La primera ministra de Moldàvia, Natalia Gavrilita, ha anunciat aquest divendres la seva dimissió, que implica la renúncia automàtica de tot el gabinet.

“Després d’un any i mig al capdavant d’aquest govern ha arribat el moment que anunciï la meva dimissió”, ha dit en una compareixença de premsa, segons recull el portal Publika.md.

El mitjà moldau subratlla que la renúncia de Gavrilita confirma així els rumors que es van començar a publicar a la premsa local aquest dijous.

“Governàvem en un règim de crisi contínua”, ha justificat la seva decisió la política sense especificar el motiu de la dimissió.

Alhora, ha indicat que tant ella com el seu govern s’enfrontaven a un “xantatge energètic” i “tots pensaven que cediríem, com els governs anteriors que van trair els interessos nacionals”.

“Però no ha estat així”, ha postil·lat.

La presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, ja ha proposat l’exministre de l’Interior i secretari general del Consell Suprem de Seguretat Dorin Recean com a candidat a primer ministre.

“He signat el decret pel qual he designat Dorin Recean com a candidat per al càrrec de primer ministre de la República de Moldàvia”, ha assenyalat la política liberal i europeista, que ja ha mantingut consultes amb grups parlamentaris, en roda de premsa.

Sandu ha explicat que el seu partit, el Partit d’Acció i Solidaritat (PAS), que té majoria absoluta al Parlament, ha donat suport a Recean, que va ser ministre de l’Interior entre el 2012 i el 2015.

L’opositor Bloc dels Comunistes i Socialistes (BCS) s’ha negat a participar en les consultes amb la cap d’Estat en rebutjar “canvis cosmètics”.

“Qualsevol govern del PAS patirà el mateix destí que l’executiu de Gavrilitsa”, ha assenyalat el vicepresident del Parlament, el socialista Batrychna.

“El nou equip de govern es crearà aviat (...). És un moment difícil per a tots. La nostra tasca no és només resistir, sinó desenvolupar. El nou govern haurà d’augmentar el nivell de seguretat del país, haurà de continuar i accelerar la neteja del poder judicial i enfocar els seus esforços en la reactivació econòmica, per atraure inversions de qualitat”, ha dit Sandu.

Per la seva banda, Recean ha afirmat que, si és elegit, el nou govern es guiarà per tres factors: ordre i disciplina a les institucions, desenvolupament econòmic del país, garantia de la pau i l’estabilitat, i integració a la Unió Europea (UE) , que va concedir a Moldàvia el juliol de l’any passat l’estatus de país candidat.

El candidat de Sandu a nou primer ministre, que complirà al març 49 anys, és des del febrer del 2022 secretari general del Consell Suprem de Seguretat de Moldàvia.

El 2022 va ser nomenat per la presidenta assessor presidencial en assumptes de seguretat.

Així mateix va ser ministre de l’Interior entre el juliol del 2012 i el desembre del 2014, sent el primer ministre civil de l’Interior de la República de Moldàvia, i prèviament viceministre de Tecnologies de la Informació i Comunicacions.

Recean, llicenciat en Dret i especialitzat en gestió empresarial internacional, a més de tenir un MBA en Administració d’empreses, s’havia retirat de la política després de les eleccions del novembre del 2014 i obert un negoci.

Moldàvia passa per grans dificultats a causa de la campanya militar russa a Ucraïna -el país ha acollit desenes de milers de refugiats- i el bombardeig de la infraestructura energètica ucraïnesa, amb què el país està interconnectat.

L’equip de l’exministra de Finances ha hagut de fer front a una falta de suport de l’oposició, que cada diumenge durant diverses setmanes ha acampat davant d’institucions per exigir la renúncia de Gavrilitsa i del govern.

Segons el polític exiliat Ilan Shor, que va fundar el partit populista prorús Shor i que va encoratjar les protestes, la direcció del país “no va saber afrontar els desafiaments i va portar Moldàvia a una crisi energètica i econòmica”.

Shor està fugit de la Justícia i la seva força està immersa en un escàndol per un esquema de finançament il·legal.