El decret de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la greu sequera entrarà en vigor finalment un cop el Parlament l’hagi validat pel pèls després que tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, s’han avingut a modificar-lo amb les aportacions que els grups parlamentaris puguin fer en la Cimera de l’Aigua divendres de la setmana vinent.

Conscient de l’urgència i del fet que eren els altres grups els que tenien la paella pel mànec, en la sessió de control el president s’ha mostrat disposat a modificar el contingut del decret i la consellera ha avançat, quan li ha tocat defensar el text, que els canvis es podrien pactar ja en la cimera. Els grups que havien demanat que el decret es tramités com un projecte de llei –PSC i En Comú Podem– i Junts i CUP han correspost al gest del govern d’ERC abstenint-se i permetent que el decret tiri endavant amb els vots en solitari d’ERC i l’exdiputat del PP i Vox, Antonio Gallego –els tres grups espanyolistes hi han votat en contra.

La decisió obligarà al govern d’ERC a negociar mesures i modificar el decret a partir de la cimera extraordinària que Aragonès ha convocat per divendres 31 a Palau. De fet, la majoria parlamentària ha votat a favor que es tramiti com un projecte de llei, una tramitació que permetrà modificar el text.

“Si en el marc de la cimera hem de modificar el decret, modificarem el decret perquè tothom se senti còmode. La vocació no era sancionar cap municipi” ha proposat la consellera Jordà durant la presentació del decret. El règim sancionador que el decret atorga és un dels arguments que el PSC va esgrimir fa dies per rebutjar votar-lo. El mateix líder Salvador Illa va advertir al govern que anaven tard en l’adopció de mesures i, per acabar-ho de reblar segons ell, ho farien pagar als ajuntaments amb sancions si incomplien les restriccions a l’ús de l’aigua potable que estableix el text.

El decret, per exemple, permetrà al govern suspendre la captació d’aigua superficial o subterrània per a un ús diferent que el de boca durant un període de 48 hores si aquella posa en risc el sistema d’abastament i tractament d’aigua per a la població. També permet recuperar aqüífers en desús i fer les obres necessàries per explotar-los per a l’abastament domiciliari. El decret fa possible diluir aigua de pous en desús amb aigua d’altra procedència per tal de garantir la “qualitat necessària” per al consum de l’aigua mesclada. Els municipis que hagin de connectar-se per causa de l’emergència a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) podran pagar en 15 anualitats la quota de connexió.

Pel que fa a les sancions per incomplir les restriccions en el consum, el decret estableix un increment del 10% respecte a la normativa vigent en el cas que el municipi o la unitat d’explotació ho faci durant la situació d’alerta; del 50% en cas de fer-ho en situació d’excepcionalitat –l’actual a Ter-Llobregat i Fluvià-Muga– i del 100% en cas d’emergència, situació a què encara no s’ha arribat.

Superar l’abastament a població que estableix el Pla especial d’actuació per sequera en cada situació representarà una multa de fins a 10.000 euros per als municipis o gestors quan els danys causats siguin fins a 3.000 euros, la mateixa multa que s’haurà de pagar per no disposar d’un pla d’emergència sol·licitat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). També els incompliments particulars en el consum establerts per l’ACA es multaran amb 10.000 euros. La superació del consum per abastar població quan els danys superin els 3.000 euros poden arribar fins a una multa de 50.000. També la reincidència en la infracció es multarà amb entre 10.000 i 50.000 euros. Per a danys superiors a 15.000 euros, la multa pot arribar als 150.000 euros.