Segona protesta massiva a l’Estat francès contra la reforma de les pensions

L’Estat francès viu aquest dimarts la segona pro­testa mas­siva d’aquest mes de gener con­tra la reforma de les pen­si­ons del govern d’Emma­nuel Macron, en una jor­nada en què els sec­tors fer­ro­vi­ari, aeri, petro­lier i edu­ca­tiu han fet impor­tants atu­ra­des.

Després de l’àmplia pro­testa del 19 de gener, els sin­di­cats han fet un nou pols a Macron exi­gint-li la reti­rada tant del retard de l’edat mínima de jubi­lació, dels 62 anys actu­al­ment a 64, com de l’avançament a 2027 de l’allar­ga­ment del període de cotit­zació, de 42 a 43 anys.

“El món del tre­ball ho diu alt i clar, en la pro­testa més gran en 25 anys, no vol un aug­ment de l’edat mínima de jubi­lació”, ha afir­mat a EFE Lau­rent Ber­ger, líder de la Con­fe­de­ració Fran­cesa Democràtica del Tre­ball (CFDT), pri­mer sin­di­cat del país.

A la capçalera de la mani­fes­tació pari­senca amb altres líders sin­di­cals, entre ells Phi­lippe Martínez, de la com­ba­tiva Con­fe­de­ració Gene­ral del Tre­ball (CGT), els con­vo­cants han rei­vin­di­cat 500.000 par­ti­ci­pants, davant dels 400.000 cal­cu­lats fa dotze dies.

La pro­testa de París, que ha aca­bat amb alguns enfron­ta­ments amb les for­ces de l’ordre i s’ha sal­dat amb 30 deten­ci­ons, ha estat la més majo­ritària entre les 250 pro­tes­tes con­vo­ca­des a tot l’Estat francès, seguida per la de Mar­se­lla (al sud del país). Allà, la Pre­fec­tura ha esti­mat 40.000 mani­fes­tants (205.000 segons els sin­di­cats), tot i així més que el 19 de gener pas­sat, quan va tenir lloc la pri­mera d’una sèrie de mobi­lit­za­ci­ons con­tra la reforma de les pen­si­ons.

Davant la fer­mesa del govern, els sin­di­cats han con­vo­cat, de manera unitària, dues noves jor­na­des de vaga gene­ral i mani­fes­ta­ci­ons, el 7 i l’11 de febrer que ve.

La meta dels sin­di­cats és, com el 1995 durant la pre­sidència del con­ser­va­dor Jac­ques Chi­rac, acon­se­guir que la pressió social sigui tan gran que impe­deixi la posada en marxa d’una reforma de les pen­si­ons.

Sin­di­cats i Exe­cu­tiu s’han embran­cat en la tra­di­ci­o­nal bata­lla per les dades de segui­ment.

La poli­cia ha cal­cu­lat 1.272.000 mani­fes­tants a tot el país, una mica més dels 1.100.000 que ho van fer, segons les seves dades, fa dotze dies, men­tre que els sin­di­cats han rei­vin­di­cat 2,5 mili­ons, mig milió més que en la con­vo­catòria pas­sada.

A l’espera de les dades defi­ni­ti­ves, un 19,4% dels fun­ci­o­na­ris de l’Admi­nis­tració Cen­tral ha secun­dat l’atu­rada, davant el 28% del 19 de gener, segons el govern.

Els tre­ba­lla­dors públics de les admi­nis­tra­ci­ons locals s’han adhe­rit a la vaga en un 7,9%, davant de l’11,3% del dia 19, i els dels hos­pi­tals en un 8,5%, després del 9,9% ante­rior.

Tot i així, sí que hi ha hagut ser­veis espe­ci­al­ment impac­tats com el petro­lier, el fer­ro­vi­ari, l’aeri i l’edu­ca­tiu, segons xifres dels sin­di­cats.

Prop d’un terç dels emple­ats dels trens ges­ti­o­nats per l’esta­tal SNCF han secun­dat la vaga —davant del 46,3 % del 19 de gener—, cosa que ha pro­vo­cat que només cir­cu­les­sin dos trens regi­o­nals de deu i entre el 25 i 30 % de els d’alta velo­ci­tat.

A l’ense­nya­ment secun­dari, es cal­cula un 55% de vaguis­tes, d’acord amb els sin­di­cats. Segons el Minis­teri d’Edu­cació, hi ha hagut un 25,92% de pro­fes­sors que han donat suport a l’atu­rada, comp­tant tots els nivells edu­ca­tius, davant del 38,5% del 19 de gener.

Com s’espe­rava, el sec­tor de les refi­ne­ries i els dipòsits de com­bus­ti­bles de Tota­lE­ner­gies s’han mobi­lit­zat en massa, d’acord amb el sin­di­cat CGT. Qua­tre refi­ne­ries han comp­tat amb almenys el 75% del per­so­nal en vaga.

A la rutinària sessió par­la­mentària de con­trol al govern, la reforma de les pen­si­ons ha estat un dels prin­ci­pals temes. El minis­tre de Tre­ball, l’antic soci­a­lista Oli­vier Dus­sopt, ha defen­sat la reforma davant de les pre­gun­tes de l’esquerra radi­cal i l’ultra­dreta.

“Dema­nem als fran­ce­sos un esforç perquè es pugui man­te­nir l’actual sis­tema per repar­tició”, ha asse­ve­rat Dus­sopt, que ho ha jus­ti­fi­cat esgri­mint l’enve­lli­ment de la població: s’ha pas­sat dels tres cotit­zants per un jubi­lat de la dècada del 1970, a l’1,7 de cotit­zants d’avui dia.

L’Exe­cu­tiu francès ha defen­sat també la reforma del sis­tema de pen­si­ons per estar en línia amb la UE, ja que l’Estat francès és un dels països on l’edat mínima de jubi­lació és més baixa (62).

Un argu­ment rebut­jat pels líders sin­di­cals. “Quan hem tre­ba­llat tota la vida l’anhel és poder viure de la pensió, i durant més temps. Aquest és el mis­satge del car­rer a l’Estat francès”, ha llançat Martínez.

Ber­ger, que també és pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Euro­pea dels Sin­di­cats (CES), ha dema­nat al govern francès que deixi d’“uti­lit­zar l’argu­ment d’Europa” per allar­gar la vida labo­ral, ja que l’edat real de les jubi­la­ci­ons a l’Estat francès i la resta de la UE és molt sem­blant.