L’any 2024 se celebra el centenari del naixement de Federico Correa (Barcelona, 1924 – 2020) i d’Alfonso Milá (Barcelona, 1924 – 2009), una de les parelles d’arquitectes barcelonins més influents de la segona meitat del segle XX. De la seva carrera plegats destaquen projectes barcelonins tant importants com la rehabilitació de la Plaça Reial (1985), l’Anella Olímpica de Montjuïc (1984) o la Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona (1985-1987), així com la construcció de diverses cases unifamiliars a Cadaqués els anys 50 i 60.

Avançant-se a aquesta efemèride i comissariada pels arquitectes de l’estudi AMOO, Aureli Mora i Omar Ornaque, El Centre Obert d’Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat aquest dijous l’exposició Correa & Milá, en perspectiva que es podrà visitar fins al 4 de juny i que, a banda de reivindicar l’important llegat, ofereix més de 400 documents i objectes dels arquitectes, la majoria inèdits, provinents principalment de l’Arxiu Històric del COAC però també d’altres institucions i col·leccions privades. Es tracta de la mostra “més ambiciosa” feta mai sobre la parella d’arquitectes barcelonins després de la seva mort. S’hi pot veure mobiliari original procedent de col·leccions privades, tot i que el gruix de l’exposició es basa en la mostra de dibuixos en perspectiva, tècnica que empraven per projectar, una de les singularitats més destacables de l’estudi. El recorregut es completa amb plànols i fotografies de Francesc Català-Roca o Oriol Maspons, a més a més de material d’època com revistes i cartes.

Part de la documentació que s’exposa prové d’institucions com el Museu Reina Sofia, l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el Museu del Disseny, EINA o l’Arxiu Leopoldo Pomés. Això sí, la majoria de dibuixos, plànols i documents formen part dels 600 expedients del fons Correa-Milá que des del 2006 es custodien a l’Arxiu Històric del COAC i que s’han inventariat, tractat i catalogat.

La trajectòria dels dos arquitectes va començar ja l’època d’estudiants. Van tenir com a professors a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona a arquitectes com Josep Maria Jujol o Josep Francesc Ràfols. Van col·laborar durant molts anys a l’estudi de José Antonio Coderch, a qui consideren una de les seves influències més importants. Ell mateix els va recomanar a Josep Lluís Sert per formar part en el Congrés del CIAM a Venècia l’any 1952, on van tenir contacte amb tota l’arquitectura que s’estava fent a Europa en aquell moment. Un cop finalitzat el congrés van muntar el despatx d’arquitectura que fins avui tenen.

Van guanyar el Premi FAD en tres ocasions: el 1959 per l’interiorisme de la Caixa d’Estalvis a Barcelona; el 1971 per l’edifici Atalaya de Barcelona; i el 1974 per la reforma interior per al restaurant Il Giardinetto.