Societat

Societat

Els masovers del segle XXI

S’intercanvia l’habitatge per les reformes que s’hi fan

L’associació La Mula acompanya cinc projectes impulsats per joves

Lamenten que no es promogui la masoveria i es posin entrebancs amb l’excusa del buit legal

les frases
S’ha de donar la confiança mútua i el vincle amb la propietat perquè vegi que es vol cuidar i arreglar
El més difícil és contactar amb propietaris conscienciats que no pensen a especular amb l’habitatge
Hi ha experiències que no se centren en les reformes i són a canvi de serveis comunitaris
En l’àmbit rural el model és més conegut i funciona però adaptar-lo a ciutat “està costant”

Els maso­vers són tra­di­ci­o­nal­ment en l’entorn rural les per­so­nes que es fan càrrec del mas tot i no ser-ne els pro­pi­e­ta­ris. A pagès el pacte amb la pro­pi­e­tat con­sis­teix a assu­mir el man­te­ni­ment de la casa i les ter­res sense pagar llo­guer i que­dar-se una part de la collita. Un sis­tema que avui es manté arre­lat al camp però que s’ha tras­lla­dat fins a l’entorn urbà, on els dar­rers anys l’accés a l’habi­tatge s’ha con­ver­tit en un autèntic mal­son sobre­tot per als més joves, que amb sous pre­ca­ris no els arriba per pagar un llo­guer. Una maso­ve­ria urbana que, amb més o menys entre­bancs,s’ha con­ver­tit en una alter­na­tiva per al jovent dis­con­forme amb un mer­cat espe­cu­la­tiu que no para de fer pujar el preu del llo­guer quan hi ha mol­tes cases i pisos que estan buits espe­rant refor­mes o que han d’ender­ro­car per fer-ne de nous.

El drama de l’habi­tatge va ani­mar un grup de joves l’any 2012 a impul­sar l’asso­ci­ació La Mula (Maso­ve­ria Urbana per la Llar Alter­na­tiva). “Un habi­tatge és un bé d’ús, i per tant, ha d’estar habi­tat.” És la màxima pel col·lec­tiu de maso­vers que apos­ten per tan­car un con­tracte amb la pro­pi­e­tat per inter­can­viar l’habi­tatge a canvi de les refor­mes. Un model alter­na­tiu reco­ne­gut dins la llei d’habi­tatge però que es troba en una situ­ació “d’ale­ga­li­tat” i que es con­ver­teix en un “tren­ca­clos­ques” per als maso­vers com en Nico. Ell és un dels joves pro­mo­tors de La Mula i és un dels maso­vers a la Rodo­neta, el dar­rer pro­jecte que s’ha posat en marxa a la ciu­tat de Bar­ce­lona. La ini­ci­a­tiva va començar el 2021, en plena pandèmia, quan els joves van acor­dar amb la pro­pi­e­tat la reha­bi­li­tació de la finca que havia estat una residència d’estu­di­ants, de gent gran i final­ment un alberg de joven­tut. El seu és un con­tracte “atípic” de maso­ve­ria perquè l’inter­canvi de viure a l’immo­ble a canvi de fer-hi refor­mes només el tenen per tres anys i després paga­ran un llo­guer per fer ús de l’espai fins al 2038. Els cinc joves que hi con­vi­uen han de des­ti­nar una part de la planta baixa per a usos comu­ni­ta­ris, tal com s’esta­bleix per con­tracte. I per això tre­ba­llen per enlles­tir un espai d’eines per a les refor­mes perquè en facin ús els com­panys de la xarxa de pro­jec­tes.

Els maso­vers bus­quen un habi­tatge asse­qui­ble i esta­ble, amb uns ter­mi­nis de llarga durada que els doni marge a fer les refor­mes. Per a Nico el fet de no pagar llo­guer “no és cap ganga” perquè també és “com­pli­cat” acos­tu­mar-se a viure en un espai que sem­pre està “a mig fer i en obres”. Aquesta és una de les advertències per als qui volen començar nous pro­jec­tes i que acom­pa­nyen per resol­dre els dub­tes per fer els con­trac­tes o sobre les refor­mes entre les dues parts. La Mula asses­sora cinc pro­jec­tes de maso­ve­ria impul­sats per joves. N’hi ha un segon a Bar­ce­lona, que és un pis, ca n’Amell de Premià de Mar, a Santa Maria de Mar­to­re­lles i La Lla­vor a Lleida. En l’àmbit rural el model és més cone­gut i “fun­ci­ona sol” però adap­tar-lo a la ciu­tat “està cos­tant” més del que vol­drien.

Un vin­cle de con­fiança

La casuística de la maso­ve­ria és molt vari­ada, però en la majo­ria de con­trac­tes els pro­pi­e­ta­ris acos­tu­men a fer-se càrrec de les obres estruc­tu­rals que reque­rei­xen la tra­mi­tació dels per­mi­sos. El més difícil per als maso­vers és acon­se­guir tro­bar pro­pi­e­ta­ris “cons­ci­en­ci­ats en els pro­jec­tes” i “crear el vin­cle i la con­fiança mútua” perquè tirin enda­vant amb un model que defuig l’espe­cu­lació amb l’habi­tatge. “S’ha de veure clar per les dues parts que es vol cui­dar i arre­glar l’espai” explica en Nico, que reco­neix que no tot­hom està pre­pa­rat quan veuen “que els euros des­a­pa­rei­xen per pas­sar a fer un inter­canvi”. Des de l’asso­ci­ació La Mula lamen­ten que algu­nes immo­biliàries s’hagin “apro­piat” del con­cepte de maso­ve­ria apro­fi­tant per reha­bi­li­tar edi­fi­cis però que­dant-se pisos per posar-los a llo­guer sense que se cedeixi l’ús de cap espai a canvi.

Les temp­ta­ti­ves des de les admi­nis­tra­ci­ons per impul­sar la maso­ve­ria s’han con­cre­tat en una tipo­lo­gia de con­trac­tes. “Va des­per­tar cert interès però és com­pli­cat que l’admi­nis­tració ho impulsi perquè els posa en con­tra­dic­ci­ons”, expli­quen des de La Mula que inter­pre­ten que la maso­ve­ria té un marc jurídic tant a la llei d’arren­da­ments urbans (LAU) i al codi civil, perquè hi ha aspec­tes que entren en con­flicte. Com explica en Nico, en la pràctica la maso­ve­ria impulsa unes refor­mes des de “l’auto­cons­trucció” que és una opció que l’admi­nis­tració no reco­neix perquè demana pro­fes­si­o­nals d’obra.

Els joves topen amb altres “buits legals” perquè tenen difi­cul­tats per acon­se­guir arren­dar les cases que no tenen cèdula d’habi­ta­bi­li­tat, i que s’han de refor­mar sense que això es con­ver­teixi en una via per llo­gar espais sense con­di­ci­ons i fer-los pas­sar per maso­ve­ria.

Exclo­sos d’ajuts

Entre els “entre­bancs burocràtics” amb què bata­llen els qui tenen pro­jec­tes en marxa és que els con­trac­tes de maso­ve­ria no es con­si­de­ren habi­tat­ges i que­den exclo­sos a l’hora d’acce­dir a les aju­des de reha­bi­li­ta­ci­ons com a edi­fi­cis vul­ne­ra­bles i d’eficiència energètica. “Amb els panells solars tenim una lluita amb les sub­ven­ci­ons i ens estem espa­vi­lant a bus­car calés perquè ja ens ho han dene­gat dues vega­des”, es queixa en Nico, que recorda que els pri­mers maso­vers que hi havia a la ciu­tat també van tenir pro­ble­mes per acon­se­guir empa­dro­nar-se. Hi ha algu­nes maso­ve­ries que no cen­tren tant el pro­jecte en les refor­mes de l’immo­ble per viure i es fa ús dels espais a canvi de ser­veis comu­ni­ta­ris o d’atenció a la gent gran.

Els orígens, al xalet Mercedes
El xalet Mercedes, al barri de Can Baró, va ser el primer projecte de masoveria urbana a Barcelona. El juliol del 2012 un grup de joves es proposaven rehabilitar una de les poques cases d’època al barri que estava abandonada. Van acordar amb la propietat l’arrendament en règim de masoveria per a un període de cinc anys, en un projecte que requeria certes reformes estructurals per entrar-hi a viure així com donar-li un ús social per desenvolupar activitats comunitàries. El 2017 va finalitzar el contracte i la nova propietat hi volien fer pisos i enderrocar l’immoble. En Nico, que era un dels masovers al xalet, recorda com la mobilització dels veïns va servir per aturar l’enderroc d’un edifici que forma part del patrimoni històric i que actualment està catalogat com a immoble protegit, inclòs en la moratòria coneguda com la de les “cases dels periodistes” aconseguida el 2017. A tocar de la casa els veïns es continuen trobant als horts que conreen a la Font del Carbó, a les portes del Parc Güell. En aquest espai s’hi va traslladar el projecte Quirhort d’agricultura i una comunitat orgànica on participen els veïns per seguir uns ritmes de vida més pausats, conscients i sostenibles. La iniciativa va néixer en un primer moment a l’entorn de l’antiga clínica Quirón, d’on van marxar el 2021 perquè s’hi estan fent els equipaments municipals que reivindicaven al barri.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.