El 7 de desembre passat, el president Pedro Castillo va perpetrar un autocop. Va tancar el Congrés quan es disposava a destituir-lo per presumpta “incapacitat moral” per governar i va convocar una assemblea constituent. L’aventura dictatorial, inspirada en la que Alberto Fujimori va protagonitzar el 2000, es va acabar en un tres i no res.

El Congrés el va enviar a la presó i va posar en el seu lloc Dina Boluarte, fins llavors vicepresidenta. Quitxuaparlant i formada en l’extrema esquerra, Boluarte tenia dues opcions: o es resignava a xocar amb el Congrés durant quatre anys o s’aliava amb els que havien derrocat el seu cap. Va decidir aliar-s’hi i sobreviure.

Es va allunyar de les bases indígenes que l’havien dut a la vicepresidència, va negociar amb la dreta de Keiko Fujimori –filla de l’autòcrata i derrotada per Castillo el 2021– i les forces armades. Després va ordenar reprimir a sang i foc les manifestacions, sobretot rurals, que exigien la seva renúncia. L’aventura de Boluarte va costar més de setanta morts.

La inestabilitat crònica està devastant el Perú. Sis presidents han passat per la Casa de Pizarro els últims cinc anys, conseqüència d’una Constitució que atorga al Congrés amplis poders per destituir-lo. Tot just arribar al càrrec, Boluarte va demanar una “treva política” al Congrés. L’èxit inicial de la treva va ser la seva condemna: a les regions indígenes que havien votat per Castillo, un mestre rural sense experiència política, es va interpretar com la prova d’una nova maniobra de les elits per deixar-los al marge del desenvolupament econòmic. I van sortir al carrer. Centenars de milers van marxar des de les serralades fins a Lima, a la costa, per reclamar eleccions anticipades i una nova Constitució. Policies i militars els van rebre amb violència, mentre que Boluarte els acusava de “terroristes” i anunciava eleccions per a l’abril del 2024.

El Perú és avui un país ingovernable. Mentre que els partits d’esquerres han demanat una moció de censura contra l’executiu, Boluarte va cedir a la pressió popular i va proposar avançar els comicis al desembre del 2023 esperant rebaixar la tensió al carrer, ja que, segons els darrers sondejos, el 83% dels ciutadans volen comicis anticipats. El Congrés, però, li va tombar la proposta d’avançar-les al desembre.

La popularitat de Boluarte està per sota del 30% i no arriba al 15% a les regions que van ser la base electoral de Castillo. No li va millor al Congrés, amb una desaprovació del 80%, segons l’última enquesta de l’Institut d’Estudis Peruans. Allunyat de la gent, és el Parlament qui fa i desfà.

La dreta espera el fruit d’un lent però persistent procés de demolició de Castillo. L’expresident també hi va contribuir, amb casos sonats de corrupció i una inocultable capacitat per governar per consens.

Mentrestant, grups de drets humans han acusat Boluarte d’utilitzar la violència estatal per obstaculitzar les protestes. La fiscal del Perú ha demanat investigar-la per “genocidi, homicidi qualificat i lesions greus”. “No renunciaré, el meu compromís no és amb aquest grupet que està fent sagnar el país”, va replicar Boluarte. Acorralada, ha abaixat el to. Va recordar, en quítxua, als manifestants que ella era una d’ells i que els considera part “del desenvolupament nacional”. Pot ser massa tard per a ella i per al Perú.