El peuet descalç de l’Ahmed, un infant de 5 anys, sobresurt entre la runa. És un poble proper a Alep, al nord de Síria, i un equip de rescat s’esforça per apartar les pedres del seu voltant en un intent per salvar-li la vida. Quan aconsegueixen treure’l a la superfície, el connecten a un respirador mentre li fan pressió al pit: “Vinga, petitó! Vinga!” A pocs quilòmetres de distància, a Idlib, desenes de persones envolten en silenci un edifici ensorrat. Només se sent la feina dels rescatadors i el so dels generadors, que alimenten els equips mèdics de les ambulàncies. Al cap d’uns minuts, els uniformats retiren un cadàver.

Tots dos casos corresponen a famílies que estan acostumades al desastre. El nord-oest de Síria, on ahir un dels terratrèmols va tenir un gran impacte, acull milions de persones del mateix país sirià que van fugir de la guerra civil, iniciada el 2011. Per tal d’allunyar-se del règim del president Baixar al-Assad, van deixar enrere la seva primera llar. Ara, el cataclisme els treu la segona.

L’Acnur registra que Idlib i Alep acullen, sovint en camps de refugiats, al voltant d’un milió i mig de sirians originaris d’altres indrets del país. La sacsejada va ser letal contra refugiats que tampoc es reconcilien amb la pau a l’altra banda de la frontera. Bona part dels 3,5 milions de sirians que acull Turquia es troben al sud del país. La guerra no es fa només contra les persones. El terratrèmol va castigar territoris repetidament bombardejats durant el conflicte. La miserable situació de l’estructura sanitària del nord-oest del país, on el 65% dels hospitals estan inoperatius, afegeix complicacions a la resposta humanitària. “No puc superar el que ha passat avui”, deia la Nilgün en declaracions a El Punt Avui. Des d’Ankara, aquesta ciutadana turca estava atenta al que li deien des d’Antakya, municipi colpejat pel sisme: “La ciutat ha quedat totalment destruïda i hi tinc molts amics; estan intentant trobar els familiars sota la runa.” Tot i que el desastre humanitari es concentra a Turquia i a Síria, milions de ciutadans van patir el terratrèmol des d’altres països de l’entorn. Basma Alloush, treballadora humanitària de l’ONU, lamentava els traumes relatius a esdeveniments anteriors que el sisme havia despertat entre els ciutadans de Síria, de Turquia, del Líban, de Palestina i de Jordània: “No puc deixar de pensar en aquelles persones que han pensat que es tractava de bombes, de míssils aeris, d’explosions al port o d’enderrocaments d’habitatges –deia Alloush–. El trauma col·lectiu a la regió no fa més que agreujar-se.”

Al Líban, el cataclisme va tenir una intensitat de 4,8 graus en l’escala de Richter. La sacsejada, que va fer rugir el terra i va balancejar els edificis alts, va fer que els habitants de Beirut revisquessin els pitjors malsons de l’explosió al port. “Era a prop de les finestres i no sabia si estaven a punt d’esclatar-me a la cara”, deia a les xarxes el periodista libanès Mohamad el-Chemaa, evocant el pitjor record que milers de libanesos tenen del dia de la detonació: “Aquest terratrèmol ens està fent retornar als records horrorosos de l’explosió de Beirut.”