El 2015, he de ser franc, jo tenia il·lusió perquè realment era un canvi. Tenia bones sinergies amb l’alcalde i el govern municipal, i el moment que he estat més feliç com a regidor va ser el 2015 i durant un any i mig, presentant propostes que tiraven endavant i sentint-me molt útil. Però esta il·lusió s’ha tornat en desil·lusió. De vegades dic que ERC ha esdevingut la Convergència 2.0, amb una imatge més simpàtica i moderna, amb noves tecnologies, però de facto és el mateix. Sobretot pel que fa a la cura de la ciutat i en tenir un projecte de ciutat, és més del mateix. Podem entendre que quan van entrar a governar es van trobar una ciutat “trinxada”, ho va dir l’alcalde, però és que 8 anys després està igual. Respecte al primer mandat, en este segon hi ha hagut falta d’informació. A mi se m’ha negat durant 8 mesos saber els diners que hi ha a la caixa. Jo vaig ser crític amb CiU i vaig denunciar coses perquè tenia accés a la informació. Avui dia no podria.

Ho constatem a diari. Hi ha més de 1.700 embornals i desguassos que s’haurien de netejar cada dos mesos i no es fa. El contracte amb Urbaser diu que s’han de netejar cada tres mesos els xiclets apegats al terra, les taques d’excrements o de fruits que cauen dels arbres, i no s’ha fet mai. Ho constatem, però en canvi la valoració, al control que es fa des de l’Ajuntament, diu que és satisfactòria. Alguna cosa no fem bé: hi ha arbres morts, gespa en mal estat. Són fets demostrables i comprovables, i aquesta empresa ens costa més d’un milió d’euros a l’any. Molta gent ens pregunta: “I amb vosaltres, Amposta estaria més neta?” Jo crec que sí, però el que sí que puc assegurar és que no li regalaríem un milió d’euros a Urbaser per a això. I en el cas de Sorea feien un horari d’oficina d’atenció al públic de 4 hores i al contracte deia que havia de ser de 8 hores. Van estar durant anys estafant. Vam presentar una moció, i fins i tot vam amenaçar d’anar a judici, i efectivament ara fan les 8 hores que pertoca. Però és molt poc envers el que Sorea Agbar ens estafa.

En aquest tema de l’horari, i també ens estan imputant costos que no ens haurien d’imputar. També hi ha tracte de favor. Pel cànon de l’aigua del 2022, Sorea ens ha de pagar 135.000 euros. El pagament s’hauria de fer trimestralment. Per què no són aquests diners a l’ajuntament? Per què s’han d’estar a la caixa de Sorea-Agbar?

No és fer una acusació, és constatar uns fets. Quan jo tinc un informe d’intervenció que preveu que l’estalvi net serà negatiu i que no podem demanar un préstec, no és una valoració meva, ho diu un informe tècnic. Quan la previsió de tancament són milions en negatiu o fa molts anys que gastes més del que ingresses, no ho dic jo, ho constata el departament d’intervenció. I respecte al deute, havent d’explicar que el 2015 el deute era d’11 milions, constatat en papers, i que ara són 17, és molt trist haver de sentir que han reduït el deute. No és una qüestió de creences; sempre m’han ensenyat que 17 és més que 11, i si has de tornar 17 milions als bancs més els interessos, són més que 11. Però el deute en si no és el que importa: si haguessin augmentat el deute però tinguéssim una Amposta en condicions, hi estaríem d’acord. Però han augmentat el deute, i on són les inversions? Han augmentat despesa en personal i el servei cada vegada és pitjor. Amb el cost que té per ciutadà, hauria de ser un ajuntament que donés un servei de primera a la ciutadania. Podem retallar 1,5 milions en despesa supèrflua, en despesa innecessària, optimitzant recursos.

La nostra proposta és fer una gestió eficient, eficaç i productiva. A inspecció d’obres, la feina la fan igual un treballador de personal laboral que dos policies; amb el model de Som Amposta costa 30.000 euros, amb el d’ERC 80.000 euros: un estalvi de 50.000 euros per la mateixa feina. Com este cas, n’hi ha molts. L’eficiència i l’eficàcia es basa en això, en poder fer un servei amb el menor cost possible. No pots pensar que el diner públic cau del cel i quan s’acabi apujar impostos. Això és el que ha fet el govern d’ERC –això sí, en el segon mandat!–: la taxa de clavegueram, la taxa del cementiri, l’IBI urbà, la brossa, l’IBI rústic. No entenem per què hi ha ajuntaments que en l’IBI tenen un coeficient de 0,4 i a Amposta un 0,94...

Quan un polític diu que crea feina, menteix: qui crea feina és el sector privat. Si s’han creat 1.100 llocs de treball i hi ha menys gent a l’atur, com pot ser que les hores treballades al sector privat siguin menys? Si expliques la veritat, no és tan bonica. Hi ha treball precari, un 15% de persones que treballen i són pobres i algunes treballen al sector públic. Això és un mercat laboral per sentir-se’n satisfet? La solució passa per portar fàbriques amb treball més estable i millors convenis laborals. Però de què vivim? De l’hostaleria? De plans d’ocupació? La realitat és la que és.

El 2015 vaig presentar un munt de propostes, com per exemple una rebaixa de l’IBI, del 25%, o incentius a les empreses per contractar treballadors ampostins. Hem de ser realistes: a Amposta no ens cauran grans empreses, i entenc que es vengui com un gran èxit que haja vingut el McDonald’s, però som l’últim municipi de més de 20.000 habitants on ha vingut. El futur passa per l’ampliació del polígon. És cert que el senyor Tomàs s’ho hauria pogut trobar una mica més avançat, però entenc que en vuit anys hauria pogut fer més, i ara encara s’ha d’acabar la urbanització del polígon de l’Oriola.

Clavegueram, neteja... Però el tema de seguretat crec que cada vegada va pitjor. Hem de ser conscients de la situació, i amagar el cap sota l’ala o negar la realitat no soluciona els problemes. Jo vaig vindre a Amposta fa trenta anys i podies anar on volies, ara la meva filla em diu que hi ha llocs per on no passa. Avui dia hi ha zones que són perilloses i hi ha delictes i agressions que fa trenta anys no teníem, i això s’ha d’afrontar. I un tema que ens preocupa és l’ocupació d’habitatges. La nostra proposta és buscar l’assessorament d’una empresa especialitzada en el sector que ha realitzat 8.000 desocupacions amb zero condemnes, en un treball en xarxa amb la brigada, la policia local i els serveis socials. S’estableix un control i un ocupa que surt d’un habitatge ocupat no torna a entrar-hi, i esta solució és efectiva i s’ha demostrat que és pràctica. Fa anys que ens diuen que no hi poden fer res. A base de pressionar des de Som Amposta en aquest tema, ara almenys ja han canviat el discurs del “No podem fer res” pel “Jo així no ho faria”.

Vaig ser l’únic que ho va denunciar. Hi ha un informe dels Mossos d’Esquadra que constata que es cobraven fins a tres vegades la mateixa dieta pel mateix concepte. En aquell moment em vaig sentir molt sol, va ser el 2011 i jo acabava d’aterrar, no tenia experiència. Com és que ERC no se’n va adonar? Em vaig endur totes les bufetades. Després, quan l’informe dels Mossos em va donar la raó, quan la fiscalia em va donar la raó i la jutgessa va decidir tirar endavant la querella, llavors ERC es va despertar i també va denunciar. On havien estat fins llavors? Un dels nostres lemes és que volem corrupció zero i airejarem i farem neteja, cosa que no es va fer el 2015.

És un exemple de fer política de cara a la galeria. Quants anuncis hem vist que el nou hospital té un nou ecògraf? Doncs aquest ecògraf a les 15 hores ja no va i els caps de setmana tampoc. De què ens serveix tenir un aparell ecògraf si a partir de les tres de la tarda no va o els caps de setmana no va? De cara a la galeria tenim un hospital boníssim, però la realitat és aquesta.

Quan no tens una sigla al darrere, costa molt. El que hem fet, i que jo crec que és molt important, és que ens hem guanyat el crèdit. Després de dotze anys de política, m’han dit de tot, però la paraula “hipòcrita”, “fals” o “mentider” no hi és. Ens hem guanyat el crèdit. Quan diem “corrupció zero”, tothom ho diu, però qui ho ha demostrat? Qui ha portat denúncies al jutjat, denunciant les multinacionals, ajudant la gent? El que diem a la gent és que si estant a l’oposició hem pogut fer tot això, què no podríem fer estant governant? També és molt important l’equip que tenim, gent preparada amb experiència i tots amb ganes de treballar, de tots els àmbits i sectors i, sobretot, amb ganes de fer un canvi real i útil.