Lleal Tulsà Assessors. El 14 de febrer es va publicar el Reial Decret 99/2023, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a l’any 2023, que augmenta fins als 15.120 euros anuals, amb efectes retroactius a l’1 de gener. És a dir, els treballadors i treballadores que cobraven més de 1.000 euros i menys de 1.080 euros mensuals (en catorze pagues) veuran incrementat el seu sou fins a aquest límit. En aquest sentit, cal destacar que de l’any 2019 al 2023, l’SMI ha augmentat un 47% i que ja és superior al 60% del salari mitjà a la majoria de comunitats espanyoles.

El que és innegable, encara que amb aquest augment ens apropem a les mitjanes europees, és que l’Estat espanyol té un nivell de salaris baix comparat amb la resta d’Europa. Per exemple, el salari mínim interprofessional a França és de 1.790,30 euros, i a Alemanya se situa en 1.987 euros.

Ara bé, com afectarà aquest increment empreses i treballadors? Val a dir que aquest increment només repercuteix en aquells treballadors que fins a la data indicada tenien uns ingressos totals menors a la xifra que legalment s’ha establert. Per tant, només aquest col·lectiu se’n veurà beneficiat. L’objectiu d’aquest increment és sustentar el nivell de vida de les persones que estan més mal retribuïdes i lluitar contra la pobresa en l’àmbit laboral amb la reducció de les desigualtats socials.

Així, els treballadors més beneficiats amb aquest augment són els del sector agrícola i els empleats de llar, seguits dels joves i les dones. Cal recordar que un 33% dels joves i una de cada quatre dones perceben el salari mínim interprofessional. D’aquesta manera, més de 2 milions de persones es veuran afavorides per aquest augment.

Com he esmentat, el govern espanyol està duent a terme increments de l’SMI any rere any, però no són suficients si tenim en compte les conseqüències de la crisi econòmica i l’augment de la inflació que estem vivint darrerament.

Si ho analitzem des d’un punt de vista empresarial, és obvi que les pujades de salari suposen un increment dels costos laborals, sobretot per a les pimes i els sectors més precaris, i conseqüentment una pujada en la recaptació per part de la Seguretat Social, a causa de l’augment de la base de cotització. Allò que pot provocar aquesta nova situació és que les empreses repercuteixin aquest increment de costos en els productes o serveis que ofereixen.

D’altra banda, el Banc d’Espanya ha elaborat un informe en què s’indica que l’augment constant del salari mínim interprofessional destruirà llocs de treball. Des del meu punt de vista, no crec que l’augment salarial sigui un factor que impulsi la reducció de les contractacions. De fet, durant els darrers augments de l’SMI també es va pronosticar una reducció de llocs de treball, però a efectes pràctics no va ser així.

Personalment, penso que allò que sí que pot causar una destrucció de llocs de treball és l’augment constant del cost de les matèries primeres, la inflació, la davallada del valor de l’euro i l’increment dels tipus d’interès, més que no pas l’increment del salari mínim interprofessional.

Quines seran les conseqüències reals? Ja ho veurem. En els pròxims mesos palesarem quina incidència té aquest increment salarial, si ha estat equilibrat amb el context d’inflació que estem vivint i si ha afectat realment l’ocupació laboral.