El moviment de les plaques tectòniques va provocar el que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera la pitjor tragèdia natural de tot un segle. Els morts ja sobrepassen les 37.000 persones, 32.000 de les quals a territori turc, i milions de persones a tots dos cantons de la frontera turcosiriana han quedat sense sostre. Però el terratrèmol també és polític.

El dictador Baixar al-Assad, que amb el suport dels seus patrocinadors russos i iranians s’ha assegurat una victòria pírrica en una guerra que pels volts del 2016 semblava perduda, ha aconseguit que la sacsejada de 7,8 trastoqui les coses al seu favor. Per primer cop en més d’una dècada, Damasc s’ha ubicat al centre de la política internacional i ha fet ballar les grans decisions de l’ONU i de la UE al ritme que marcava el règim en les opaques reunions d’alt nivell acollides per la capital de Síria.

Una setmana després del cataclisme, el president Al-Assad va aprofitar la trobada de dilluns a Damasc per permetre que s’habilitessin dos nous passos humanitaris entre Turquia i el nord-oest de Síria, un territori que s’escapa del control del règim. L’obertura de Bab al-Salam va fer possible ahir l’arribada de 10 camions amb carregament humanitari enviats per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Es tracta de la primera vegada que es fa servir aquest pas des del 2020, quan va ser clausurat. Damasc i Moscou han mantingut des d’aleshores tots els passos tancats a excepció de Bab al-Hawa, fet que limita l’accés d’ajuda humanitària al nord-oest.

Analistes internacionals i veus de l’oposició siriana, que es refugien al nord-oest de Síria per fugir del règim, denuncien que el canvi sobtat per part d’Al-Assad forma part d’una campanya per recuperar la legitimitat política i perquè el món reprengui el contacte amb ell. Al·leguen que els grups haurien hagut de fer passar l’ajuda humanitària sense esperar l’aprovació d’Al-Assad, i temen que el règim utilitzi la rebuda de suport a la regió rebel per imposar concessions polítiques en el futur.

La resposta humanitària també ofereix a Damasc la possibilitat d’accelerar la normalització de les seves relacions amb molts governs àrabs. Ahir va aterrar a Alep, ciutat siriana a dins del territori governamental, el primer avió saudita amb ajuda humanitària, fruit de la campanya pública que Riad ha organitzat per recollir 50 milions de dòlars enviats a Turquia i a Síria. Altres estats àrabs també havien enviat ajuda a Damasc.

Al bàndol turc, Recep Tayyip Erdogan assegura que s’han rescatat 8.000 persones amb vida. Kerem Kinik, president de la Mitja Lluna Roja Turca, diu que els esforços humanitaris s’allargaran almenys 18 mesos, mentre que el Ministeri d’Urbanització diu que 42.000 edificis s’han ensorrat o estan tan malmesos que hauran de ser enderrocats.