Hi ha una generació de pares, alguns ja avis, que cantaven Paf, el drac màgic als seus fills i passaven de puntetes sobre el traumàtic final, allò d’“Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans”, o, encara pitjor, “Semblava que estava plovent quan es va posar a plorar”. Eduard Estivill, membre fundador del grup Falsterbo, recorda que l’autor de la lletra de la cançó, Leonard Lipton, en realitat havia compost una última estrofa de final feliç: el nen s’havia fet gran, sí, però va tenir un fill que va tornar al fons del mar a jugar amb Paf.

Aquest esperit de final feliç s’ha fet evident aquesta tarda, en un Palau de la Música ple a vessar per sentir el concert final de l’última gira de Falsterbo. Els nens s’han fet grans, efectivament. Hi ha hagut públics de diferents generacions, però força cabells blancs. El grup, format per Eduard Estivill, Montserrat Domènech i Jordi Marquillas, no tornarà a pujar en un escenari. Però el drac màgic Paf, la cançó, la música, aquest clàssic del folk nord-americà versionat pel grup català el 1971, amb lletra d’Isidor Marí, quedaran per sempre.

El caràcter simbòlic d’aquest himne s’ha escenificat quan, després d’onze cançons, Falsterbo ha entonat Paf, el drac màgic amb els nou músics que els havien acompanyat i un nombrós grup d’artistes convidats: Judit Neddermann, Beth, Pep Sala, Jofre Bardagí, Jonathan Argüelles, Alidé Sans, Paula Valls, Joan Masdeu, Laia Porta, Isidor Marí (traductor de les lletres al català)... Pep Bou feia bombolles al fons de l’escenari i, a la platea, tothom s’ha aixecat i ha cantat. Vint-i-quatre persones damunt l’escenari, el públic dret cantant a ple pulmó i una cançó estimada per tots. És un final digne del concert, de la gira, de tota una vida de cançons, encara que no fos amb dedicació exclusiva. Eduard Estivill ha picat l’ullet al públic amb una referència al seu caràcter de guru dels trastorns del son venerat per pares insomnes: “He vingut aquí sobretot perquè no us adormiu.”

El concert ha començat puntual, a les 17.30 h, i ben aviat ha quedat clar el seu caràcter lúdic: “Això serà una festa, podeu engegar els mòbils i fer fotos i vídeos”, han advertit de bon començament. “Els dracs viuen per sempre” no és només un títol fàcil agafat de la cançó de Paf: el mateix Eduard Estivill ha donat instruccions als espectadors per cridar-lo. Deia: “Els dracs...”, i el públic contestava, picant de mans i entonant com si fos un càntic de pavelló poliesportiu: “...viuen per sempre!” L’esperit kumbaià ha presidit la cerimònia: els nou músics i coristes s’han presentat un a un quan entraven a l’escenari. Montserrat Domènech ha reivindicat que és descendent del “geni que va fer aquest espai màgic” (Lluís Domènech i Montaner). Estivill ha recordat que el nom del grup és el del poble suec de la xicota de Joan Boix, que va formar el trio original de Falsterbo amb ell mateix i Amadeu Bernadet.