca, als quals escull de forma deliberada”. Primer, els sacerdots, “reconeixent que la seva intenció era matar” tots els que eren a l’església; i després “centra el seu atac contra un marroquí que considera infidel, en creure que estava davant d’un marroquí convers, per no practicar l’autèntica religió, i a qui va agredir amb intenció de matar-lo”.

L’anàlisi de la seva activitat a les xarxes socials, el contingut del mòbil i les declaracions dels testimonis permeten inferir que Kanjaa manté un compromís “implícit” amb la seva visió de l’islam i que està “plenament radicalitzat en terrorisme gihadista” després de patir un “ràpid” “adoctrinament ideològic que ha culminat en la comissió d’accions violentes, “provocant, conscientment i intencionadament el dany més gran possible”, segons el jutge.

Fins al moment de l’atac no havia aparegut com a perillós en la intel·ligència policial ni s’havia vist immers en cap mena d’aldarull o incident, si bé això no impedeix, diu el jutge, que no s’hi apreciï un procés de radicalització religiosa.

Kanjaa residia a Algesires en un habitatge ocupat, abandonat i pràcticament en ruïnes, juntament amb dos joves més, que van detectar que s’estava posant “cada vegada més agressiu, més paranoic i més rar”.

Van apuntar també la possibilitat que patís algun trastorn mental i sobre això fonts consultades per EFE han indicat que si després de ser examinat pel forense de l’Audiència Nacional se li ha permès declarar “és que estava en condicions de fer-ho”, sense perjudici, han matisat, que se’l pugui sotmetre a un examen pericial al llarg de la instrucció.