Urbanisme
Les superilles, o els ‘superblocks’, al món
El model de les superilles ja existeix al món des de fa dècades i està deixant clar que ha vingut per quedar-se
Ciutats com ara Nova York, Milà, Berlín i Bogotà ja n’han creat i avancen per anar-les consolidant
Els crítics a aquest model asseguren que només desplaça el trànsit i que acaba col·lapsant altres vies
-
Les superilles, o els ‘superblocks’, al món. -
A dalt, Times Square a Nova York, en una imatge presa després d’haver-se convertit en una zona pacificada i de vianants. A baix, Bloomsbury, a Londres, barri que el 2030 serà per a vianants, el dia de la prova pilot sense cotxes La superilla creada en l’entorn del mercat de Sant Antoni AGÈNCIES JOSEP LOSADA. -
A dalt, Times Square a Nova York, en una imatge presa després d’haver-se convertit en una zona pacificada i de vianants. A baix, Bloomsbury, a Londres, barri que el 2030 serà per a vianants, el dia de la prova pilot sense cotxes AGÈNCIES.
La pacificació de la gran plaça de Times Square, a Nova York, va començar, l’any 2009, com una prova pilot. Mentre a Barcelona governava l’alcalde Jordi Hereu, l’aleshores comissionada de transport de la ciutat nord-americana, sota l’alcaldia de Michael Bloomberg, Janette Sakid Khan, va tancar la icònica àgora al trànsit –acabant amb les fotos de milers de taxis grocs circulant-hi– i va barrar el pas als vehicles de motor a gran part de l’avinguda Broadway. En aquell moment, es va presentar com un experiment, que va rebre moltes crítiques i resistència, però, el 2010, la decisió es va convertir en una mesura definitiva i irreversible.
Va ser aquest un dels precedents més potents del que ara és tendència en grans ciutats del món i que a Barcelona ha trobat l’expressió en les conegudes superilles. Aquest disseny urbanístic –fomentat actualment per l’Ajuntament d’Ada Colau– consisteix a agrupar unes quantes illes o blocs de cases per crear un espai pacificat. Forma part de l’anomenat urbanisme tàctic, una fórmula que aconsegueix canviar ràpidament els usos d’un carrer i que permet adaptar la ciutat a una nova mobilitat.
L’aplicació d’aquest tipus d’urbanisme s’ha traduït a Barcelona en un gran nombre de carrers pintats amb franges de colors, amb la instal·lació de mobiliari i jardineres que es poden moure si cal i jocs pintats a l’asfalt. Segons es pot llegir en la presentació d’aquesta tendència per part de l’Ajuntament de Barcelona, “d’aquesta manera, pintant un carril de la calçada d’un carrer i col·locant-hi mobiliari urbà es pot guanyar més espai per al vianant, per passejar, per crear noves places i nous espais d’estada o per protegir els voltants d’una escola”.
Tornant a la superilla, segons els seus defensors, es tracta d’un model que no impedeix totalment l’entrada de vehicles, –deixa passar mercaderies i emergències– però sí que el restringeix per facilitar la vida als ciutadans i residents, a més de reduir les emissions i el soroll a la zona. La reordenació del trànsit que una mesura així implica és un dels seus talons d’Aquil·les, ja que els detractors assenyalen que els vehicles es desplacen als carrers perifèrics que s’acaben col·lapsant.
Exemples arreu del món
Amb els anys, Europa s’ha convertit en el camp de proves de la tendència dels superblocs. Així, en trobem exemples a ciutats com ara Londres, Milà, Berlín i Viena. La capital austríaca impulsa el projecte de pacificació Supergrätzl. En aquest cas, la mesura està condicionada a la gran xarxa de transport públic que té la ciutat, sobretot de tramvies i que, segons els dissenyadors de la prova, no pot veure’s afectada. Per la seva part, Berlín pot presumir d’una ciutadania implicada, ja que el projecte dels kiezblocks, va ser una resposta a la mobilització dels veïns del barri de Bergmannkiez, recollint signatures i exigint la pacificació de la zona. Ara, ja ho han sol·licitat quinze barris més.
A l’Estat espanyol, una de les ciutats que primer va incloure una gran superilla al nucli va ser Vitòria-Gasteiz, nomenada, el 2012, Capital Verda d’Europa en bona part per les restriccions al trànsit. El 2007, va desplegar el primer superbloc per augmentar l’espai per a vianants del 45% al 75%.
A Holanda, tot i els milers de bicicletes que circulen per les ciutats, també s’han fet esforços per reduir el trànsit. A Rotterdam, la Oude Westen ha de ser la superilla que permeti transformar el centre històric, traient-ne la presència de cotxes. A Londres, hi ha un dels altres exemples de futur, concretament amb el projecte Bloomsbury 2030, que ha de permetre que aquest barri londinenc sigui el primer que quedi completament pacificat i amb els vianants com a prioritat.
Als Estats Units, la tendència ha arribat a ciutats com ara San Francisco i Los Angeles, entre d’altres. En aquesta darrera ciutat, han estat batejats amb el nom de Park Blocks.
A Quito (Equador), l’Havana (Cuba) i Buenos Aires (Argentina), també hi ha hagut els primers intents. A Bogotà (Colòmbia), han estat designades “ciutats vitals” i s’han començat a implantar al barri de San Felipe, amb previsions de poder-ho ampliar a quatre barris més. En aquest cas, els cotxes poden seguir circulant pels carrers afectats, si bé aquests guanyen molt d’espai per als vianants. Bogotà també incorpora una zona d’aparcament temporal.