Amb Jordi Turull inha­bi­li­tat fins l’any 2030 pel referèndum de l’1 d’Octu­bre i amb Laura Borràs con­dem­nada en pri­mera instància per pre­va­ri­cació i fal­se­dat docu­men­tal per la seva gestió al cap­da­vant de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes –pen­dent només de la Junta Elec­to­ral per ser des­posseïda de la pre­sidència sus­pesa del Par­la­ment–, Junts per Cata­lu­nya neces­sita tro­bar un can­di­dat per a les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment. Per decòrum polític, fins ara no s’ha pre­sen­tat ober­ta­ment ningú. Fer el pas massa d’hora, abans de la sentència a Borràs, hau­ria per­ju­di­cat les pos­si­bi­li­tats d’èxit. La reso­lució del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia (TSJC) dona via lliure als aspi­rants perquè inten­tin aga­far les reg­nes del futur lide­ratge par­la­men­tari del par­tit amb la mirada posada en la pre­sidència i en el retorn al govern de la Gene­ra­li­tat, ja que l’indult que pro­posa el TSJC no afec­ta­ria la inha­bi­li­tació. Així, és pre­vi­si­ble que després de les elec­ci­ons muni­ci­pals s’obri la caixa dels trons, en espera del resul­tat de l’expe­ri­ment Trias a Bar­ce­lona –amb les enques­tes de cara. És evi­dent que les dues ànimes de Junts, iden­ti­fi­ca­des al vol­tant de les figu­res de Jordi Turull i Laura Borràs, secre­tari gene­ral i pre­si­denta, estan cri­da­des a tor­nar a ten­sar les cos­tu­res del par­tit en un ter­cer i defi­ni­tiu round. El pri­mer el va gua­nyar Turull en el congrés d’Arge­lers, amb la der­rota de l’entorn lau­rista; en el segon va vèncer Borràs, amb la con­sulta sobre la sor­tida del govern.

El revés judi­cial, però, debi­lita enor­me­ment la figura de la pre­si­denta de Junts, que pre­vi­si­ble­ment haurà de fer front a un altre judici, el de la comissió de garan­ties del par­tit. Aquest és l’òrgan que té la potes­tat de dilu­ci­dar si els casos de mili­tants con­dem­nats amb sentència ferma per cor­rupció o mal­ver­sació de fons són vícti­mes de law­fare (guerra bruta judi­cial per motius polítics). Es tracta de l’únic exi­ment que pot sal­var tals mili­tants d’una expulsió. El par­tit va modi­fi­car el juny de l’any pas­sat els esta­tuts de la for­mació per intro­duir la qüestió de la law­fare en els casos amb sentència ferma, fet que encara dona un marge tem­po­ral a Borràs men­tre espera, pre­vi­si­ble­ment, la con­fir­mació de la con­demna per part del Tri­bu­nal Suprem.

Apa­rent­ment, la modi­fi­cació s’ente­nia com un blin­datge a Borràs, però a hores d’ara és impre­vi­si­ble què podria dic­ta­mi­nar la comissió de garan­ties. Borràs ja s’hi va topar de mor­ros en el cas de la seva mà dreta, Fran­cesc de Dal­ma­ses. L’informe ela­bo­rat per Magda Ora­nich va cons­ta­tar que una peri­o­dista del pro­grama FAQS de TV3 s’havia sen­tit inti­mi­dada pel dipu­tat, que va ple­gar de vice­pre­si­dent del par­tit. De Dal­ma­ses va posar el crit al cel per la fil­tració de l’informe a la premsa i va arri­bar a asse­nya­lar un mem­bre de la comissió per “ani­mad­versió mani­festa” con­tra ell.

Tan­ma­teix, és difícil que s’esde­vin­gui un esce­nari en què el par­tit expulsi Borràs per cor­rupció si no es vol immo­lar obrint en canal feri­des que, sense anar més lluny, el pacte per diri­gir el par­tit o la reacció dis­ci­pli­nada dels con­se­llers davant la decisió de sor­tir del govern demos­tren que s’inten­ten cau­te­rit­zar. Ara per ara, el moment pre­e­lec­to­ral des­a­con­se­lla qual­se­vol tren­ca­dissa interna que pogués per­ju­di­car les aspi­ra­ci­ons del par­tit a la capi­tal, per molt que Trias ama­gui les sigles de Junts. No li convé a Borràs, no li convé a Trias, però tam­poc els convé als detrac­tors interns de la pre­si­denta, que, de fet, només han d’espe­rar que la justícia espa­nyola acabi de fer la feina bruta per dei­xar-la defi­ni­ti­va­ment fora de joc com a can­di­data a la pre­sidència. Expul­sar-la seria fer lle­nya de l’arbre cai­gut.

L’entrada de Borràs al TSJC va per­me­tre fer una lec­tura dels suports de què dis­posa en un moment per­so­nal­ment i política­ment tan deli­cat i difícil, però sobre­tot va fer visi­ble les absències. Sí que la van acom­pa­nyar, a part de Turull, el pre­si­dent Quim Torra; el pre­si­dent del grup par­la­men­tari, Albert Batet; l’exvi­ce­pre­si­dent del govern Jordi Puig­neró, i l’excon­se­ller Quim Forn. No hi eren, en canvi, ni el pre­si­dent Artur Mas –a través del qual va arri­bar a la gestió pública–, ni Xavier Trias –can­di­dat de Junts a Bar­ce­lona–, ni Jaume Giró –cap de car­tell dels con­tra­ris a la sor­tida del govern de Junts–, ni Josep Rull –pre­si­dent del con­sell naci­o­nal del par­tit al qual el Tri­bu­nal Suprem ha aixe­cat la inha­bi­li­tació.

En aquest con­text, el sec­tor des­crit com a pragmàtic, pro­vi­nent en gran mesura de l’antiga Con­vergència, for­mat per gent de par­tit, d’apa­rell, gua­nya pes i pro­jecció a Junts, no tan sols per la sentència de Borràs, sinó també per les pers­pec­ti­ves elec­to­rals de Trias, que con­fi­gura una can­di­da­tura que s’ha vol­gut lle­gir com un aglu­ti­na­dor de l’antic espai con­ver­gent, com un retorn a l’ordre pre­procés, com un allu­nya­ment de les vel·leïtats de l’inde­pen­den­tisme màgic o com un patchwork polític que recús llençols per­duts en diver­ses buga­des. El feno­men també es pot obser­var en el cas de l’alcalde d’Igua­lada. Marc Cas­tells, fins fa poc un pes pesant dins el Par­tit Demòcrata, s’ha enro­lat a Junts.

I la cire­reta del pastís: en aquest movi­ment de pla­ques tectòniques, Jordi Pujol s’està reha­bi­li­tant públi­ca­ment. El seu suc­ces­sor, Artur Mas, diu que el 126è pre­si­dent es va equi­vo­car amb la con­fessió de la deixa. Pujol va ser agom­bo­lat el mes pas­sat per dife­rents per­so­na­li­tats de Junts i de fora de Junts en un home­natge en la pre­sen­tació del seu lli­bre escrit a la presó, ree­di­tat per a l’ocasió, Des dels turons a l’altra banda del riu. No hi fal­ta­ven, per ordre alfabètic, Victòria Alsina, Miquel Buch, Merit­xell Budó, Car­les Cam­pu­zano, Vio­lant Cer­vera, Lour­des Ciuró, Quim Forn, Jaume Giró, Núria de Gis­pert, Quim Nadal, Irene Rigau, Josep Rull, Jordi Sànchez i Santi Vila. Ergo, Pujol té més suports públics que Borràs.

Al cap­da­munt de totes les tra­ves­ses per aspi­rar a suc­ceir Borràs com a cap de car­tell hi ha l’excon­se­ller d’Eco­no­mia i Hisenda Jaume Giró, qui va obrir el ball amb el PSC a les bece­ro­les de la nego­ci­ació pres­su­postària. Però és com a mínim sig­ni­fi­ca­tiu que Josep Rull no hagi vol­gut acla­rir si té intenció de tor­nar a la pri­mera línia política després que el Suprem li hagi aixe­cat la inha­bi­li­tació arran de la reforma del Codi Penal pac­tada entre ERC i el govern espa­nyol. Podria ser un can­di­dat de con­sens entre totes les famílies. A més, Junts ja va recórrer a altres expre­sos polítics per a altes res­pon­sa­bi­li­tats de par­tit, com ara Jordi Sànchez i el mateix Turull a la secre­ta­ria gene­ral de la for­mació. En decla­ra­ci­ons a RAC1, l’excon­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat va con­si­de­rar al febrer que seria “frívol” par­lar de “visi­ons per­so­nals” i que “no es cor­res­pon­dria amb el moment”. Però pot­ser el moment ja ha arri­bat.

L’altre nom que sobre­vola és el de l’excon­se­llera d’Acció Exte­rior, Victòria Alsina, que des que va con­ver­tir-se en una de les prin­ci­pals veus en con­tra de sor­tir del govern s’ha pro­di­gat pels mit­jans de comu­ni­cació i les xar­xes soci­als. No en va, es va fer mili­tant de Junts just abans de la marxa de l’exe­cu­tiu i ara acom­pa­nyarà Trias en la bata­lla per recu­pe­rar Bar­ce­lona, al cos­tat de Ramon Tre­mosa.

Però de noms que siguin capaços de cap­gi­rar les càbales de tot­hom només n’hi ha un: Car­les Puig­de­mont. Una even­tual tor­nada del pre­si­dent exi­liat té el poten­cial de cau­sar un ter­ratrèmol que sac­segi no només la vida de Junts sinó la del con­junt de la política cata­lana i també l’espa­nyola. Caldrà espe­rar el pro­nun­ci­a­ment de la justícia euro­pea, però el seu advo­cat con­fia que els pro­nun­ci­a­ments judi­ci­als garan­ti­ran que no se’l detindrà si torna, encara que, amb Espa­nya, mai se sap.