Mentre la xifra de morts s’enlaira cada dia a Turquia i Síria de manera dramàtica en una de les pitjors catàstrofes sísmiques d’aquest segle, encara hi ha dificultats per arribar a algunes de les zones més afectades, no només per la destrucció dels mateixos terratrèmols sinó per enfrontaments i malfiances polítiques que molts no són capaços de deixar enrere ni tan sols en les pitjors circumstàncies. La primera veritat confirmada és que ni Turquia ni Síria estaven, estan o estaran preparats per fer front en solitari a les conseqüències de la catàstrofe. Necessiten el suport de la comunitat internacional, no només de les ONG sobre el terreny, sinó d’equips professionals de rescat, tot i que cada hora que passa és més difícil de trobar persones amb vida sota les runes. Però ara arriba una tasca tant o més difícil, donar protecció als milers i milers d’afectats que ho han perdut tot i estan a la intempèrie. A Síria la situació és especialment tràgica perquè encara està en guerra, sobretot a la zona del sisme. Ha de fer front, a més, a sancions dels EUA i altres països occidentals, i Baixar al-Assad concentrarà els esforços en les ciutats que controla. La zona del Kurdistan, per exemple, quedarà a mercè de l’ajuda internacional, si és que hi pot accedir, perquè els turcs també tenen, com s’ha vist històricament, les seves prioritats quan hi ha crisis com aquesta. Amb tot, Turquia, que no és una democràcia consolidada, sí que és un país, a diferència de Síria, on el seu màxim dirigent, Erdogan, pot tenir problemes, no només per la gestió de la crisi, sinó també si es demostra que la construcció de molts edificis de les ciutats afectades no complia ni el reglament que el govern havia establert per evitar tragèdies com aquesta.

Des de Catalunya també cal que la resposta no sigui només la de les ONG o dels ciutadans en primera persona. Aquesta és una tragèdia del Mediterrani i el govern ha d’intervenir per ajudar víctimes que no tenen la culpa de la guerra ni de la corrupció dels seus governants. Recordeu l’esforç que es va fer i encara es fa pels refugiats ucraïnesos.