Urbanisme

Urbanisme

Les superilles, o els ‘superblocks’, al món

El model de les superilles ja existeix al món des de fa dècades i està deixant clar que ha vingut per quedar-se

Ciutats com ara Nova York, Milà, Berlín i Bogotà ja n’han creat i avancen per anar-les consolidant

Els crítics a aquest model asseguren que només desplaça el trànsit i que acaba col·lapsant altres vies

Berlín presumeix de que els veïns són els que han reclamat la pacificació dels barris

La paci­fi­cació de la gran plaça de Times Square, a Nova York, va començar, l’any 2009, com una prova pilot. Men­tre a Bar­ce­lona gover­nava l’alcalde Jordi Hereu, l’ales­ho­res comis­si­o­nada de trans­port de la ciu­tat nord-ame­ri­cana, sota l’alcal­dia de Mic­hael Blo­om­berg, Janette Sakid Khan, va tan­car la icònica àgora al trànsit –aca­bant amb les fotos de milers de taxis grocs cir­cu­lant-hi– i va bar­rar el pas als vehi­cles de motor a gran part de l’avin­guda Bro­adway. En aquell moment, es va pre­sen­tar com un expe­ri­ment, que va rebre mol­tes crítiques i resistència, però, el 2010, la decisió es va con­ver­tir en una mesura defi­ni­tiva i irre­ver­si­ble.

Va ser aquest un dels pre­ce­dents més potents del que ara és tendència en grans ciu­tats del món i que a Bar­ce­lona ha tro­bat l’expressió en les cone­gu­des superi­lles. Aquest dis­seny urbanístic –fomen­tat actu­al­ment per l’Ajun­ta­ment d’Ada Colau– con­sis­teix a agru­par unes quan­tes illes o blocs de cases per crear un espai paci­fi­cat. Forma part de l’ano­me­nat urba­nisme tàctic, una fórmula que acon­se­gueix can­viar ràpida­ment els usos d’un car­rer i que per­met adap­tar la ciu­tat a una nova mobi­li­tat.

L’apli­cació d’aquest tipus d’urba­nisme s’ha traduït a Bar­ce­lona en un gran nom­bre de car­rers pin­tats amb fran­ges de colors, amb la ins­tal·lació de mobi­li­ari i jar­di­ne­res que es poden moure si cal i jocs pin­tats a l’asfalt. Segons es pot lle­gir en la pre­sen­tació d’aquesta tendència per part de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, “d’aquesta manera, pin­tant un car­ril de la calçada d’un car­rer i col·locant-hi mobi­li­ari urbà es pot gua­nyar més espai per al via­nant, per pas­se­jar, per crear noves pla­ces i nous espais d’estada o per pro­te­gir els vol­tants d’una escola”.

Tor­nant a la superi­lla, segons els seus defen­sors, es tracta d’un model que no impe­deix total­ment l’entrada de vehi­cles, –deixa pas­sar mer­ca­de­ries i emergències– però sí que el res­trin­geix per faci­li­tar la vida als ciu­ta­dans i resi­dents, a més de reduir les emis­si­ons i el soroll a la zona. La reor­de­nació del trànsit que una mesura així implica és un dels seus talons d’Aquil·les, ja que els detrac­tors asse­nya­len que els vehi­cles es des­pla­cen als car­rers perifèrics que s’aca­ben col·lap­sant.

Exem­ples arreu del món

Amb els anys, Europa s’ha con­ver­tit en el camp de pro­ves de la tendència dels super­blocs. Així, en tro­bem exem­ples a ciu­tats com ara Lon­dres, Milà, Berlín i Viena. La capi­tal austríaca impulsa el pro­jecte de paci­fi­cació Supergrätzl. En aquest cas, la mesura està con­di­ci­o­nada a la gran xarxa de trans­port públic que té la ciu­tat, sobre­tot de tram­vies i que, segons els dis­se­nya­dors de la prova, no pot veure’s afec­tada. Per la seva part, Berlín pot pre­su­mir d’una ciu­ta­da­nia impli­cada, ja que el pro­jecte dels kiez­blocks, va ser una res­posta a la mobi­lit­zació dels veïns del barri de Berg­mannkiez, reco­llint sig­na­tu­res i exi­gint la paci­fi­cació de la zona. Ara, ja ho han sol·lici­tat quinze bar­ris més.

A l’Estat espa­nyol, una de les ciu­tats que pri­mer va incloure una gran superi­lla al nucli va ser Vitòria-Gas­teiz, nome­nada, el 2012, Capi­tal Verda d’Europa en bona part per les res­tric­ci­ons al trànsit. El 2007, va des­ple­gar el pri­mer super­bloc per aug­men­tar l’espai per a via­nants del 45% al 75%.

A Holanda, tot i els milers de bici­cle­tes que cir­cu­len per les ciu­tats, també s’han fet esforços per reduir el trànsit. A Rot­ter­dam, la Oude Wes­ten ha de ser la superi­lla que per­meti trans­for­mar el cen­tre històric, tra­ient-ne la presència de cot­xes. A Lon­dres, hi ha un dels altres exem­ples de futur, con­cre­ta­ment amb el pro­jecte Blo­oms­bury 2030, que ha de per­me­tre que aquest barri lon­di­nenc sigui el pri­mer que quedi com­ple­ta­ment paci­fi­cat i amb els via­nants com a pri­o­ri­tat.

Als Estats Units, la tendència ha arri­bat a ciu­tats com ara San Fran­cisco i Los Ange­les, entre d’altres. En aquesta dar­rera ciu­tat, han estat bate­jats amb el nom de Park Blocks.

A Quito (Equa­dor), l’Havana (Cuba) i Bue­nos Aires (Argen­tina), també hi ha hagut els pri­mers intents. A Bogotà (Colòmbia), han estat desig­na­des “ciu­tats vitals” i s’han començat a implan­tar al barri de San Felipe, amb pre­vi­si­ons de poder-ho ampliar a qua­tre bar­ris més. En aquest cas, els cot­xes poden seguir cir­cu­lant pels car­rers afec­tats, si bé aquests gua­nyen molt d’espai per als via­nants. Bogotà també incor­pora una zona d’apar­ca­ment tem­po­ral.

Guerra al cotxe
Expliquen que, quan preguntaven a Pasqual Maragall, alcalde Barcelona, quants habitants tenia la ciutat, sempre responia: “A quina hora?” Cada dia entren a la capital catalana prop de 900.000 cotxes, que transporten persones que hi van a treballar, a comprar o a fer encàrrecs. Aquest volum de tràfic rodat és el més difícil de gestionar quan es parla de pacificació del trànsit. El president del RACC, Josep Mateu, va advertir, recentment, que les ciutats no són només del residents, sinó que també han de ser pensades per a les persones que hi van de fora del nucli urbà. Va reclamar un millor transport públic i alternatives al cotxe privat. I va recordar que la superilla de l’Eixample ha fet augmentar en 8.000 cotxes diaris la circulació del carrer València.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.