La fiscalia de Munic ha informat avui que ha arxivat la investigació contra el difunt papa Benet XVI per possible complicitat en abusos a l’arquebisbat de Munic i Freisburg, ja que no existeixen “sospites suficients” d’actuació delictiva que, a més, si s’hagués portat a terme, ja hauria prescrit.

El fiscal en cap Hans Kornprobst ha subratllat que les investigacions no han revelat “sospites suficients d’actuació delictiva per part dels responsables de personal”, referint-se concretament a Joseph Ratzinger, arquebisbe de Munic i Freising entre el 1977 i el 1982; el seu successor, el cardenal Friedrich Wetter, i el llavors vicari general, Gerhard Gruber. Kornprobst ha assenyalat que la persecució penal queda descartada, ja que “fets comesos fa tant temps han prescrit sense cap dubte”.

En les seves investigacions, basades en l’informe del bufet d’advocats Westpfahl Spilker Wastl (WSW) encarregat per la diòcesi i presentat a principis de l’any passat, la fiscalia ha abordat sobretot si responsables eclesiàstics de personal “podrien haver incorregut en una infracció penal”. Al presentar les conclusions, el fiscal ha subratllat que “les barreres per a un enjudiciament són molt altes”. Així, per exemple, en traslladar un religiós sospitós d’abusos d’una diòcesi a una altra, no n’hi ha prou amb haver pres una “decisió de personal qüestionable” per la qual nens o joves puguin haver estat exposats al perill de convertir-se en víctimes d’un delicte sexual. Una possible complicitat només es pot prendre en consideració, ha precisat, si realment es produeix aquest nou delicte, que es podria haver evitat amb una altra decisió.

El fiscal s’ha mostrat convençut que “segur que hi va haver una sèrie de decisions qüestionables”, però ha destacat que “la punibilitat per complicitat pressuposa, a més, que s’hagi comès realment un nou delicte i que aquest, a més, encara no hagi prescrit, perquè en prescriure l’anomenat delicte principal prescriu també la complicitat”. Fins i tot si el delicte fos punible, la complicitat pressuposa també que per al responsable de personal era, almenys a grans trets, “previsible”, un aspecte que per a Kornprobst “és potser el més gran obstacle” per establir una responsabilitat penal, ha afegit. També ha assenyalat que la majoria dels fets exposats ja eren coneguts i “no es desprèn cap comportament penalment rellevant” sinó que, en tot cas, són acusacions o comportaments que, segons les normes internes de l’església, podrien ser sancionats o desaprovats com a “excessos”, però “no constitueixen un delicte penal”. Pel que fa a altres casos, el fiscal ha afirmat que “falten indicis concrets” o es tracta de “rumors”.

L’informe de WSW se centrava en els casos de 497 presumptes víctimes d’abusos que haurien tingut lloc entre el 1945 i el 2019 i en què hi estarien implicades 235 persones, entre les quals hi hauria 173 sacerdots i la resta docents i altres membres del personal de les institucions. La fiscalia ha analitzat 45 casos, que corresponen a persones que encara són vives. El difunt papa Benet XVI era sospitós de complicitat en les decisions de personal en dos casos i Wetter i Gruber, en cinc.