El govern català farà una prova pilot de la renda bàsica uni­ver­sal en dos muni­cipi del país en què es pagarà de manera “incon­di­ci­o­nal” a grups de població selec­ci­o­nats. La con­se­llera de Pre­sidència, Laura Vilagrà, ha expli­cat en la seva com­pa­rei­xença pres­su­postària al Par­la­ment que l’impuls enguany de la prova pilot impli­carà el con­tacte amb els muni­ci­pis tri­ats, la cre­ació del pro­grama informàtic per ges­ti­o­nar els paga­ments i la carac­te­rit­zació dels grups de població que par­ti­ci­pa­ran en la prova.

Pel que fa al pres­su­post des­ti­nat al paga­ment de la renda a aquests grups selec­ci­o­nats dependrà del moment en què s’imple­men­tarà –Vilagrà no ha donat ter­mi­nis– però també del volum de per­so­nes que accep­tin par­ti­ci­par-hi d’entre els grups pobla­ci­o­nals selec­ci­o­nats. El pla pilot es finançarà a través de la llei de mesu­res d’acom­pa­nya­ment del pres­su­post i Vilagrà defensa la ini­ci­a­tiva per tal de poder dis­po­sar d’ “evidència científica de l’efecte que tin­dria la renda bàsica uni­ver­sal” pen­sant en un futur en què “tot­hom ha de tenir cober­tes les neces­si­tats bàsiques inde­pen­dent­ment” de la seva con­dició i situ­ació per­so­nals.

La con­se­llera de Pre­sidència defensa un pres­su­post de 41.000 mili­ons en des­pesa, “el més ele­vat de la història”, que dona­ran res­posta a les neces­si­tats del país com no ho hau­ria pogut fer un pres­su­post pror­ro­gat. Con­si­dera que són uns comp­tes ori­en­tats a la trans­for­mació del país que, adver­teix, no es fa en un any sinó que és una cursa de fons. Vilagrà defensa “l’escut social” dels comp­tes i posa com a exem­ples els 140 mili­ons per reduir les llis­tes d’espera de la dependència, els 30 mili­ons de més per a salut men­tal i addic­ci­ons, els 100 euros per alumne per a l’esco­la­rit­zació infan­til, l’aug­ment de recur­sos en met­ges de família, el bo social tèrmic, o l’allar­ga­ment fins als 30 anys de la T-Jove.

Es des­ti­na­ran 25 mili­ons a l’energètica pública i a la ins­tal·lació de panells solars als edi­fi­cis de la Gene­ra­li­tat, 180 a l’ajut a ins­tal·laci­ons d’auto­con­sum domèstic o 10 per ela­bo­rar el mapa de presència d’ami­ant a Cata­lu­nya per abor­dar el pla d’era­di­cació d’aquest ele­ment can­ce­ri­gen pre­sent en edi­fi­cis antics.

El Cen­tre de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Tec­no­lo­gies de la Infor­mació (CTTI) tindrà un pres­su­post de 196 mili­ons (28 més) perquè es vol redi­men­si­o­nar la plan­ti­lla amb 50 noves pla­ces estruc­tu­rals amb per­fils pro­fes­si­o­nals “alta­ment tec­ni­fi­cats”. Vilagrà també anun­cia el des­ple­ga­ment de la fibra òptica en 3.000 Km més del ter­ri­tori.

També creix en 32 mili­ons l’apor­tació a la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA) per posar el dia l’oferta d’entre­te­ni­ment, docu­men­tals, ficció i con­tin­guts juve­nils i infan­tils però també les noves tec­no­lo­gies per adap­tar-se als nous hàbits de con­sum cen­trats en la per­so­na­lit­zació de con­tin­guts a través de sis­te­mes mòbils. Vilagrà recorda que és la major apor­tació en dotze anys i que en tres es vol recu­pe­rar el pres­su­post per­dut durant les reta­lla­des.

Vilagrà també anun­cia una llei de moder­nit­zació i digi­ta­lit­zació dels pro­ces­sos elec­to­rals, que con­si­dera una pri­mera apor­tació al que hau­ria de ser una llei elec­to­ral cata­lana que, recorda, s’ha d’acor­dar al Par­la­ment.