El canvi de domicili de Ferrovial –empresa madrilenya i franquista en el seu origen– ha estat un dels temes protagonistes de les últimes setmanes. L’acord del consell d’administració de l’empresa ha aconseguit que el projecte passi a la junta d’accionistes, que segurament l’aprovarà. El batibull ha estat considerable a Madrid, amb participació del president del govern i altres altes autoritats.

L’acord de Ferrovial m’ha fet recordar el canvi de domicili d’unes 300 empreses catalanes que van sortir de Catalunya no fa pas tant. La reacció va ser mínima i no se n’ha donat cap explicació oficial. Només alguns rumors que comento seguidament.

El canvi de domicili afectà sobretot les dues úniques entitats financeres catalanes que teníem: CaixaBank i el Sabadell. El seu traspàs a València i a Alacant, respectivament, és una bestiesa si tenim en compte el que representaven les dues. CaixaBank és la Caixa de Francesc Moragas, tot un símbol de catalanitat i de servei als interessos catalans. El Sabadell té també una llarga història vinculada primer al Vallès Occidental i després a una expansió internacional. Posar el domicili a València i a Alacant és com posar París a Alemanya o Roma a Bulgària. No té raó de ser. L’explicació que van donar sotto voce és que havien tingut una retirada molt forta de dipòsits que posava en perill la seva solvència. Les males llengües diuen que alguns grans dipòsits s’havien retirat seguint ordres o peticions del govern espanyol, en una maniobra estudiada i ben calculada. Expliquen també que els presidents de les entitats –Isidre Fainé i Josep Oliu– van anar a veure una autoritat de la Generalitat per explicar-li els seus propòsits. M’imagino que el conseller corresponent devia fer un bot que va tocar el sostre, però el govern de la Generalitat tampoc n’ha donat cap explicació.

Catalunya, la comunitat autònoma que tant havia fet en els segles XIX i XX per mantenir uns bancs catalans, se n’ha quedat sense, encara que els serveis centrals dels dos bancs esmentats potser estiguin en bona part a Catalunya, cosa que ignoro. Els catalans som una mica mesells, i especialment la burgesia ben alimentada de diners, que no és sobiranista i que va periòdicament a Madrid a llepar el dallonses a les autoritats centrals. Cap d’ells s’ha queixat, ha donat una explicació o ha promès un projecte a curt termini. La raó del canvi de domicili no té res a veure amb el de Ferrovial, tot i que és la mateixa modificació. El fill de Rafael del Pino, home fort de Ferrovial, va viure fa un temps a Amsterdam, un fet que podia fer pensar en el projecte que ara es convertirà en realitat.

Els responsables de CaixaBank i el Sabadell prometen que no canviaran de parer en el futur, cosa que és una altra bestiesa. La Generalitat també en deu tenir una part de responsabilitat, ja que podria haver dit alguna cosa, encara que fos tímidament. Però aquesta por davant del govern central fa pensar en tot menys en una solució sobirana. No sé si la decisió ha afectat també la borsa de Barcelona, on els dos bancs cotitzaven. En tot cas els canvis són una prova de la globalització dels negocis financers. Ara ja no és tan sols Barcelona qui pateix, sinó també Madrid. Ja veurem si el cas de Ferrovial té seguiment. En tot cas, del que podem estar segurs és que el govern espanyol continuarà amb la seva labor de disminuir la força de l’economia catalana i de treure’n els instruments que poden donar-li força.