A ERC la bandera verda sempre l’hem portat. A Arbúcies hem estat pioners en temes com la biomassa i ara voldríem que aquesta fita cap a un poble totalment sostenible s’estengués a tot el municipi.

A ERC ja vam ser pioners amb les calderes de biomassa. Han funcionat i molts equipaments públics ja hi funcionen, però ara els particulars haurien de poder entrar en aquesta energia. Seria molt important disposar de carregadors de cotxes elèctrics. Fa un parell d’anys els vam aprovar en ple però, com moltes coses, s’aproven i no es fan. També s’ha parlat de posar panells solars als polígons industrials, que es poden acollir als fons Next Generation, i ens sembla estupend. I s’ha engegat una prova de comunitat energètica en un veïnat. Ho trobem molt bé per veure si es pot anar introduint a la resta del poble. Englobar comunitats energètiques i l’economia local pot ser una bona manera d’anar cap a les energies renovables.

Li convé una empenta. O si més no, reformular algunes fires. Hi ha entitats molt potents com la dels vehicles clàssics, que és l’últim esdeveniment que hem tingut, que omplen Arbúcies. Fa moltíssim goig veure una entitat amb tanta empenta. I, sense menysprear la festa major, els arbuciencs ens estimem molt les enramades. Caldria replantejar una mica les fires. N’hi ha d’haver perquè és beneficiós per al comerç i la restauració del poble, però s’haurien de revisar.

És un tema delicat. Fa vuit anys que soc al consistori però, centrant-nos en l’últim mandat és un tema en què es pateix. Es pateix quan revises les factures a proveïdors i es paguen més enllà dels seixanta dies que toca. Es pateix quan el maig de l’any passat ja s’havien demanat 2,8 milions en bestretes al Consell Comarcal. Si ho comparem amb el 2021, quan vam recaptar 4,5 milions per aquesta via, vol dir que el maig del 2022 ja havíem demanat la meitat del que recaptem. És un tema que veiem perillar de cara als propers anys. En els pressupostos del 2022 no hi havia inversions. Les que s’esperaven eren de possibles subvencions que no sabíem del cert si arribarien. Aquest any encara no tenim el pressupost sobre la taula però sí que tornem a veure que les inversions, o bé seran via subvencions o bé ens haurem de refiar dels fons Next Generation.

N’hi ha suficients. Evidentment, falta el més important per a nosaltres, la biblioteca. Hi estem bregant des de fa bastants anys. Hi havia un projecte engegat i va descartar-se. En l’últim ple del mandat 2015-2019, in extremis, vam tornar a sentir parlar de la biblioteca i vam aprovar un avantprojecte que preveia fer-la a la pista del pavelló de Can Delfí. Han passat quatre anys, estem a punt d’acabar un altre mandat i en l’últim ple que hem fet, el mes passat, hem tornat a sentir parlar de la biblioteca. Estem contents que es faci una biblioteca? Sí. On? No ho compartim, però es evident que Arbúcies la necessita. És l’equipament que manca, sobretot perquè en la que tenim fins i tot és perillós baixar al pis de baix.

El que hauríem de fer és un pla de turisme. Tenim un tresor aquí al costat i no hem d’anar a buscar més enllà del Montseny, de Montsoriu, de les cases rurals que tenim arreglades i boniques. S’ha de fer un pla de turisme i treure suc del que tenim, perquè crec que no n’hi traiem prou. Deu n’hi do el que tenim per tirar endavant temes turístics. Però no es potencia prou i hauria d’estar més ordenat.

Els veig més per invertir en altres sectors. El turisme és un tema més de voluntats perquè l’entorn el tenim. Hem de saber-lo aprofitar, i creiem que està desaprofitat.

S’han presentat diversos projectes i quan l’equip de govern ens els ha ensenyat, els hem compartit, com el canvi d’enllumenat. Si se’ns atorguen, els compartim totalment.

Per començar, el comerç es va queixar amb raó. Sí que hi ha inseguretat. No és una percepció, ha arribat un punt que sí que n’hi ha. És un tema de voluntat de voler-lo encaixar. Aquest mandat ens hem trobat que l’equip de govern no vol veure que hi ha errors. Tots som humans i tots ens equivoquem. I és un error no voler veure la realitat d’Arbúcies quan te l’està dient tanta gent. No només és el comerç. És la gent del carrer, és la gent que passegem dia a dia per Arbúcies que, en determinades hores, ens sentim insegurs. Des de l’equip de govern la primera passa és acceptar que hi ha l’onada de robatoris a l’estiu, un episodi de moltes baralles al carrer que crea inseguretat a tothom. Pel que fa al comerç, a Arbúcies tenim un eix i el comerç tampoc demanava res de l’altre món, només sentir-se protegits amb patrullatge a peu. Hi va haver reunions, però el problema més greu és no voler acceptar que tenim un problema i que hi ha inseguretat a Arbúcies.

Ho tenim malament, tant pels que es volen quedar com pels que diuen que aquí... res. I fa pena perquè quan inicien l’etapa d’estudiar a fora, molts no tornen. Per tant, ara mateix Arbúcies no és atractiu per al jovent.

Per al jovent, el preu dels lloguers és molt elevat. Es va fer una borsa d’habitatge jove, però no hi va haver gaire demanda. Sorprèn, o també ens està dient que no hi ha gaire jovent que es vulgui quedar aquí. El lloguer jove d’aquesta borsa estava molt bé. Pensàvem que seria una ajuda per als joves i el vam votar quan es va portar al ple perquè ho vèiem molt positiu però ho ha funcionat com havia de funcionar. Per tant, dona a entendre que el jovent no està bé a Arbúcies i potser busca altres reptes perquè aquí no els troba.

Hi ha hagut davallada. Som carrossers de tota la vida i creiem que seria important fer una empenta a les empreses carrosseres. Sí que ha vingut altra indústria i tota ha estat benvinguda. Però incentivar la implantació d’indústria i reforçar la que hi ha és el que ens pot potenciar l’economia d’Arbúcies. S’ha vist que si la indústria va bé, el comerç va bé, l’habitatge va bé i tot va bé. I quan la indústria ha davallat tot se n’ha ressentit.

No ens arriba el tren, i aquesta és una problemàtica que també afecta el jovent, però Arbúcies està ben situat, ben comunicat, i en funció de la indústria que volgués venir aquest seria un lloc prioritari per instal·lar-se. Ara s’hi estan fent dues noves indústries i això ens fa veure que Arbúcies és interessant.

Hi ha embotelladores, però no és una indústria de la qual Arbúcies hagi viscut. Amb la problemàtica que ens ve a sobre veurem què passa, però les relacions per ara van en bon camí.

Ja ho era, i veient com el tenim ara, no crec que sigui necessari.

La xifra és molt elevada i el tema és complicat de tractar. Hi ha dos problemes bàsics: l’empadronament i l’habitatge. Si no pots saber quantes persones tens empadronades al poble és molt difícil controlar quantes persones hem de conviure. I si no controles els habitatges, quanta gent hi viu i en quines condicions, també es fa molt difícil. Perquè hi hagués bona convivència, que ara creiem que és una mica escassa, caldria fer les taules de convivència, aprendre tots quins són els nostres drets i deures.

És difícil dir-te com gestionar això. Devem tenir un imant als peus del Montseny... Cada equip de govern sabrà com ho ha de tractar però és un tema que traspassa l’àmbit municipal.

Hauríem de ser optimistes però ara mateix no ho podem ser gaire. Nosaltres som optimistes al màxim per poder canviar i revertir les coses. Primer, passaria per trencar aquestes majories absolutes. Ser optimistes a Arbúcies passaria per un consens de tots els equips que es presentin. Són dotze anys de majoria absoluta i per ser optimistes s’hauria de trencar. A ERC sempre diem que no són bones ni per a uns ni per als altres. La pluralitat i la transparència sí que ens farien optimistes per crear una Arbúcies diferent, més transversal.