El govern català farà una prova pilot de la renda bàsica universal en dos municipi del país en què es pagarà de manera “incondicional” a grups de població seleccionats. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat en la seva compareixença pressupostària al Parlament que l’impuls enguany de la prova pilot implicarà el contacte amb els municipis triats, la creació del programa informàtic per gestionar els pagaments i la caracterització dels grups de població que participaran en la prova.

Pel que fa al pressupost destinat al pagament de la renda a aquests grups seleccionats dependrà del moment en què s’implementarà –Vilagrà no ha donat terminis– però també del volum de persones que acceptin participar-hi d’entre els grups poblacionals seleccionats. El pla pilot es finançarà a través de la llei de mesures d’acompanyament del pressupost i Vilagrà defensa la iniciativa per tal de poder disposar d’ “evidència científica de l’efecte que tindria la renda bàsica universal” pensant en un futur en què “tothom ha de tenir cobertes les necessitats bàsiques independentment” de la seva condició i situació personals.

La consellera de Presidència defensa un pressupost de 41.000 milions en despesa, “el més elevat de la història”, que donaran resposta a les necessitats del país com no ho hauria pogut fer un pressupost prorrogat. Considera que són uns comptes orientats a la transformació del país que, adverteix, no es fa en un any sinó que és una cursa de fons. Vilagrà defensa “l’escut social” dels comptes i posa com a exemples els 140 milions per reduir les llistes d’espera de la dependència, els 30 milions de més per a salut mental i addiccions, els 100 euros per alumne per a l’escolarització infantil, l’augment de recursos en metges de família, el bo social tèrmic, o l’allargament fins als 30 anys de la T-Jove.

Es destinaran 25 milions a l’energètica pública i a la instal·lació de panells solars als edificis de la Generalitat, 180 a l’ajut a instal·lacions d’autoconsum domèstic o 10 per elaborar el mapa de presència d’amiant a Catalunya per abordar el pla d’eradicació d’aquest element cancerigen present en edificis antics.

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) tindrà un pressupost de 196 milions (28 més) perquè es vol redimensionar la plantilla amb 50 noves places estructurals amb perfils professionals “altament tecnificats”. Vilagrà també anuncia el desplegament de la fibra òptica en 3.000 Km més del territori.

També creix en 32 milions l’aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per posar el dia l’oferta d’entreteniment, documentals, ficció i continguts juvenils i infantils però també les noves tecnologies per adaptar-se als nous hàbits de consum centrats en la personalització de continguts a través de sistemes mòbils. Vilagrà recorda que és la major aportació en dotze anys i que en tres es vol recuperar el pressupost perdut durant les retallades.

Vilagrà també anuncia una llei de modernització i digitalització dels processos electorals, que considera una primera aportació al que hauria de ser una llei electoral catalana que, recorda, s’ha d’acordar al Parlament.