Londres amplia un any el termini per formar govern a Irlanda del Nord

El minis­tre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Hea­ton-Har­ris, ha anun­ciat aquest dijous que ha ampliat un any el ter­mini perquè els par­tits regi­o­nals for­min un govern de poder com­par­tit, que està suspès des del febrer del 2022.

Amb aquesta mesura des­a­pa­reix l’obli­gació de Lon­dres de con­vo­car unes elec­ci­ons autonòmiques anti­ci­pa­des davant l’incom­pli­ment repe­tit de les dates límit impo­sa­des des de l’any pas­sat a les for­ma­ci­ons nord-irlan­de­ses, enfron­ta­des per la qüestió del Pro­to­col de Bre­xit per a la província.

“Després de par­lar amb els repre­sen­tants polítics, empre­sa­ri­als i comu­ni­ta­ris a Irlanda del Nord, he conclòs que unes altres elec­ci­ons en aquests moments no són la millor manera de faci­li­tar la res­tau­ració de l’Exe­cu­tiu”, ha expli­cat el minis­tre en una carta adreçada avui a la Cam­bra dels Comuns.

West­mins­ter debatrà el pro­per 22 de febrer aquesta mesura legis­la­tiva, que fixa el 18 de gener del 2024 com l’últim dia perquè els par­tits for­min govern i obre, en cas que segueixi la paràlisi, la pos­si­bi­li­tat d’uns comi­cis a l’abril.

Hea­ton-Har­ris pre­sen­tarà aquest pla a les for­ma­ci­ons nord-irlan­de­ses a Bel­fast, a les quals també infor­marà sobre la marxa de les nego­ci­a­ci­ons que manté el Regne Unit amb la Unió Euro­pea (UE) sobre la reforma de l’esmen­tat pro­to­col.

El minis­tre ha asse­nya­lat a la carta a la Cam­bra dels Comuns que el seu govern “està tre­ba­llant inten­sa­ment” per resol­dre “els pro­ble­mes cau­sats” per aquest ins­tru­ment del Bre­xit i ha adver­tit que aquesta nova extensió de ter­mi­nis “no té influència sobre les nego­ci­a­ci­ons”.

El pro­to­col, acor­dat per Lon­dres i Brus­sel·les, manté Irlanda del Nord dins del mer­cat inte­rior comu­ni­tari i britànic, per la qual cosa els con­trols al comerç entre el Regne Unit i la UE s’efec­tuen als punts d’entrada nord-irlan­de­sos, cosa que n’ha por­tat una nova burocràcia que afecta el comerç.

Aquesta fron­tera comer­cial situ­ada al mar d’Irlanda també és una bar­rera política per a la comu­ni­tat uni­o­nista pro­tes­tant, que sosté que dife­ren­cia la província i posa en perill la seva relació amb la resta del Regne Unit, i més ara que els naci­o­na­lis­tes volen avançar cap al seu objec­tiu històric de reu­ni­fi­car l’illa d’Irlanda.

Per això, el Par­tit Democràtic Uni­o­nista (DUP) —segona força— va aban­do­nar l’any pas­sat el govern i es nega a com­par­tir-lo amb el naci­o­na­lista Sinn Féin, pri­mera for­mació, fins que el pro­to­col “sigui reem­plaçat amb arran­ja­ments accep­ta­bles”.