Per on començo?

Fa molts dies que no he escrit qua­tre rat­lles. Amics que em seguei­xen em recla­men que con­tinuï escri­vint, però després de veure el con­junt de fets que suc­ce­ei­xen cada dia a tot el món, em pre­gunto: “Per on començo?” Cata­lu­nya, Espa­nya, Europa, el món..., la voràgine en què es mou tot és una alte­ració a la meva sen­si­bi­li­tat. Cata­lu­nya: desu­nits i sot­me­sos al 155 d’un soci de pres­su­pos­tos que em té i es pen­sen que ens han der­ro­tat i sentències polítiques. Espa­nya: ens venen gar­ses per per­dius, amb un pre­si­dent a qui Europa li fa la gara-gara, ens aug­menta les pen­si­ons però també l’IRPF amb molts que xupen però molt pocs amb la mà a l’arada. Europa: tants caps, tants bar­rets, mol­tes parau­les i reu­ni­ons però pocs fets pel poble ucraïnès, i la gelo­sia se’ls menja entre ells. Món: Rússia, la Xina, els EUA i l’Ori­ent Mitjà, joc d’escacs entre ells sense la pos­si­bi­li­tat de fer-los recon­duir; guerra a l’Àfrica amb l’allau d’immi­grants que rebutja el pri­mer món; ines­ta­bi­li­tat a Sud-amèrica. Però l’arrel de tot aquest pano­rama és la cobdícia i l’afany de poder; la sen­si­bi­li­tat, la soli­da­ri­tat, l’espe­rit de ser­vei, l’amor i l’interès per l’altre no exis­tei­xen i l’escletxa cada dia és més ampla; més rics uns quants, més pobres la resta; que pen­sin els que poden que això no pot durar. Polítics, poders fac­ti­cis, bai­xeu de la vorera, bar­re­geu-vos i viviu al car­rer amb els pobres i rec­ti­fi­queu, perquè l’explosió dels pobles per indig­nació i neces­si­tat pot engo­lir tot el món i pot aga­far-vos per sor­presa.