La invasió russa d’Ucraïna, ara ja fa més d’un any, va agafar per sorpresa molta gent. No pas als serveis d’intel·ligència dels Estats Units, que ho advertien des de feia temps, ni molts ucraïnesos, que ja fa anys que viuen pendents de la guerra de torn, les més recents, l’annexió de Crimea i la guerra del Donbass el 2014.

Svitlana Bezrukova ja fa anys que fuig de les guerres. Nascuda a la província ucraïnesa de Donetsk, ara en mans dels prorussos, l’any 2014 se’n va anar a Odessa després que hagués esclatat la guerra del Donbass entre les forces ucraïneses i les de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk.

Bezrukova treballava de comptable en un banc i li van proposar traslladar-se a una sucursal de l’entitat, a Odessa, amb la seva filla de sis anys. Se n’hi va anar el desembre del 2014 i va treballar durant vuit anys en aquella sucursal, de la qual va arribar a ser la directora.

Tot anava bé fins que un dia, el 24 de febrer de l’any passat, va sentir uns sons molt semblants als que havia sentit feia vuit anys al Donbass. “Eren les cinc del matí i vaig entendre que tot allò començava de nou aquí.” Bezrukova va tenir clar que no s’esperaria que la guerra s’acabés: “El 2014 ja es deia que allò podia durar un o dos mesos i ja portem vuit anys.”

El 5 de març se’n va anar a Polònia, on el seu banc té una seu, i al cap d’uns dies li van proposar tornar a Odessa i reincorporar-se al seu lloc de treball. Bezrukova va decidir allunyar-se del focus del conflicte i el 6 d’abril va volar cap a Catalunya en un avió per a refugiats.

Des que va arribar a Catalunya ha viscut en hotels proporcionats per Creu Roja a Bellaterra, Sabadell. Ara ja viu en un pis, a Sant Cugat del Vallès, ha après un castellà prou fluid i estudia català. Tant la seva filla, que ho va passar molt malament al principi, com ella volen quedar-se a viure aquí perquè “es viu molt millor”.

A Ucraïna hi té la mare, dues germanes i un germà. Pateix per la mare, que viu a Ienàkieve, a Donetsk, d’on no pot sortir perquè la frontera està tancada –explica–. “L’altre dia va caure una bomba en una escola a prop de casa seva”, relata.

Mariana Sorochuk també va fugir de la guerra. Ho va fer el 23 de febrer, la vigília que comencessin els bombardejos russos, empesa per la seva mare, que li va dir que se n’anés, que les notícies d’acumulació de tropes de Moscou a la frontera no feien presagiar res de bo.

Va viatjar a Barcelona i, de seguida, es va posar en contacte amb l’associació ucraïnesa Djerelo, una entitat de Barcelona nascuda fa quinze anys per ajudar els refugiats de la qual és la vicepresidenta. Sorochuk té molta experiència en aquest camp perquè ha treballat en el sector de les ONG.

S’està a Catalunya gràcies a un programa de la Creu Roja i està “molt agraïda als ciutadans que paguen l’estada dels refugiats amb els seus impostos”. “És per això que intento retornar el seu suport amb la meva feina” en l’ONG, diu.

Ella també té la mare a l’est d’Ucraïna i té problemes per mantenir-hi el contacte per les restriccions d’electricitat que hi ha a la zona, que se sumen a les d’aigua. Sorochuk qualifica el que estan fent els russos a Ucraïna de “genocidi”. “Els russos malmeten infraestructures civils on viu gent, on hi ha hospitals, violen dones i nens”, denuncia.

El seu somni és tornar a casa, en un país en pau, és clar: “Quan me’n vaig a dormir prego perquè l’endemà s’hagi acabat. Cada vespre penso que hem guanyat la guerra i que podré tornar, però l’endemà, quan em llevo, llegeixo noves notícies de morts.” “Somio a tornar”, afegeix.

El dolor per la invasió d’Ucraïna no és exclusiu dels ucraïnesos. Milers de russos pateixen les conseqüències de la guerra en què els ha embrancat el seu president, Vladímir Putin. Entre aquests hi ha un munt de joves “que no volen anar a morir ni a matar” i han fugit de Rússia per no ser reclutats per l’exèrcit, segons explica Julia Taran, vicepresidenta de l’associació Russos Lliures, de Barcelona. “No tenen fonts d’ingressos i no poden aconseguir cita per obtenir els papers per treballar” perquè estan perseguits per l’Estat. Només poden guanyar-se la vida els qui poden treballar per internet i acollir-se a plans com el visat de nòmades digitals UE.

Taran és intèrpret de rus i viu a Catalunya des del 1998. Fa molts anys que ajuda els opositors russos a l’exterior i ara s’han abocat a subministrar ajuda a Ucraïna. Assegura que cada cop hi ha més gent a Rússia que “s’està cansant de la guerra”. “La mentida i desinformació” del Kremlin no es pot mantenir gaire temps, sosté. Per això demana a Occident que es mantingui “ferm” en el suport a Kíiv.