Societat

La Moncloa assegura que els canvis a la llei del ‘només sí és sí’ seran “tècnics” i no afectaran el consentiment

El PSOE confia defensa que les modificacions no afecten el cor del text i confia en un acord com més aviat millor

Unides Podem desconfia de la proposta del ministeri Justícia i posa com a línia vermella protegir la figura del consentiment

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha insistit aquest dimarts que la reforma de la llei de garantia integral de la llibertat sexual que vol impulsar a través d’una proposició de llei del PSOE es limita a arreglar “aspectes tècnics” de la norma per evitar la rebaixa de penes a agressors sexuals, però no preveu “tocar ni una coma” del nucli de la llei del només sí és sí: el consentiment.

El seu criteri contrasta amb la de la part de Podem de l’executiu, que sosté que la reforma afecta l’eix central de la norma perquè introdueix distincions entre agressors amb violència o amb intimidació, i per tant desvirtua l’esperit de la norma perquè porta els jutges de nou a centrar l’atenció en les declaracions de les víctimes sobre els fets.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Rodríguez ha afirmat que la llei del només sí és sí és “una bona llei, una llei pionera” de la qual el govern espanyol “se sent orgullós”, però ha reconegut que està tenint “efectes que no són desitjats” i que cal reformar.

És per això que l’executiu entén que “avui la millor forma de defensar la llei del només sí és sí és dur a terme ajustos tècnics” per evitar que es produeixin “aquestes rebaixes de les penes a agressors sexuals”.

Rodríguez ha reiterat que l’executiu no preveu “tocar ni una coma” del nucli de la llei, el consentiment: “Això no s’alterarà en cap cas”.

No obstant això, ha admès que aquesta és una reforma “complexa” que “requereix de tasques per donar viabilitat tècnica i jurídica als ajustaments necessaris perquè no es produeixin els efectes indesitjats de la norma”.

Rodríguez ha assegurat que el govern “estudia cadascun dels pronunciaments dels tribunals” i que “en tot aquest temps el govern ha estat treballant en aquestes fórmules “que no són fàcils”.

Prèviament, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha avançat en una roda de premsa al Congrés  que la proposició de llei que el seu grup preveu registrar per reformar la llei no afecta el “cor” de la llei, el consentiment, i sí que incrementa les penes als qui exerceixen la violència sexual. “Segons els experts és l’única manera d’impedir les rebaixes de les penes”, ha indicat.

Els socialistes plantegen que la reforma incrementi les penes actuals per als casos de violència sexual, un criteri que no comparteix Podem, que planteja incrementar les penes mínimes sense fer la distinció entre els casos en què s’exerceix la violència i els que no.

El dirigent socialista ha comentat que espera poder assolir un acord amb Podem sobre aquesta qüestió “si pot ser demà, millor que la setmana que ve”. Segons ell, hi ha qüestions plantejades pel ministeri d’Igualtat que “són compatibles” amb la reforma de la Llei, però que no eliminen el risc que els jutges segueixin rebaixant les penes.


Suspicàcia a Podem
Unides Podem també confia en arribar a un acord amb els socialistes  per modificar la llei amb la introducció de les millores que siguin necessàries, però posen la línia vermella en mantenir la figura del consentiment al centre. “Es produeixen moltes converses, constantment, i jo crec que s’ha de notar en coses externes que aniran passant al llarg del dia”, ha apuntat el diputat d’aquesta formació Gerardo Pisarello.

En aquest sentit, Pisarello ha avisat al PSOE que “no ha d’aliar-se amb el pitjor del PP per a acabar amb el consentiment en la llei del només sí és sí”, en al·lusió a la proposta que ha fet el ministeri de Justícia. “Introduir millores, el que calgui, però tornar a un règim del passat per revictimitzar les dones resulta inacceptable i seria un greuge per a les conquestes del moviment feminista”, ha subratllat el diputat.

Ha defensat que aquesta és una bona llei i els canvis que s’incorporin han de permetre que, davant l’alerta per les decisions judicials, al seu parer esbiaixades, fer els “canvis, retocs o modificacions per millorar la protecció de les dones i no qüestionar la idea que el lliure consentiment és la gran aportació de la llei”.

El portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, s’ha mostrat disposat a pactar alguns canvis en l’escala de penes “per protegir el govern de coalició” però ha avisat que no acceptaran tornar a la llei anterior. Ha explicat que el ministeri d’Igualtat negocia amb el PSOE des del pont de la Constitució i ha posat sobre la taula tres propostes diferents per a modificar l’escala de penes de la llei. Però, segons ha dit, els socialistes s’han despenjat amb la seva proposició de manera unilateral i per sorpresa.

En aquest context, ha volgut deixar clar que no donaran suport a la proposta del ministeri de Justícia, si és aquesta la que finalment es plasma en la proposició de la llei anunciada pel PSOE, perquè, segons ell, implica eliminar “el consentiment” del nucli de la llei. Segons ell, suposa tornar a la legislació anterior que va permetre sentències com la de la Manada, perquè diferenciava entre abús i agressió. “El que fa Justícia és canviar de nom a l’abús, que l’anomena agressió sense violència i intimidació, mentre que a l’agressió l’anomena agressió amb violència i intimidació”, ha assenyalat.

Des de Podem expliquen que això tindrà com a efecte material que la víctima haurà de provar que hi ha hagut violència i intimidació, la qual cosa desemboca en un “calvari probatori” per a aquestes dones.

Segons ell, l’afirmació del PSOE que amb la proposta de Justícia es protegeix el consentiment és només “retòrica”. “Per molt que algú digui que es protegeix el consentiment, si això no està recollit al text que es presenta, no s’està protegint el consentiment”.

Echenique ha retret als socialistes de pretendre eliminar de la llei el consentiment com a eix de la protecció de les dones, i ha retret al PSOE que estigui disposat a trencar la unitat del govern de coalició.

Però López ha negat la major: “No toquem per a res l’article del consentiment, i estem buscant la millor fórmula per evitar que la llei tingui efectes no desitjats”, ha defensat en la roda de premsa.

Sí que ha reconegut que aquesta reforma no impedirà que els delinqüents sexuals que ja han estat condemnats es puguin seguir acollint a la rebaixa de condemnes fruit de l’entrada en vigor de la llei del només sí és sí.

Menys iniciatives en un any electoral

El govern espanyol preveu aprovar 117 iniciatives el 2023: tres lleis orgàniques, 33 lleis ordinàries i 81 decrets. És la previsió que conté el pla normatiu al qual ha donat llum verda el Consell de Ministres d’aquest dimarts.

El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, ha explicat en roda de premsa que són menys d’un terç d’iniciatives que el 2022. Segons ell, això és “lògic” tenint en compte que és any electoral.

I és que segons Bolaños, aquesta és una “planificació realista” que servirà per “culminar el full de ruta” de la coalició. El titular de Presidència ha remarcat que “la part més gran de la transformació” que volia impulsar l’executiu de coalició ja s’ha adoptat.

Entre les iniciatives previstes per a aquest 2023, ha citat la llei de famílies, la de serveis socials, la d’indústria o la que regula els grups d’interès. Un terç de les iniciatives estan vinculades al pla de recuperació i són compromisos adquirits amb la Comissió Europea.

Un altre terç són transposicions de directives comunitàries i la resta o bé ja han estat aprovades en primera lectura pel Consell de Ministres o són altres tipus d’ajustaments.

Pel que fa als eixos temàtics, Bolaños ha dit que estan centrades en la transformació del teixit productiu, el reforç de l’estat del benestar o l’ampliació de drets i llibertats.

“Serà un any legislativament intens. No farem una cosa diferent que el 2022, 2021 i 2020”, ha assegurat el ministre.

Bolaños ha reivindicat que aquesta haurà estat “segurament la legislatura més transformadora de la història de la democràcia”. A més, ha destacat que les reformes s’hagin produït malgrat les circumstàncies “tan complexes” com són la pandèmia i la guerra d’Ucraïna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.