Societat

ZACARIAS OUALIT

JUGADOR DE FUTBOL PER A AMPUTATS

“Correm quasi com els de dues cames”

Robert Lewandowski és ambaixador del futbol per a amputats del seu país, molts països s’hi bolquen

El futbol és passió, i en el cas de Zacarias Oualit és més que una passió, és una forma de vida. De molt petit li van haver d’amputar la cama a causa d’un càncer, però res va frenar-lo a practicar l’esport de la seva vida. No va ser fàcil, però va aconseguir fer un equip estatal per participar en les competicions internacionals. Ara en promou un a les comarques gironines per entrar a la lliga estatal que s’ha acabat de crear.

Engresqui persones que tinguin la seva mateixa discapacitat i que estiguin llegint aquesta entrevista.
Doncs que sàpiguen que és un esport agradable, que t’ho passes bé, et fa obrir els ulls i et fa veure que et pots superar dia a dia, que coneixes persones que passen el mateix que tu, i que et reforça mentalment, que és una teràpia per fer-te sentit millor...
I als que tenen les dues cames, què els diria?
Que és un futbol visualment molt atractiu, exclusiu i intens. Que els qui el practiquem correm quasi tant com ells.
Deu costar trobar quòrum a les comarques gironines...
Sí, primer perquè als centres mèdics, quan es recomana a un amputat fer un esport, se’l dirigeix cap al bàsquet amb cadira de rodes, i segon perquè a Girona soc l’únic jugador de l’especialitat.
Quantes persones li calen?
Juguem a futbol 7; per tant, en calen una dotzena. La federació, però, ens ho posa fàcil i permet fer futbol 5 i, en aquest cas, amb set o vuit persones passaríem.
A quines portes truca?
Estic tirant endavant aquest projecte amb la Laia Planella, de l’equip tècnic del Bàsquet Girona amb cadira de rodes. És una companya genial, amb una gran experiència en el món de l’esport adaptat, i amb ella és més fàcil trucar portes.
Quines?
Estem parlant amb ajuntaments i ho farem amb hospitals i altres entitats.
Què més els cal?
Trobar jugadors que visquin en un radi màxim de 200 quilòmetres i que tinguin facilitats per desplaçar-se. Crec que la ciutat de Girona és un punt intermedi i té transport públic. Això obre les portes també a la gent d’Osona i el Maresme.
Objectiu 2023?
Sí, volem competir a la lliga que s’ha creat a l’Estat amb quatre equips –Madrid, Andalusia, Barcelona i País Basc–, però hem de ser realistes. S’inicia d’aquí a dos mesos. Anant bé, si aconseguim fer equip, estarem massa verds. Aquest any l’hem de dedicar a conèixer-nos i que els nous coneguin el futbol d’amputats.
Quins són els principals esculls que s’està trobant?
Ens trobem que és un esport molt exigent en l’aspecte físic i que la majoria de persones amputades tenen més de seixanta anys. A més, és una modalitat d’esport que no té visibilitat entre els joves.
I les administracions hi ajuden?
Ens cal més suport. A nivell institucional, hauria de ser quasi una obligació fer una gran difusió sobre el futbol per a amputats i contribuir perquè totes les persones que vulguin practicar-lo tinguin totes les facilitats que calen. Haurien de promoure, per exemple, un cop a l’any una diada de l’esport per a persones amb alguna discapacitat física. A Olot, amb l’ajut de l’Ajuntament i altres entitats com Mifas, s’organitza una jornada d’aquest tipus. Petits actes sumen. Cal destruir barreres.
Expliqui’s...
Doncs que en esports minoritaris no hi hauria d’haver barreres, perquè el cas contrari frena moltes persones a fer el pas, a ser valentes, a veure que no som menys que les altres persones.
Vostè hi ha passat, per tots aquests sentiments?
Sí, passes vergonya, t’afecta què pensarà la gent. La societat t’ho posa al davant. Cal que les administracions, sobretot entre els més petits i els joves, insisteixin en campanyes que facin visible la diversitat de persones i les discapacitats. Només una dada: Turquia, Anglaterra, Itàlia, Alemanya i sobretot Polònia, s’estan bolcant en aquest futbol. Robert Lewandowski és l’ambaixador d’aquest futbol del seu país.
Vostè volia jugar a futbol fos com fos i res el va frenar per crear un equip.
Sí i, com que no hi havia practicants d’aquest futbol, vaig aconseguir que la federació creés una selecció estatal.
I han competit?
Sí, en dos mundials –en el primer vam quedar vuitens– i en dues eurocopes –de l’actual som subcampions–. Al segon mundial, però, per problemes d’entrenaments no vam poder fer un bon paper. És una cosa per la qual seguim lluitant.
Què vol dir?
Que estem intentant estar dins de la Federació Espanyola de Futbol per tenir més facilitats d’utilització de les instal·lacions. La nostra federació no està dins dels paralímpics i, per tant, no té tantes facilitats per trobar subvencions. Ens subvencionen per llicència, i en aquests moments n’hi ha una setantena.

Internacional

Juga a futbol des que té ús de raó, fins i tot quan li van diagnosticar i tractar un sarcoma d’Ewing a la cama dreta. Tot i estar amputat, sempre va lluitar per jugar en un esport que és la seva gran passió. Va promoure la creació de la selecció estatal, perquè era l’única manera de practicar-lo, ja que, a diferència d’altres països, no hi havia lliga. Ara es crearà i per això promou un equip gironí. Oualit juga ara a la lliga italiana, amb l’Sporting, un potent club de la ciutat de Fano.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.