La Comissió Euro­pea ha pre­sen­tat avui la seva pro­posta per adap­tar el mer­cat elèctric de la UE a les reno­va­bles, amb l’objec­tiu d’aba­ra­tir l’ener­gia, evi­tar pics de vola­ti­li­tat i gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat a la car­rera tec­nològica glo­bal cap a una eco­no­mia des­car­bo­nit­zada. “Les estre­tors glo­bals de sub­mi­nis­tra­ment i la mani­pu­lació de Rússia dels nos­tres mer­cats energètics ha fet que molts con­su­mi­dors afron­tin incre­ments mas­sius a les seves fac­tu­res”, ha dit la comissària euro­pea d’Ener­gia, Kadri Sim­son.

L’objec­tiu és que el 70% de l’elec­tri­ci­tat euro­pea sigui d’ori­gen reno­va­ble el 2030, davant del 22,3% del 2022 de solar i eòlica, a la qual se suma un 21,9% de nuclear, un 10,2% d’hidroelèctrica, un 19,9% de gas, un 15,9% de carbó i un 5,9% de bio­e­ner­gia. La CE, que ha tre­ba­llat la seva pro­posta amb les capi­tals, vol que el nou mer­cat esti­gui ope­ra­tiu en un any, però abans haurà de nego­ciar la versió final amb els estats mem­bres i amb el Par­la­ment Euro­peu. Ale­ma­nya ja ha dit que és par­tidària de fer un lleu­ger ajus­ta­ment ara i una reforma més pro­funda amb més temps.

L’exe­cu­tiu comu­ni­tari vol que les reno­va­bles tin­guin més pes, en detri­ment del gas, mit­jançant con­trac­tes a llarg ter­mini entre gene­ra­dors i con­su­mi­dors que garan­tei­xin la ren­di­bi­li­tat per incen­ti­var la inversió en fonts sos­te­ni­bles, però que també ofe­rei­xin preus més bai­xos i esta­bles. El text també manté el sis­tema de preus mar­gi­na­lista al mer­cat intra­dia, de manera que la tec­no­lo­gia més cara, gene­ral­ment el gas, fixa el preu de la resta de for­mes de gene­ració, però pro­mou que es redu­eixi l’expo­sició a aquest mer­cat volàtil, faci­li­tant així que el preu del gas i el de l’elec­tri­ci­tat es puguin des­a­co­blar. Per a això, Brus­sel·les pro­posa impul­sar els con­trac­tes de sub­mi­nis­tra­ment energètic a llarg ter­mini mit­jançant dues fórmu­les: incen­tius per faci­li­tar la sig­na­tura de con­trac­tes de com­pra­venda (PPA, per les sigles en anglès) entre actors del sec­tor pri­vat, en què empre­ses indus­tri­als i com­pa­nyies energètiques acor­den el sub­mi­nis­tra­ment durant un temps deter­mi­nat a un preu fixat prèvia­ment i la intro­ducció dels con­trac­tes per diferència (CfD) bila­te­rals a totes les sub­has­tes esta­tals amb gene­ra­dors d’elec­tri­ci­tat amb tec­no­lo­gies reno­va­bles que prèvia­ment han fet inver­si­ons amb el suport de fons públics. En aquest segon cas, l’Estat i les com­pa­nyies energètiques acor­den un preu deter­mi­nat per garan­tir a l’empresa una font esta­ble d’ingres­sos. Si el preu de mer­cat és infe­rior a l’acor­dat, les auto­ri­tats públi­ques paguen la diferència a l’energètica, però si és supe­rior, és la com­pa­nyia la que ingressa la diferència a les arques públi­ques. Els estats mem­bres esta­ran obli­gats a “cana­lit­zar l’excés d’ingres­sos” que per­ce­ben quan els preus són alts “direc­ta­ment per rebai­xar les fac­tu­res elèctri­ques de tots els con­su­mi­dors. La tec­no­lo­gia nuclear també es podrà bene­fi­ciar d’aquest tipus de con­trac­tes.

La CE vol que els estats mem­bres garan­tei­xin el sub­mi­nis­tra­ment elèctric als con­su­mi­dors vul­ne­ra­bles si no poden fer front a les fac­tu­res i en la seva pro­posta per­met a les capi­tals “ampliar els preus deta­llis­tes regu­lats a les llars i les pimes en cas de crisi”. L’exe­cu­tiu comu­ni­tari també vol incen­ti­var a que els par­ti­cu­lars gene­rin la seva pròpia elec­tri­ci­tat i puguin ven­dre’n l’exce­dent als veïns i no només a les com­pa­nyies elèctri­ques.

Brus­sel·les també pre­veu que durant els pics de con­sum es pugui gene­rar més elec­tri­ci­tat d’ori­gen fòssil o abo­car al sis­tema la que s’hagi emma­gat­ze­mat i esta­blir meca­nis­mes de reducció de demanda en els quals es paga a un gran con­su­mi­dor a canvi d’inter­rom­pre el seu abas­ti­ment en moments de pic de demanda.