La Comissió Europea ha presentat avui la seva proposta per adaptar el mercat elèctric de la UE a les renovables, amb l’objectiu d’abaratir l’energia, evitar pics de volatilitat i guanyar competitivitat a la carrera tecnològica global cap a una economia descarbonitzada. “Les estretors globals de subministrament i la manipulació de Rússia dels nostres mercats energètics ha fet que molts consumidors afrontin increments massius a les seves factures”, ha dit la comissària europea d’Energia, Kadri Simson.

L’objectiu és que el 70% de l’electricitat europea sigui d’origen renovable el 2030, davant del 22,3% del 2022 de solar i eòlica, a la qual se suma un 21,9% de nuclear, un 10,2% d’hidroelèctrica, un 19,9% de gas, un 15,9% de carbó i un 5,9% de bioenergia. La CE, que ha treballat la seva proposta amb les capitals, vol que el nou mercat estigui operatiu en un any, però abans haurà de negociar la versió final amb els estats membres i amb el Parlament Europeu. Alemanya ja ha dit que és partidària de fer un lleuger ajustament ara i una reforma més profunda amb més temps.

L’executiu comunitari vol que les renovables tinguin més pes, en detriment del gas, mitjançant contractes a llarg termini entre generadors i consumidors que garanteixin la rendibilitat per incentivar la inversió en fonts sostenibles, però que també ofereixin preus més baixos i estables. El text també manté el sistema de preus marginalista al mercat intradia, de manera que la tecnologia més cara, generalment el gas, fixa el preu de la resta de formes de generació, però promou que es redueixi l’exposició a aquest mercat volàtil, facilitant així que el preu del gas i el de l’electricitat es puguin desacoblar. Per a això, Brussel·les proposa impulsar els contractes de subministrament energètic a llarg termini mitjançant dues fórmules: incentius per facilitar la signatura de contractes de compravenda (PPA, per les sigles en anglès) entre actors del sector privat, en què empreses industrials i companyies energètiques acorden el subministrament durant un temps determinat a un preu fixat prèviament i la introducció dels contractes per diferència (CfD) bilaterals a totes les subhastes estatals amb generadors d’electricitat amb tecnologies renovables que prèviament han fet inversions amb el suport de fons públics. En aquest segon cas, l’Estat i les companyies energètiques acorden un preu determinat per garantir a l’empresa una font estable d’ingressos. Si el preu de mercat és inferior a l’acordat, les autoritats públiques paguen la diferència a l’energètica, però si és superior, és la companyia la que ingressa la diferència a les arques públiques. Els estats membres estaran obligats a “canalitzar l’excés d’ingressos” que perceben quan els preus són alts “directament per rebaixar les factures elèctriques de tots els consumidors. La tecnologia nuclear també es podrà beneficiar d’aquest tipus de contractes.

La CE vol que els estats membres garanteixin el subministrament elèctric als consumidors vulnerables si no poden fer front a les factures i en la seva proposta permet a les capitals “ampliar els preus detallistes regulats a les llars i les pimes en cas de crisi”. L’executiu comunitari també vol incentivar a que els particulars generin la seva pròpia electricitat i puguin vendre’n l’excedent als veïns i no només a les companyies elèctriques.

Brussel·les també preveu que durant els pics de consum es pugui generar més electricitat d’origen fòssil o abocar al sistema la que s’hagi emmagatzemat i establir mecanismes de reducció de demanda en els quals es paga a un gran consumidor a canvi d’interrompre el seu abastiment en moments de pic de demanda.