La fac­tu­ració de Nagual va créixer un 40% l’any pas­sat, fins als 2,5 mili­ons d’euros, pel fort incre­ment de la demanda de tor­ti­lles de blat de moro a Cata­lu­nya, asso­ci­ada sobre­tot a l’èxit del men­jar mexicà (tacos, faji­tas, bur­ri­tos, que­sa­di­llas, etc.), en res­tau­rants o a casa, però també perquè ha dei­xat de ser un pro­ducte estrany al rebost i l’estem incor­po­rant a poc a poc a la nos­tra dieta. Com a res­posta a aquest crei­xe­ment del mer­cat, el fabri­cant de tor­ti­lles de Bar­berà del Vallès inver­tirà uns 110.000 euros en una nova línia de pro­ducció, que se sumarà a les dues que ja té i que es dedi­carà a fer tor­ti­lles més grans, de 20 cm de diàmetre.

Es tracta de l’aposta per un for­mat sen­si­ble­ment més ample dels que ha fet fins ara: les que més es venen són les de 12 cm, tot i que les de 15 cm són les que tenen més accep­tació als line­als dels super­mer­cats: “El con­su­mi­dor d’aquí les veu massa peti­tes”, diu Àngels Seca­ne­lla, direc­tora gene­ral de Nagual i cofun­da­dora amb Ramon Andara, la seva pare­lla i res­pon­sa­ble de pro­ducció. Fer tor­ti­lles grans amb blat de moro suposa un repte que Nagual està reso­lent amb R+D, perquè el més habi­tual és fer-les de blat, ja que com que té glu­ten, són fle­xi­bles i no es tren­quen quan es mani­pu­len.

L’aposta de Nagual és que siguin de blat de moro, però bar­re­jant dife­rents tipus de fari­nes per acon­se­guir aquesta pro­pi­e­tat, i ofe­rir una alter­na­tiva als amants dels wraps, o entre­pans enrot­llats, que no es volen pas­sar al blat.

La sen­si­bi­li­tat de Nagual pel pro­ducte sense glu­ten bé des dels ini­cis de l’empresa. Àngels Seca­ne­lla i Ramon Andara van empren­dre el negoci el 2003, després que tots dos per­des­sin la feina alhora i davant la difi­cul­tat de tor­nar al mer­cat labo­ral perquè ella estava emba­ras­sada, segons expli­quen. Van optar per l’auto­o­cu­pació pro­duint tor­ti­lles, un pro­ducte força des­co­ne­gut a casa nos­tra vint anys enrere però amb un gran poten­cial comer­cial, que havien des­co­bert poc abans durant un viatge pels Estats Units, on és força fàcil de tro­bar als comerços. Ara bé, els pocs res­tau­rants mexi­cans que hi havia a Cata­lu­nya quan van arren­car ofe­rien tor­ti­lles de blat, que eren més bara­tes i fàcils de tro­bar, i també perquè el cli­ent no apre­ci­ava la diferència amb les de blat de moro. “En canvi, els cui­ners dels esta­bli­ments ens les com­pra­ven per a casa seva, i el boca-ore­lla va fer la resta”, explica Àngels Seca­ne­lla.

Però no va ser fins al 2008 que van des­co­brir, fortuïtament, que el seu pro­ducte podia ser molt ben rebut per les per­so­nes celíaques, i ales­ho­res es van cer­ti­fi­car com a pro­ducte sense glu­ten, fet que els va obrir les por­tes d’un mer­cat més gran i va fer que grans mar­ques de la dis­tri­bució es fixes­sin en Nagual. De fet, el 2011 es van tras­lla­dar del garatge dels pares d’ella, on van ins­tal·lar el pri­mer obra­dor, a una nau de 600 m² a Mont­cada i Rei­xach, i van començar a créixer. Set anys després es van tor­nar a mudar a l’espai de 1.000 m² del polígon de Can Sal­va­te­lla, de Bar­berà del Vallès, on són ara i on tenen capa­ci­tat per créixer, tot i que recent­ment han llo­gat un local de 400 m² per tras­lla­dar-hi part del magat­zem.

Cal pen­sar que el conei­xe­ment del canal de res­tau­ració mexi­cana desen­vo­lu­pat en aquests anys ha fet que, de forma natu­ral, Nagual com­bini l’acti­vi­tat de pro­duc­tor amb la de dis­tribuïdor, a Cata­lu­nya, d’altres mar­ques. Ho fan per un impor­ta­dor de pro­duc­tes mexi­cans i per al pro­duc­tor de Berga Liven, que fa ape­ri­tius i altres ali­ments tex-mex.

Com a pro­duc­tor, el 40% de les ven­des pro­ve­nen del canal Horeca (bàsica­ment res­tau­ració), el 25% de l’expor­tació (Europa), el 20% de la dis­tri­bució amb grans cade­nes, i el 15% res­tant de les ven­des en peti­tes boti­gues d’ali­men­tació i dietètica. El catàleg de Nagual dis­posa de dotze referències i una de les dar­re­res incor­po­ra­ci­ons és el pro­ducte ecològic. Les ven­des a l’exte­rior (França, Itàlia, Irlanda i Suècia) no són el resul­tat d’una acció comer­cial ori­en­tada a la inter­na­ci­o­na­lit­zació, sinó que han estat impor­ta­dors d’aquests països, on pràcti­ca­ment no hi ha pro­duc­tors locals de tor­ti­lles, que han tru­cat a la porta de Nagual.

Seca­ne­lla reco­neix que ser pio­ners com­porta un ini­cis com­pli­cats perquè has de crear un mer­cat que no exis­teix, però que ara n’estan reco­llint els fruits.