Societat

terratrèmols

A Turquia hi falten tendes

Els terratrèmols de Síria i Turquia provoquen un balanç de milers de desplaçats interns, molts en camps temporals a les ciutats perjudicades

Gran part dels afectats són sirians que han fugit de la guerra, víctimes també del racisme

“Fal­ten ten­des” és el reclam de la Mitja Lluna Roja. Els ciu­ta­dans que han que­dat sense casa dor­men on poden. Al prin­cipi, es van habi­li­tar edi­fi­cis gover­na­men­tals, esco­les i pave­llons, però quan es van omplir es van haver de bus­car alter­na­ti­ves. L’opció majo­ritària són els camps de des­plaçats interns ges­ti­o­nats pel ser­vei d’emergències de l’Estat, l’AFAD. Tot i això, n’hi ha que dor­men als cot­xes. Alguns, a casa de fami­li­ars. D’altres, en hotels en diver­ses zones del país. Les mes­qui­tes també s’estan uti­lit­zant d’espai de tro­bada. Per la car­re­tera tro­bes cami­ons amb cases pre­fa­bri­ca­des i remolcs plens de mata­las­sos i mobles.

Fa poc més d’una set­mana dels ter­ratrèmols de Tur­quia i Síria, i les xifres, en el tan­ca­ment d’aquesta edició, són de més de 37.000 morts. El pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, va decla­rar que es recons­trui­ran totes les zones en un any i totes les per­so­nes des­plaçades podran tor­nar a tenir una llar. Els camps s’estima que s’uti­lit­za­ran entre tres i sis mesos. Mal­grat això, no hi ha dades clares de la quan­ti­tat de per­so­nes sense habi­tatge, ni dels camps que hi ha repar­tits per totes les zones. Experts i locals asse­nya­len que és difícil fer una pre­visió i que segu­ra­ment la situ­ació tri­garà més temps a resol­dre’s.

A Osma­niye hi tro­bes ten­des gai­rebé a tot arreu. El camp situat al pàrquing de l’entrada de la ciu­tat està for­mat per 400 ten­des ocu­pa­des per famílies d’entre qua­tre i deu mem­bres cadas­cuna. El sen­ti­ment és com­par­tit per molts dels que ara hi dor­men: “Hem de donar gràcies per la pos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar sent-hi. No podem pen­sar en un futur, només en l’ara”, explica Neby Akin a El Punt Avui, pare de qua­tre fills i habi­tant d’Osma­niye des­plaçat al camp. Els nens i els joves sí que pen­sen en l’esde­ve­ni­dor. Husam Eselgi té 17 anys, estu­dia a l’ins­ti­tut i ho té molt clar: “Em vull casar, la vida és bonica”, deta­lla.

Suport psi­cològic

Tres cops al dia, la Mitja Lluna Roja repar­teix men­jar. La pri­o­ri­tat, expli­quen els ser­veis d’emergència, és el suport psi­cològic. És per això que el camp consta d’un hos­pi­tal for­mat per un equip de quinze pro­fes­si­o­nals, tot i que els recur­sos són escas­sos: “En cinc dies hem atès 1.030 per­so­nes, i tenim molt poc temps per dedi­car a cadas­cuna”, emfa­titza la psi­quia­tra Halise Yener. La insa­lu­bri­tat pro­vo­cada pels ter­ratrèmols ha cau­sat l’aug­ment de malal­ties com el còlera i la sarna, fet que com­plica la situ­ació.

Almenys el 35% de les per­so­nes que dor­men en aquest camp són refu­gi­ats siri­ans. Un volun­tari de la Mitja Lluna Roja explica que ja fa temps que pas­sen “d’un camp de refu­gi­ats a un altre, i en aquesta zona del país es pro­du­ei­xen esce­nes de racisme”.

Al mateix camp hi ha un ser­vei de tra­ducció per als siri­ans i una ofi­cina del Minis­teri d’Immi­gració, amb l’objec­tiu de poder redis­tri­buir els ciu­ta­dans i con­ti­nuar amb els tràmits burocràtics.

Pro­duc­tes bàsics

Els locals que no són tan vícti­mes de la situ­ació por­ten botes, jaque­tes i man­tes als camps dels vol­tants. “També ens arri­ben pro­duc­tes d’higi­ene íntima feme­nina i jogui­nes; de fet, està pre­vist adap­tar un espai perquè els infants tin­guin una sala de joc”, des­taca un dels mem­bres d’AFAD, que s’encar­rega de la dis­tri­bució de les dona­ci­ons. Crida l’atenció que algu­nes famílies pas­se­gen gàbies amb ocells. El mateix volun­tari dels ser­veis d’emergència explica que “una família del camp es va sal­var gràcies a l’ocell, ja que una hora abans del ter­ratrèmol no parava de piu­lar, i això els va fer sor­tir de casa”.

Rescaten amb vida un nen de 13 anys

Un nen de 13 anys va ser rescatat ahir amb vida després d’haver estat 182 hores atrapat entre la runa d’un edifici a la província de Hatay, que es va esfondrar dilluns passat. El rescat de Kaan, mostrat en directe per l’emissora Halk TV, és una de les operacions que es continuen produint amb comptagotes entre els milers d’edificis que es van ensorrar, i entre els quals alguns experts estimen que hi pot haver encara fins a 155.000 cossos. Quatre hores abans, s’havia rescatat amb vida una dona de 70 anys i una de 26, després d’aguantar 178 hores, totes dues a Antioquia, capital de la província de Hatay.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.