Llei avortament

La proposta busca garantir que es facin interrupcions voluntàries de l’embaràs a centres sanitaris públics i elimina l’exigència d’autorització paterna per a les menors de 16 i 17 anys.

La reforma, que introdueix noves mesures, com les baixes laborals per menstruacions incapacitants, manté els terminis fixats per llei el 2010 i avalats pel Tribunal Constitucional, de manera que l’avortament continuarà sent lliure durant les primeres 14 setmanes de gestació.

Excepcionalment es pot interrompre l’embaràs fins a la setmana 22 quan hi hagi greu risc per a la vida o la salut de la dona embarassada o risc de greus anomalies per al fetus. Després només serà possible quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu i incurable confirmada per un comitè clínic.

En el projecte impulsat pel Ministeri d’Igualtat, que veurà la llum amb l’oposició del PP i Vox, les dones poden interrompre voluntàriament el seu embaràs a partir dels 16 anys i s’elimina el requisit introduït el 2015 pel govern del PP que obligava les menors de 16 i 17 anys a comptar amb el consentiment dels representants legals; els centres sanitaris públics han d’organitzar els serveis per garantir la prestació de l’avortament; es crearà un registre d’objectors de consciència i qui se’n declari no podrà practicar avortaments tampoc a la sanitat privada; s’elimina l’obligació d’informar la dona sobre les prestacions i els ajuts de suport a la maternitat i també el termini de reflexió de tres dies i la reforma amplia els drets reproductius a totes les “persones trans amb capacitat de gestar”, és a dir, a les que han canviat el seu sexe al masculí però que han mantingut el seu aparell reproductor femení.

Pel que fa als nous drets, la llei estableix el dret a la incapacitat laboral temporal per regles doloroses incapacitants; recull el dret a la incapacitat temporal des del primer dia de la setmana 39 de l’embaràs i mentre es rebi assistència sanitària per un avortament i no es pugui treballar; aposta per la gratuïtat dels productes d’higiene menstrual —tampons, compreses o copes menstruals— a centres educatius, presons i centres socials per a les dones en situació de vulnerabilitat, garanteix l’accés públic i universal a l’anticoncepció i insta els poders públics a fomentar la coresponsabilitat, donant suport a la investigació i finançament d’anticonceptius masculins; l’educació afectivosexual formarà part del currículum durant tota l’educació obligatòria; l’esterilització i l’anticoncepció forçoses, l’avortament forçós i la gestació per substitució es recullen com a violències en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona i per prevenir els ventres de lloguer, il·legals a l’Estat espanyol, es prohibeix la publicitat que les agències d’intermediació i es faran campanyes informatives.

El 2021, darrer any amb xifres oficials del Ministeri de Sanitat, es van fer a l’Estat espanyol 90.189 interrupcions voluntàries de l’embaràs i només el 15,67 % van tenir lloc en un centre públic.

El 2021 van avortar 3.734 menors (el 4% del total) i 2.761 tenien 16 o 17 anys.

Llei trans

Pel que fa a la llei trans, que reconeix la voluntat de la persona com a únic requisit per canviar de sexe al registre a partir dels 16 anys, el text torna aquest dijous al Congrés, espanyol, on serà aprovada definitivament després de discrepàncies entre els socis de govern i de superar importants esculls, com l’oposició de part del moviment feminista.

La Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, una de les lleis estrella del Ministeri d’Igualtat, despatologitza el procés de canvi de sexe al registre i introdueix diversos avenços per a la comunitat LGTBI.

El punt principal del text és l’eliminació de l’hormonació obligatòria i les avaluacions psicològiques i mèdiques com a requisits per a aquelles persones que sol·licitin el canvi de sexe al Registre Civil, que ara podrà autoritzar-se només amb la voluntat lliurement expressada de la persona sol·licitant si té més de 16 anys.

Els eixos principals de la llei són el fet que per canviar de sexe al registre a partir dels 16 anys no serà obligatori presentar informes mèdics o psicològics que acreditin disfòria de gènere, ni tampoc estar en un procés d’hormonació o haver-se sotmès a operacions per modificar l’aparença; que els menors d’entre 16 i 14 anys podran canviar el seu sexe al registre sempre que acudeixin acompanyats dels seus pares o tutors legals, mentre que entre els 12 i 14 anys necessitaran autorització judicial —aquest aspecte ha provocat un enfrontament entre els socis de govern—; que els menors de 12 anys no podran canviar el seu sexe al registre, però sí el seu nom el DNI; que la modificació del sexe legal es farà en dues fases: primer s’emplenarà un formulari sol·licitant el canvi i, en un termini de tres mesos, la persona interessada compareixerà per ratificar la decisió i que els homes que canviïn el seu sexe no eludiran les condemnes per violència masclista, ja que es mantindran les obligacions jurídiques que qualsevol persona tingués abans de rectificar-ne el sexe.

També cal destacar que es prohibeixen les teràpies de conversió destinades a modificar l’orientació o la identitat sexual o l’expressió de gènere, amb independència del consentiment que hi poguessin haver prestat o els seus representants legals; Les lesbianes, bisexuals i les persones trans amb capacitat de gestar tindran garantit l’accés a tècniques de reproducció assistida, les parelles de dones lesbianes i bisexuals podran inscriure els seus fills com a propis sense necessitat d’estar casades; es prohibeix la modificació genital de menors de 12 anys intersexuals, nascuts amb variacions de les característiques sexuals, llevat dels casos en què les indicacions mèdiques ho exigeixin; la modificació genital en persones intersex d’entre 12 i 16 anys només es permetrà si ho sol·licita el menor i si es considera que està capacitat per prendre aquesta decisió per la seva edat i maduresa; el coneixement i respecte a la diversitat sexual, familiar i de gènere s’inclourà al currículum educatiu de totes les etapes, així com la formació del professorat en aquesta matèria; es promocionaran programes d’educació sexual i reproductiva i de prevenció de malalties de transmissió sexual; es portaran a terme mesures d’acció positiva per al col·lectiu LGTBI en l’àmbit laboral, educatiu i sanitari; el proveïment dels medicaments més comunament emprats en els tractaments hormonals per a persones trans estarà garantit i es crearà un règim d’infraccions davant d’actes de discriminació a persones LGTBI, amb sancions de fins a 150.000 euros per a casos molt greus.