En només 12 anys, la taxa d’habitatge en propietat de la població menor de 35 anys ha caigut gairebé 30 punts percentuals, passant del 65,8% el 2008 al 36,1% el 2020, quan en població més gran, de 35 a 54 els descensos, al voltant dels 12 punts, són menys accentuats. Són dades extretes d’un informe presentat per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que destaca també que el 45% dels joves que s’emancipen viuen de lloguer i un 35% d’aquests ho fan en pisos compartits.

És cert, segons admet el gerent de la Cambra, Òscar Gorgues, que hi ha elements que no afavoreixen que els joves comprin, com que tenen feines més precàries o que els hi costa més formar una parella estable, però Gorges opina que un factor important és el desequilibri entre la demanda i l’oferta. “Falten pisos i això fa que els que hi hagin sigui cars.”, diu Gorgues.

En aquest sentit, la Cambra insta a l’administració a crear sol urbanitzable per construir més habitatges i que compti amb la iniciativa privada.

La situació ja és crítica. Segons Gorgues, “la pressió immobiliària ha crescut i els pisos són els mateixos”. I lamenta també que a la ciutat de Barcelona les condicions per rehabilitar, que obliga a destinar un 30% a habitatge protegit, “siguin un handicap”. També critica la llei que vol limitar els preus de lloguer. “Beneficiarà a qui pugui pagar el lloguer perquè ho pagarà més barat, però representarà una pressió en el mercat i no generarà n més oferta”.