Els refugiats rohingya es miren amb recel la proposta del govern de Myanmar de repatriar en les pròximes setmanes un miler de membres d’aquesta comunitat des dels camps del veí Bangladesh. La junta militar birmana, que governa el país des del cop d’estat de febrer del 2021, va enviar la setmana passada una delegació als camps de refugiats de Bangladesh, en el marc d’un projecte pilot per propiciar-ne un retorn parcial.

Les autoritats de Bangladesh van assegurar a l’agència Reuters que tenen una llista de 1.140 rohingya a punt de ser repatriats i que s’està processant els casos de 429 més, inclosos alguns nadons, però no saben encara la data en què començaran aquests retorns.

La Xina, que té un paper de mediació en la crisi, assegura que el primer contingent de desplaçats tornarà aviat. Però molts dels refugiats a Bangladesh dubten que ho puguin fer i, en cas que això fos possible, temen que les autoritats birmanes no els reconeixeran cap dret. El 2017, uns 750.000 rohingya van haver d’abandonar Myanmar fugint de la brutal repressió de l’exèrcit, una persecució que esta sent investigada pel Tribunal Penal Internacional (TPI) com a “actes de genocidi”. Actualment, prop d’un milió de rohingya, la majoria membres d’aquell èxode, viuen en camps insalubres de Bangladesh, a la frontera amb Myanmar. Als rohingya, de confessió musulmana i instal·lats a Myanmar des de fa generacions, se’ls considera ciutadans de segona ja que no se’ls reconeixen els mateixos drets que a la resta d’habitants del país, ni tan sols la nacionalitat. I ara, amb el pla de Myanmar, els refugiats de Bangladesh “afronten un dilema impossible: romandre en terribles condicions als camps de refugiats o tornar al seu país, on les polítiques genocides continuen”, denuncia Tun Khin, president de l’Organització de Rohingya Birmans al Regne Unit.