Política

JOAN TALARN I GILABERT

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA (ERC)

“Els ajuts de la Diputació ja no depenen del color polític dels ajuntaments”

“Hem despolititzat la Diputació: abans, quan un alcalde volia una subvenció per tirar endavant un projecte, havia de venir a aquest despatx a reunir-se amb el president; tot això s’ha acabat”

“El millor que ens podria passar és que sortís ja una sentència i poder girar full”

Als pobles més petits els cal discriminació positiva si volem frenar-hi el despoblament
L’1-O va ser un moment magnífic, però l’endemà no va passar el que tots volíem que passés

Joan Talarn és filòleg de formació, treballa en l’administració pública, és alcalde de Bellvís, i presideix la Diputació de Lleida des del 2019, quan ERC va aconseguir el primer lloc a la demarcació i va teixir amb Junts un pacte de govern. Talarn ha intentat girar full de l’anterior presidència, la de Joan Reñé, investigat pel cas Boreas: una presumpta trama de contractacions irregulars entre el 2011 i el 2018. Talarn té previst deixar l’alcaldia de Bellvís, però continuar allà com a regidor el proper mandat, cosa que li permetria dedicar-se amb més intensitat a la Diputació de Lleida en cas de repetir presidència després de les properes municipals, o fins i tot fer el salt a la política nacional, opcions que de moment assegura que no té previstes.

En una entrevista a l’inici d’exercir com a president, dèieu que els vostres principals objectius eren despolititzar la Diputació en la seva relació amb els ajuntaments, i lluitar contra el despoblament rural. Ho heu pogut fer?
Jo crec que sí, en gran part. Segurament no hem fet tot el que hauríem volgut al començament, perquè no és fàcil canviar tot el funcionament d’una administració en només quatre anys. Però hem fet coses importants en aquesta direcció. Quant a la despolitització, el primer que havíem de fer era aconseguir que les ajudes que donem des de la Diputació no depenguessin del color polític de cada ajuntament. I ho hem aconseguit, sens dubte, perquè ja no hi ha ajuts directes, sinó que ara hi ha un seguit de plans amb els quals tots els ajuntaments no solament saben els diners que rebran durant tot el mandat, i ho han sabut des del primer dia, sinó que a més tenen l’autonomia per fer el que vulguin amb aquests diners. Poden fer-ne allò que els seus veïns i veïnes han demanat que es fes al municipi, i no pas el que la Diputació els dicti. I crec que això ha estat un element clau. A més, hem fet un gran esforç per fer-nos propers a tots els municipis, sense fer distincions de partits. Com que els alcaldes ja no han de venir aquí a demanar ajuts, he estat jo que els he visitat, si no a tots, a la gran majoria d’alcaldes. Era la meva obligació. Els ciutadans no tenen la culpa ni han de patir pel fet que algunes coses no es facin perquè entre administracions o entre partits hi ha males relacions.
Us vau trobar que els alcaldes us venien al despatx a demanar-vos directament les subvencions?
Va ser un tema que vam haver de canviar. Va passar, sí, sobretot al principi, perquè la dinàmica que funcionava abans era aquesta. Quan un alcalde volia fer qualsevol inversió o tenia un projecte per al seu municipi, havia de venir a aquesta casa a explicar-ho i reunir-se amb el president perquè li ho concedís.
I quant al despoblament rural, heu aconseguit aturar-lo?
Tant de bo haguéssim pogut revertir la situació. Però sí que és cert que, com a mínim, hem començat a posar les primeres pedres perquè això sigui possible. En primer lloc, per exemple, els municipis més afectats pel despoblament tenen el que en diríem una discriminació positiva en els plans d’ajuts. Els municipis en perill de despoblament reben un 20% més que la resta. A banda d’això, també hem fet plans directament pel repoblament, en àmbits com per exemple l’habitatge. Els municipis petits de 500 habitants no tenen les mateixes realitats ni els mateixos problemes que un de 15.000 habitants que té molts serveis solucionats.
Com ha funcionat el pacte entre ERC i Junts?
En el moment de fer-lo vam tenir clar quins eren els principis bàsics que ens guiarien, i hem sigut capaços conjuntament de mantenir-los i treballar-los. Crec que s’ha demostrat la capacitat de tots plegats de treballar sense generar conflictes, sinó solucionant problemes de la gent, que és el que ens pertoca fer des de la Diputació.
Però entre els dos partits s’ha produït un trencament molt important a escala nacional.
Això aquí no ha repercutit. Bàsicament, i jo no entraré ara gaire en aquest tema perquè és un tema intern de Junts i de les seves pròpies divisions internes, aquí no hem notat les discrepàncies que s’han viscut a escala nacional. Com ho hem gestionat? Els hem deixat de banda, perquè se solucionessin en l’àmbit nacional, i nosaltres ens hem dedicat a ajudar el món local.
Jaume Gilabert (ERC), quan era president de la Diputació, en una de les entrevistes que li van fer mentre presidia l’ens va dir que ell confiava a ser l’últim president de la Diputació de Lleida. Vostè s’atreviria a dir això, o la independència va per llarg.
Jo crec que això ho vam dir tots i a mi ja m’hauria agradat. No perquè no cregui que les diputacions fan una feina molt important, que sens dubte la fan. Igual que en Jaume, jo també estaria la mar de content si això fos perquè el nostre país és independent i s’ha dotat d’una nova organització local. Ara que soc al capdavant de la Diputació, també és un orgull i un honor poder fer-ho per ajudar els municipis. No pas perquè sigui una estructura d’estat espanyola, sinó perquè ajudem els ajuntaments i els ciutadans. Ja sigui amb un altre nom, per exemple de vegueria, també ens caldrà tenir una eina pròpia de la nació catalana que faci la mateixa funció: donar suport a l’autogovern del món local.
Esquerra ha aparcat aquest tema: està d’acord, amb aquesta frase?
No, no s’ha aparcat. La veritat és que venim d’uns moments magnífics. La nació catalana i el poble de Catalunya van demostrar una capacitat immensa d’organització i determinació l’1 d’Octubre. Ens vam sentir molt feliços d’allò que es va produir aquell dia: vam poder votar, malgrat que no ens deixaven fer-ho. Però també és cert, i les coses són com són, que l’endemà allò que esperàvem que passés no va poder passar per múltiples raons que crec que no toca ara entrar-hi. El que cal no és renunciar, sinó prendre forces per poder tornar a intentar-ho el dia que sigui possible. Jo crec que ara el que toca justament és reprendre aquestes forces. Per fer-ho, els partits independentistes hem d’estar al capdavant d’aquest país, perquè si volem tornar a fer-ho, si no som al capdavant, no serà possible. I la propera vegada ha de ser, evidentment, d’una forma democràtica i negociant amb un Estat amb qui volem arribar a un acord per poder-ho fer. Crec que hem de tenir moltes forces per poder aconseguir això, però no vol dir que hàgim de renunciar al govern de Catalunya. Mentrestant, cal continuar governant, treballant per la nostra gent, fins al dia que puguem tornar-ho a plantejar.
Vau iniciar el mandat amb la posada en marxa d’una comissió d’investigació dins de la Diputació sobre el cas Boreas, que afecta el vostre predecessor, Joan Rañé. No s’hi veuen resultats.
La comissió l’anem convocant. La qüestió és que la comissió d’investigació és informativa. No podem tenir una comissió d’investigació com a tal perquè el cas està ja en mans de la justícia. El que sí que tenim és una comissió informativa en què informem els diputats i que convoquem sempre que hi ha novetats. Evidentment, aquestes novetats ja no depenen de nosaltres, sinó dels jutjats, que són els que estan actuant. Jo el que demano sempre és que el cas s’agilitzi el màxim possible, pensant en l’honor d’aquesta institució i pensant en les persones que hi estan implicades, que jo crec que fa massa temps que es troben en una situació d’interinitat, i això no és just.
Vostè ara governa la Diputació amb les persones que hi governaven quan va esclatar aquest cas. No li resulta incòmode?
Eren del mateix partit, en tot cas, però jo no puc jutjar ni fer afirmacions sobre el que va passar en aquell moment, perquè això ho han de fer els jutges, i són ells els que tenen la informació. El que sí que puc assegurar és que quan nosaltres vam fer els pactes de govern vam deixar molt clar que la nostra actuació en aquesta casa seria totalment ètica, d’acord amb el que estableix la llei, i seguint tot allò que des de les entitats nacionals se’ns demani a l’hora de fer les coses. Tothom ho ha tingut clar i jo no he tingut cap problema en aquest sentit amb els meus socis.
Aquest cas ha provocat un problema greu d’imatge i confiança en la institució?
Jo crec que no. La gent del carrer no entén gaire quina és la feina que fem des de les diputacions. Ara bé, quan tu parles amb l’alcalde, que sí que entén la feina que fem i la necessitat que hi siguem, la institució manté el seu prestigi. Aquesta imatge negativa que vostè comenta potser va passar en un primer moment, però ara hem treballat per fer un canvi cap a una administració moderna, centrada sobretot a donar serveis als municipis, i jo crec que aquesta imatge s’ha imposat davant d’aquella visió negativa. Per això dic que el millor que ens podria passar a tots és que sortís la sentència i poguéssim tirar endavant i fer net respecte d’aquest cas.
No repetirà com a cap de llista a Bellvís. Vol tenir temps per dedicar-se més a la Diputació o a la política nacional?
Em vaig comprometre a vuit anys d’alcaldia i ara hi ha persones capaces i amb ganes per prendre el relleu. I ja ho veurem després. Jo soc una persona molt vinculada a la política. M’agrada, m’hi sento molt bé, crec que és una manera d’aportar coses a la meva societat. Si el partit em demana continuar a la Diputació o creu convenient que faci altres tasques, les faré. I si no, doncs tornaré al meu lloc de treball, que també gaudeixo molt treballant-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.