Exacte. Tenim molta feina perquè estem canviant el motor mentre continuem volant, amb un congrés que es presenta molt interessant i, alhora, dissenyant un nou pla estratègic per aprofitar aquest acord a llarg termini i maximitzar l’impacte del congrés en la ciutadania.

Hem passat d’un festeig que calia renegociar cada dos anys a un matrimoni amb fills i hipoteca. Això obre una nova oportunitat de fer projectes a llarg termini, sense retorn immediat però que tinguin impacte d’aquí uns anys. Més enllà del MWC, la GSMA és una associació d’empreses tecnològiques amb moltes iniciatives arreu del món de les quals ens podem beneficiar.

Ara tenim molta més estabilitat des d’un punt de vista legal i també des de la forma de col·laborar. Hem deixat de ser dos equips que treballaven de manera coordinada per ser-ne un, i això es nota. Aquest esperit de col·laboració és bestial, perquè la GSMA té actius a tot el món per fer pilots de connectivitat 5G, serveis de valor afegit, ciutats intel·ligents… Tenen divisions senceres dedicades a això i ens poden ajudar molt a fer casos d’èxit a Barcelona que siguin referencials a tot el mon. El primer que hem fet és definir un nou pla estratègic de manera col·laborativa amb la mateixa GSMA, que té una perspectiva molt internacional i molt gran del que es pot fer per multiplicar l’ecosistema d’aquí.

El balanç d’aquest deu anys és superpositiu. El nivell d’innovació, de digitalització, de start-ups que tenim ara no té res a veure amb el de llavors. Quan va arribar el MWC, aquí no es parlava d’emprenedors. Pràcticament no hi havia ni capital risc. La paraula emprenedors ens la vam inventar entre tots per posar en valor la figura de l’empresari. La Capital ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament espectacular de l’ecosistema local. Ara tenim 2.500 start-ups només a Barcelona i 3.000 a Catalunya. Això abans era impensable.

És difícil de determinar i qualsevol xifra podria ser enganyosa. El mateix ecosistema ja estava florint i gestant-se quan tot això va començar, però el congrés i la capital ha fet un efecte multiplicador molt important. Les start-ups d’aquí poden ensenyar a tot el mon què fan al 4YFN i tenen accés a un capital i a una visibilitat que sense el congrés no existiria.

Bé, la setmana del congrés ho nota tothom, per bé i per mal. Però més enllà, hem de pensar que Espanya és el segon país del món amb més cobertura 5G al darrere de Corea. i en fibra òptica passa si fa no fa el mateix. Això poca gent ho sap, però no és perquè sí. D’altra banda, hi ha una cultura del mòbil que va calant i que fa que Barcelona sigui considerada a nivell internacional una capital digital, més enllà del que les xifres pures i dures puguin indicar. Tenim 80 hubs digitals d’empreses tecnològiques que s’ha instal·lat a Barcelona els últims anys i han generat un fotimer de llocs de treball. Aquesta capacitat d’atraure inversions en el sector tecnològic tampoc és perquè sí.

Aquest és un debat que va més enllà del congrés i de la capital i que fa molts anys que dura. És una qüestió política. La meva opinió és que cal fer una aposta per la smart city en sentit molt més ampli. I segurament ara és el moment ideal per fer-ho i aprofitar les noves tecnologies per a mobilitat, enllumenat, eficiència energètica i moltes més coses. Cal reprendre aquest camí que, pel que sigui, no ha estat a l’agenda durant uns anys però és crític i estem intentar alinear tothom perquè així sigui.