El Tribunal Constitucional ha rebutjat aquest dimarts l’abstenció de la magistrada Concepción Espejel per a participar en la deliberació del recurs contra la Llei de l’Avortament perquè el Ple no considera justificats els seus motius i ha posposat per a demà les recusacions contra quatre magistrats.

Fonts jurídiques han informat que el Ple no ha acceptat la petició d’Espejel, una decisió contra la qual els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, Cessar Tolosa i Ricardo Enríquez han anunciat que formularan un vot particular.

Espejel va demanar apartar-se perquè va ser vocal del CGPJ, òrgan que va redactar un informe sobre la llei, al costat de la vicepresidenta del Constitucional, Inmaculada Montalbán, que no va sol·licitar la seva abstenció.

De fet, en cas d’haver acceptat l’abstenció d’Espejel, això hauria abocat a la vicepresidenta a seguir els seus passos.

El rebuig a l’abstenció es fonamenta en el fet que la sol·licitud d’Espejel es vincula a l’exteriorització d’un criteri jurídic que va ser expressat fa més de dotze anys. Però també al fet que l’objecte del recurs no coincideix amb el de l’avantprojecte de llei sobre el qual es va recaptar l’informe del Consell General del Poder Judicial que, a més, no va ser aprovat.

Solucionada aquesta qüestió, el Ple deixa per a demà les recusacions formulades per cinc exdiputats del PP contra quatre magistrats que van participar en la tramitació de la Llei de l’Avortament: Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo, Inmaculada Montalbán i Concepción Espejel.

Espejel i Montalbán van ser vocals del CGPJ que va redactar un informe sobre la llei; Conde-Pumpido era fiscal general quan el Consell Fiscal va emetre el seu informe i Camp era secretari d’Estat de Justícia, que va ser el ministeri que va redactar la llei.

No obstant això, fonts jurídiques informen del seu previsible rebuig, ja que només el conjunt dels recurrents pot recusar i no ho ha fet, a més que de la seva admissió a tràmit deixaria al tribunal sense quòrum per a resoldre, perquè el mínim són vuit magistrats.

D’altra banda, l’alt tribunal ha acceptat l’abstenció de la magistrada progressista Laura Díez del recurs de Vox contra el decret del govern català que esquivava l’aplicació del 25% de castellà a les aules. Laura Díez va demanar abstenir-se de la resolució dels recursos que afecten la llei i el decret llei de la Generalitat sobre l’ús de les llengües oficials a les escoles catalanes.

Els magistrats també han aprovat la recusació de l’exministre Juan Carlos Campo en els recursos contra la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de no sol·licitar informe sobre els indults als líders independentistes i de permetre els acataments alternatius de diversos diputats del Congrés, a més d’algunes lleis del govern de Pedro Sánchez.

El TC aparta l’exministre Juan Carlos Campo de les deliberacions de set recursos. En quatre casos per la seva “relació personal” amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Són els del PP contra les decisions de la Mesa del Congrés de donar per vàlids els juraments i acataments de la Constitució de diversos diputats que van utilitzar fórmules alternatives el 2019 i 2020.

Campo no podrà participar tampoc en la deliberació sobre els recursos per la decisió de Batet de rebutjar la petició del PP de demanar informes i documents que integraven els expedients d’indult dels condemnats pel procés, així com en el recurs de l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez contra la decisió de Batet de deixar-lo sense escó un cop va ser condemnat per atemptat contra l’autoritat.

Campo també s’ha d’apartar per la seva condició d’exministre de la deliberació sobre el recurs del PP contra un decret del 10 de gener de 2021 de mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia, contra un punt de la Llei d’Educació del 2020 i contra mesures adoptades durant la pandèmia pel govern d’Aragó.