L’ONG Transparència Internacional, organització dedicada a mesurar i investigar la corrupció global al sector públic, ha advertit aquest dimarts de la “incapacitat” de l’Estat espanyol per generar “òrgans independents de control” del poder.

Així s’ha posat de manifest en la presentació de l’informe que aquesta organització elabora anualment i que conclou que el grau de percepció de la corrupció en aquest país ha empitjorat per segon any consecutiu en caure un punt respecte el 2021.

En concret, l’Estat Espanyol obté 60 punts sobre 100, ocupa el lloc 35 entre els 180 països que s’integren en aquesta classificació mundial, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Grenadines, i es manté al 14 entre els 27 estats membres de la UE, dos punts per sota de Portugal i Lituània (62/100).

La presidenta de Transparència Internacional, Silvina Bacigalupo, ha atribuït aquestes dades al fet que l’Estat espanyol no ha millorat per la manca de reformes estructurals i institucionals que necessita el país i que encara estan pendents.

El professor Manuel Villoria, que també forma part del comitè de direcció d’aquesta organització, ha lamentat, en base a aquest informe elaborat amb opinions d’experts, que l’Estat Espanyol no aconsegueixi avançar “seriosament” en la lluita contra la corrupció al sector públic.

I ha defensat la necessitat de crear “institucions autònomes i independents que controlin el poder”, després d’advertir que “si seguim intentant controlar l’acció de l’Executiu, directament o indirectament posant gent del nostre partit, això no funcionarà adequadament”.

En concret s’ha referit al fet que “els propis partits es maten per controlar les institucions”, en al·lusió a la “baralla” que han mantingut pel CGPJ i TC.

D’altra banda, Villoria s’ha referit a la decisió del govern de modificar el tipus penal de la malversació, per subratllar que “dificulta més” la lluita contra aquest tipus de “malbaratament i accions” perquè “tot i que no comporti un benefici directe, sí genera un mal al patrimoni públic”.

També ha parlat dels fons Next Generation per assenyalar que es prenen mesures quan ve la UE i “ens posa deures”, aleshores, en aquest cas, “canviem una mica i s’introdueixen mesures perquè no es paralitzi el lliurament d’aquests fons” , ha lamentat Villoria.

Aquest informe mesura en concret l’índex de suborn, els desviaments de fons públics, la malversació, l’ús del càrrec per a benefici privat i la forma d’accés a la funció pública, entre d’altres aspectes.