“En Tom Hagan és un gandul però li agrada molt jugar a embolicar la troca”, diu en tercera persona el mateix Tom Hagan, àlies creatiu del músic saltenc Carles Vidal, una de les més esplèndides rareses de l’escena gironina des que va debutar en solitari amb el disc Carlitos Buey, després d’haver passat per bandes com ara Without, Bikini Summer i Miau Miau. Tom Hagan va retornar després d’un llarg silenci amb el disc 2016-2020, que incloïa una sola cançó, com a mostra fefaent de la seva escassa predisposició al treball. Però ara, contra tot pronòstic, acaba de llançar tres cançons més (“El triple de feia que l’anterior vegada!”, se sorprèn ell mateix), que formen “una mena d’EP” titulat 2021-2022 i editat pel segell Neu! només en format digital. Les cançons Pluja, Dansa de la mort i La sala dels retrats, tres bones mostres de la gran saviesa pop de Tom Hagan, ja es poden escoltar a les plataformes habituals. Són, segons el seu autor, “tres cançons d’estil clàssic basades en la melodia i aparentment senzilles”.

Gravat al Soundclub de Salt per Lluís Costa, en aquest disc Hagan ha repetit amb Manel Díaz al baix, Juan Herrera a la guitarra i Oriol Tonietti a la bateria. A més, Joan Planas aporta la bateria de Pluja. Carles Xirgo, juntament amb Manel Díaz i Tom Hagan, s’han encarregat de les mescles a 44.1, i el màster l’ha fet Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering. L’artista Ilich Roimeser torna a ser l’autor de la portada, com en tots els treballs anteriors de Tom Hagan. L’estudi AEiOU n’ha fet la maquetació. En paral·lel a l’edició de l’EP, s’han fet unes rajoles commemoratives amb les calaveres que apareixen a la portada del disc, creades amb la col·laboració de l’empresa de ceràmica Bussoga . Qui vulgui adquirir una d’aquestes rajoles es pot posar en contacte amb Tom Hagan i la rebrà juntament amb un enllaç gratuït de descàrrega de les cançons. “A Tom Hagan li agradaria dir que està treballant en cançons noves per treure un disc una mica més llarg el 2024, però tampoc n’està gaire segur”, diu Tom Hagan .