Societat

CHRISTIAN BUONO I ADRIÀ RAMON

COORDINADORS DEL PROJECTE COOP-ERA

“Si no queda gent al camp, estarem tots venuts”

El projecte que lliga la inserció laboral de col·lectius vulnerables i el relleu generacional al camp Coop-era va guanyar, l’any passat, el Premi a la Transformació Social de la Confederació, l’entitat que a Catalunya representa les associacions, cooperatives i fundacions que presten serveis socials. El jurat va valorar que el projecte havia nascut del treball conjunt de tres cooperatives i també que “genera valor afegit en territoris i entorns rurals, donant oportunitats laborals directes a col·lectius específics”, sobretot persones migrants i joves que provenen de centres de menors o pisos tutelats. Christian Buono i Adrià Ramon en són els coordinadors.

Quins serveis ofereix Coop-era?
C.B. El ventall és ampli: des de serveis agraris puntuals, com ara la campanya de la verema i la collita d’olives, fins a tasques forestals, passant per la gestió integral de finques i la venda de producte. És el cas, per exemple, de la finca Ca la Marieta, a Sant Pau d’Ordal, a l’Alt Penedès. Fa dos anys, el propietari va estar a punt d’abandonar-la perquè no tenia ningú per substituir-lo, però el projecte va fer-se’n càrrec i, des de llavors, som nosaltres els qui treballem la terra, cuidant l’horta i els presseguers i, després, venent la fruita al mercat del préssec d’Ordal. I també produint melmelada amb els excedents.
El projecte dona feina a col·lectius vulnerables i, alhora, mitiga el problema del relleu generacional al camp. Com va sorgir la idea?
C.B. Actua és una cooperativa d’iniciativa social que es dedica, sobretot, al món de la infància i l’adolescència. Gestiona centres de menors i pisos tutelats per a joves, tot i que fa moltes més coses i, per exemple, també està impulsant una residència d’habitatge compartit per a gent gran. Ha posat en marxa molts programes, tant amb fons públics com privats, per treballar la inserció laboral de col·lectius vulnerables, i en el marc d’un d’aquests plans neix Coop-era. Hi ha un problema creixent, i és que hi ha pagesos que no tenen hereus o els que tenen no es volen dedicar al camp. Actua crea aquest projecte juntament amb la cooperativa del vi de Vilafranca, Covides, i Entrem, que treballa amb persones amb discapacitat. Des de fa un parell d’anys, la gestió la porta només Actua, tot i que tenim com a soci preferent Covides. A. R. Molts socis de Covides tenen 70 o 80 anys i els queden petites explotacions de 2 o 3 hectàrees de vinya que s’han de collir a mà. Allà on ells no arriben, entrem nosaltres.
Què més feu?
A.R. Oferim serveis agraris externs com ara la poda, la verema, l’esporga... I també tenim diferents tipus de cultiu amb un arc prou ampli per tenir feina tot l’any. Al Penedès, encara hi ha algun pagès que toca dues o tres coses, però la majoria s’han centrat en la vinya. Intentem recuperar la filosofia dels pagesos de la zona de fa 50 o 60 anys: una mica de vinya, una mica de préssec, una mica d’olivera i una mica d’horta, per així tenir un flux de feina contínua per als nois amb qui treballem. C.B. L’objectiu és no dependre de la temporalitat dels cultius. L’horta fa una mica d’amortidor per tenir feina tot l’any.
En el cas del conreu propi, treballeu la terra de pagesos que no tenen relleu.
A.R. Ens encarreguem, en règim de parceria, de la gestió directa de finques que corren el risc de quedar abandonades i que poden seguir sent productives. Tenim terrenys arrendats i hem tancat diferents tipus de tractes amb els propietaris. Amb les oliveres, el pacte comú és que els donem el 10% de l’oli produït a canvi de gestionar-los la terra. Amb la vinya, al voltant del 20%. C.B. Alguns no ens cobren res. Per exemple, tenim un pagès que ha desarrelat ceps i que allà vol plantar oliveres, i perquè es renovi la matèria orgànica ens ha deixat el terreny d’horta gratuïtament durant un temps. En altres casos, paguem un lloguer, sempre bastant simbòlic.
L’alça dels costos de producció i la crisi dels preus que cobren els pagesos encara accentuen més el problema del relleu generacional al camp.
A.R. Al final, és tot. Et pot agradar molt aquesta feina, perquè és vocacional però contra tot no es pot lluitar. És dura, el senglar ho està destrossant tot, la sequera empitjora, els preus cauen en picat, els fertilitzants van cap amunt... Arriba un punt que, pràcticament, has de ser un superheroi per aguantar. Per aguantar i viure dignament.
Quins són els perfils de persones que formen part del programa i que, per tant, aprenen a fer de pagès?
C.B. Tenim molts nois procedents de centres de menors, i ara també en tenim que provenen de dos programes del SOC; en aquest cas, l’organisme públic paga el seu salari. Són programes adreçats a joves. I també n’hi ha un altre que intenta regularitzar la situació de persones que fa tres anys que estan arrelades però que no tenen permís de residència perquè no han trobat feina. L’objectiu és ajudar-los a tenir papers. Si els agrada la feina, poden continuar al camp, i si no, buscar-ne una altra, ja amb tot en regla. Intentem que tots coneguin totes les feines de l’any pagès. Dins del programa, hi ha un acompanyament, un tutor de la cooperativa periòdicament té trobades amb els nois. Prioritzem que la gent vingui realment de col·lectius vulnerables. Hem agafat molta gent que no havia treballat mai i els hem tramitat el seu primer número de la Seguretat Social.
Molta burocràcia.
C.B. La burocràcia és sempre brutal. Costa molt tramitar els papers, però hi ha molts més obstacles. Nosaltres fèiem contractes temporals, per atendre les diferents campanyes, i, amb la nova llei, ara han de ser fixos discontinus. Això significa que si contractem una persona per a la poda d’olivera, quan hem d’agafar gent per a la verema els hem d’anar trucant un per un, per ordre cronològic, i ens han de dir que no perquè puguem saltar al següent. Si un dels nois que va treballar amb nosaltres és al Marroc a visitar la família, li has d’enviar una carta document on el cites per treballar, i si no et respon en un temps determinat, es dona per suposat que no pot i pots preguntar-ho al següent. Això amb treballs de temporada és un gran maldecap. A.R. Cal que hi hagi més agilitat. L’època de la verema és molt boja. Hi ha molta feina concentrada en pocs dies. A Vilafranca, gairebé tothom té xarel·lo i vol molta gent. Si els tràmits són lents tot s’enreda. Imagineu, doncs, per a un pagès de 70 o 80 anys que vol agafar algú. Ni que volgués, no podria. És impossible!
Com us financeu?
C.B. Vam rebre ajudes del programa públic Projectes singulars, que promou l’economia social i solidària catalana, i, fins l’any passat encara, una part important dels fons venia d’aquí. Però, ara, l’única ajuda són els programes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que actualment paguen el sou de cinc persones. Com que som una cooperativa, molts cops el tema de captació de fons privats és molt complicat, perquè són les fundacions les que reben més ajudes, ja que tenen una desgravació fiscal important. Ara, s’està analitzant molt tot aquest tema dels fons de finançament. Només en serveis agraris, l’any passat vam perdre 10.000 euros. És molt difícil que aquests programes quedin a zero i no suposin una despesa. A banda, cal tenir en compte que, en el dia a dia, hi ha molts moments improductius. Els nois no tenen carnet de conduir i els hem d’estar portant amunt i avall perquè el transport públic és gairebé inexistent a les zones rurals. A.R. A més, fem una formació molt important amb els nanos. Però, quan els tenim formats, la idea és que marxin. A tu no et va bé, però és l’objectiu del programa: si marxen, vol dir que has fet bé la feina.
Veneu amb marca pròpia?
C.B. Sí, tenim oli d’oliva i també melmelada de préssec d’Ordal, que fem amb els préssecs més petits, que la gent no vol comprar però que igualment són bons, i crema de carbassó. En el cas dels manipulats, ens els fa la fundació Espigoladors del Prat de Llobregat i així tanquem tot el cercle de l’economia social i solidària. Estem ara mirant com podem transformar altres excedents.
I on veneu?
C.B. El mercat d’Ordal és un bon lloc i ens dona a conèixer. A més, tenim alguns restaurants que ens compren i també algunes cuines dels centres de la nostra cooperativa, Actua, ens consumeixen producte. A.R. A la zona de Sant Pau d’Ordal, la restauració està molt sensibilitzada. La nostra feina és buscar restaurants que puguin valorar el nostre producte. C.B. També ens compren grups de consum local. Són un perfil de gent que busca projectes de territori i saber què hi ha darrere els productes. Tot dependrà, evidentment, del poder adquisitiu.
Hi influeix molt?
A.R. Sempre es diu que la verdura de proximitat és molt cara, però la diferència entre una cistella comprada en un supermercat i una comprada en un mercat com el de l’Ordal l’arregles estalviant-te la cervesa de la tarda. És que, si no, acabarem que al camp no hi haurà gent i ho haurem de comprar tot fora, i llavors sí que no tindrem poder de decisió. Estarem tots venuts.

Projectes com el vostre, a més, contribueixen al repoblament agrari.

A.R. I al no abandonament! Si ho mires amb quilos de verdures o de préssecs, pot ser que no siguem superproductius, però s’ha d’analitzar el còmput global amb tots els intangibles, que, en el nostre cas, és la part més important. Què passaria si no estiguéssim en aquestes tres hectàrees de préssecs a l’Ordal? Segurament, ja no hi serien. Si no haguéssim rejovenit l’hectàrea de Sant Quintí de Mediona, on vam fer la poda, estaria tot perdut en dos o tres anys. I si no féssim res a les hortes del voltant de Vilafranca, tot estaria ple d’herbotes. I què passa si hi ha un incendi gros i tot està brut? La gent hi pensa quan passa, però de seguida se n’obliden.

Consciència social

Provenen de mons molt diferents, però han convergit en el projecte social Coop-era. Adrià Ramon va treballar durant cinc anys en una finca d’horta al Maresme. Sempre havia tingut consciència social i, quan ho necessitaven, ajudava els companys de feina, del Senegal, amb el tema dels papers. Christian Buono venia del món de l’empresa convencional, però reflexiona que s’arriba a una edat en què es busca “més la satisfacció personal que la monetària”. Volen destacar el paper d’un altre puntal del projecte, Roger Balagué, el pagès que transmet tots els seus coneixements als joves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.