Aquests dies han aparegut un munt d’articles i comentaris sobre ChatGPT, una eina d’intel·ligència artificial. Va ser llançada a final de novembre i a hores d’ara ja s’han escrit milers de pàgines sobre les dificultats que aquesta eina podria ocasionar en l’àmbit educatiu i algunes menys sobre les oportunitats que obre. Moltes opinions sobre la seva aplicació en el món docent són negatives i alarmistes, com acostuma a passar quan apareix alguna cosa que pot canviar l’statu quo. En aquest cas, el del control del coneixement. Des del meu punt de vista, no hi ha dubte dels potencials beneficis per a l’aprenentatge. Indubtablement caldrà adaptar-s’hi.

M’han cridat l’atenció dos articles de la revista Nature. Un és del 12 de gener i explica que uns investigadors de Chicago va elaborar mitjançant aquesta eina una sèrie de resums artificials d’articles de recerca mèdica per provar si els científics podien detectar que els havia escrit ChatGPT. El resultat va ser negatiu. La màquina va generar articles creïbles i en el format científic que se li havia demanat. L’altre, del 18 de gener, que la majoria dels científics no està d’acord que ChatGPT figuri com a autor en articles de recerca.

Precisament, les crítiques del món universitari versen sobre la dificultat que pot plantejar l’eina als docents a l’hora d’avaluar els coneixements dels alumnes. Consideren la dificultat d’esbrinar si les respostes o els textos presentats provenen d’ells o de la màquina. Quan jo era estudiant, el professor tenia un llibre amagat del qual treia classes i exàmens. Si volies un llibre de text o consulta, havies d’anar a una de les avui desaparegudes llibreries especialitzades i, sovint, fer-te’l importar. Més tard, quan vaig començar a impartir classes, ja hi havia llibre i la majoria dels estudiants en tenien.

Anys després, va arribar la revolució: internet i Viquipèdia. Els llibres van anar desapareixent de la llar de l’estudiant, i només feien servir els de la biblioteca del centre. Ara el professorat subministra materials a través dels campus virtuals. Abans el magatzem d’accés ràpid al coneixement era el cap. En l’actualitat, l’era d’internet ens permet obtenir informació amb molta facilitat i molt ràpidament del núvol. Com a resultat, els professionals han de ser capaços de localitzar la informació, discernir entre la que és correcta i la que no ho és i generar coneixement o bé, freqüentment, collir-lo preformat. A més, ara disposem d’eines que ens ajuden a combinar la informació existent de manera coherent i aparentment correcta. La combinació de la informació, l’experiència i la intuïció condueix al coneixement. ChatGPT no ho té tot, encara.

La manera d’avaluar el coneixement indefectiblement canvia segons el moment. El curs 2008/09 vaig deixar d’avaluar amb exàmens. Em centrava a estimar la capacitat de discernir sobre el criteri per seleccionar informació i elaborar coneixement. El sistema va funcionar bé, qui volia aprendre ho aconseguia.

Avui moltes persones amb estudis superiors, i fins i tot científics, no saben fer operacions aritmètiques sense calculadora. En la vida quotidiana no necessiten el càlcul, però no s’adonen que no treballar-lo els disminueix la plasticitat neuronal, la qual cosa els afecta la capacitat de raonar més enllà de resoldre qüestions matemàtiques. En un futur pròxim, la intel·ligència artificial ens ajudarà a aconseguir respostes encara més precises, i no per això hem de continuar atrofiant el cervell i perdent la capacitat de raonar. Igual que la Viquipèdia conté errors i sempre cal anar a una font clàssica per corroborar la certesa de la informació, els estudiants, ara, hauran de desenvolupar un sentit crític per discernir què ha estat generat per la intel·ligència artificial i què és correcte i que no.

ChatGPT és una realitat i una promesa. ChatGPT contesta coses absurdes a algunes de les afirmacions de bioquímica que formulava als estudiants perquè raonessin si eren falses o certes.

Estem abusant de la formació basada en els resultats immediats i ignorem la que proporciona la base per poder tenir criteri i crear nou coneixement. Qui hagi adquirit criteri i domini de les matèries propedèutiques tindrà un nivell diferent que els que no tinguin aquesta capacitat.

La meva recomanació a qui seleccioni personal és que intenti avaluar això. Cap títol els diferenciarà. Qui disposi dels mecanismes per discernir qui és capaç de crear coneixement i qui és només un dipòsit d’informació podrà seleccionar millor en el mercat del coneixement.

Les eines d’avaluació ens han de permetre fer-ho en l’àmbit docent. Si voleu disposar de creativitat i innovació...