Que Catalunya pateix un finançament injust i un greu dèficit fiscal per part de l’Estat no és cap novetat. Aquest tema recurrent, a parer dels reunits ahir a la Cambra de Barcelona, hauria de tornar al centre del debat de polítics i societat civil ja que, en paraules de Joan B. Casas, membre del col·lectiu Economistes pel Benestar, l’infrafinançament i la manca d’inversió estan comprometent “no tan sols la competitivitat del país, sinó també el benestar dels seus ciutadans”.

Casas va presentar ahir un manifest al qual ja s’han adherit un seguit d’organitzacions empresarials, entre les quals hi ha les cambres de Barcelona, Girona i Sabadell, així com l’associació AMEC, FemCat i les patronals Pimec i Cecot. Tots reclamen que Catalunya pugui recaptar i disposar dels seus propis recursos per gestionar-los d’acord amb les necessitats del país.

“No estem parlant d’una situació conjuntural, sinó estructural i cronificada al llarg de molts anys”, va remarcar Casas, que va subratllar les dificultats que han sobrevingut a Catalunya amb les successives crisis i l’impacte migratori, reptes difícils d’assumir malgrat “l’esforç important” que ha fet l’economia catalana.

L’economista va recordar dades ja conegudes, com ara el dèficit fiscal del 8% del PIB català, que equival a uns 20.000 milions anuals, que no té comparació “enlloc del món”. A més, a partir d’indicadors de progrés social, si Catalunya figura en el lloc 76 d’Europa en termes de PIB per càpita, cau al lloc 135 segons el seu índex de progrés social. Mentrestant, territoris que gestionen els seus recursos, com el País Basc, són als llocs 49 i 48 respectivament.

Casas també va explicar que, un cop distribuïda la solidaritat interterritorial, Catalunya, que és el segon territori per capacitat fiscal, cau al catorzè lloc quan se’n valora la paritat de poder adquisitiu.

Tots els presents van insistir que això no vol dir negar-se a la solidaritat, i que tampoc es tracta de reclamar el concert basc. La presidenta de la Cambra barcelonina, Mònica Roca, va fer notar que la coincidència dels adherits al document rau en el diagnòstic, ja que probablement –va comentar– hi ha discrepàncies sobre “la manera de revertir la situació”, recordant que la seva posició és que Catalunya tingui un estat propi.