En pocs anys, la Xina ha aconseguit un avenç espectacular a Àfrica, i tot i que es tracta d’una regió veïna d’Europa, intenta reforçar els interessos mutus i els vincles diplomàtics. Assegura així, les seves necessitats i reforça la seva estratègia de crear un espai econòmic des de la Xina fins a Àfrica a través de l’Índia i l’Orient Mitjà.

Hi ha una competència entre els EUA, la UE i la Xina, que volen estendre la seva petjada a Àfrica i que ara també s’expressen mitjançant narratives que requereixen un discurs, instruments i accions nous. La confiança no es pot imposar i es construeix lentament. La narrativa de la Xina a Àfrica és simple i molt poderosa: Els europeus t’han explotat? A nosaltres, també. Vols canviar l’ordre del món? Nosaltres també... Aquest discurs dirigit al Tercer Món és comprensible per part de les elits i els empresaris, però també per part dels pobles africans.

En aquest context de lluita pel lideratge mundial entre la Xina i els EUA, l’exemple de la guerra a Ucraïna, amb sancions contra Rússia, i el possible risc de conflicte a Taiwan, amb una repetició de les sancions contra la Xina, genera preocupació. Hi ha en entredit la globalització i la reducció del comerç internacional, i per aquest motiu és tan important aprofitar les oportunitats que s’obren per a Àfrica.

Aquests moviments haurien d’alertar els europeus del risc de patir un cèrcol geoeconòmic al Mediterrani, ja que és una porta d’entrada a Europa per als productes xinesos. Pequín ja ha adquirit o està gestionant alguns ports importants de la regió i, a més, té una gran terminal al port de Barcelona.

El valor del comerç exterior africà és de 1.016.000 milions de dòlars. La Unió Europea, amb 298.000 milions, és el primer soci comercial del continent, seguit de prop per la Xina, amb 261.000 milions de dòlars. Això és quasi cinc vegades més que els EUA, que durant molts anys van dominar el comerç amb Àfrica. A més, les empreses europees només dediquen el 3% de les seves inversions a Àfrica, mentre que la Xina ha augmentat els seus esforços d’inversió al continent en un 20%.

La UE no té un pla geoeconòmic coherent per a Àfrica, però els EUA intenten tornar a conquerir el continent. Mentrestant, la Xina ha construït quatre rutes de la seda: una a l’Àsia Central, una altra per l’oceà Índic i la tercera a través de l’Àrtic. La quarta és una extensió des de la península Ibèrica cap a l’Àfrica Atlàntica i el golf de Guinea.

Els temes econòmics i d’inversió s’han d’introduir en un ampli debat europeu, que amb massa freqüència està dominat per qüestions de seguretat i d’immigració amb Àfrica que obvien el seu potencial i la gran oportunitat que representa el Tractat de Lliure Comerç Continental Africà (ZLECAF). És imprescindible llançar noves propostes audaces. La UE ha de prioritzar una estratègia i una resposta per evitar el cèrcol i veure el pati mediterrani i les seves connexions controlats per empreses estatals xineses. Si no ho fa, és molt probable que la UE quedi atrapada a la xarxa de les rutes de la seda.