El 13 de desembre farà cent anys que va néixer Antoni Tàpies, l’artista que va liderar l’avantguarda catalana durant la segona meitat del segle XX. Aquell mateix dia, la seva fundació iniciarà el programa commemoratiu del centenari que es perllongarà tot un any. Sota el lema Tàpies viu. Viu Tàpies, la institució que vetlla per la seva memòria entoma un repte majúscul: “reconnectar el llegat de Tàpies amb l’opinió pública”, afirma el president del patronat del centre artístic ubicat a l’antiga editorial Montaner i Simon, Ferran Rodés.

Tàpies morí el 2012 i des de llavors el seu coneixement i inclús reconeixement s’ha anat diluint en força sectors socials i també culturals. “L’oblit d’aquesta generació d’artistes està passant a tot Europa. Hi ha excepcions, que són les que tenen un Estat al darrera. Tàpies no el té, però sí que té una ciutat i un país”, raona Rodés. La Fundació Tàpies ha fet una crida a més de 150 institucions culturals nacionals i internacionals per tal de que s’involucrin en el projecte del centenari, que té un pressupost provisional de 2’1 milions d’euros. L’èxit de la celebració dependrà d’aquesta resposta col·lectiva, entenen des de l’equip de la fundació.

Mentre, al punt zero de l’Any Tàpies ja està garantida una activitat intensa. El museu del pintor allotjarà quatre exposicions especials. Les dues primeres s’inauguraran el 13 de desembre: L’empremta japonesa, centrada en la influència que alguns monjos dels segles XVIII i XIX, propagadors dels sabers del budisme zen, van exercir en l’obra de l’artista; i A=A, B=B, que prendrà Tàpies com a punt de partida per reflexionar sobre les connexions entre art i ciència mitjançant la participació d’artistes nascuts a partir de la dècada de 1980, seleccionats pel comissari Pep Vidal.

A la primavera, serà el torn de Sengai, un desplegament de pintures i cal·ligrafies d’aquest monjo budista japonès que tant apreciava l’artista català. I, la joia de la corona del centenari, la gran retrospectiva a cura de Manuel Borja-Villel, antic director de la fundació, que s’obrirà l’estiu del 2024. Abans es veurà al centre de belles arts de Brussel·les Bozar i al museu Reina Sofía de Madrid. Però la versió de Barcelona serà més singular.

Altres exposicions previstes fora del centre d’art del carrer Aragó: una sobre el Tàpies activista al Museu d’Història de Catalunya (el juliol del 2024) i un projecte divulgatiu itinerant a les biblioteques. El programa encara no està tancat. Per exemple, a nivell internacional s’estan treballant diverses iniciatives que encara no es poden anunciar. Qui sí s’ha compromès a fer una aportació és el cineasta Albert Serra, que crearà un film inspirat en la mística tapiesca. S’estrenarà el 14 de desembre del 2024, el dia de la clausura del centenari.

L’equip que timonejarà l’efemèride està format per Núria Homs, conservadora de la fundació, que és la comissària de l’Any Tàpies; Judith Barnés, la coordinadora; i un comitè assessor integrat per Borja-Villel, Pilar Cortada (presidenta de la Comissió del Centenari), Anna Saurí (gerent de la fundació), Clara Tàpies i Toni Tàpies (aquests, representant la família).

Sorprenentment, els preparatius de la celebració no es poden fer amb cap director o directora al front de la fundació. El centre va quedar decapitat el gener del 2020, quan Carles Guerra va presentar la seva dimissió. El sector artístic ha anat alertant des de llavors de la situació anòmala en aquesta institució. Més de tres anys després, encara no s’ha resolt qui ha d’ocupar el càrrec. El concurs es va convocar el setembre passat i, segons Ferran Rodés, es van rebre “una vintena de currículums molt bons.” El jurat té pendent avaluar l’escollit. Rodés assegura que abans o després de l’estiu serà nomenat.

Falten vuit mesos per l’inici de la festa, però el seu logotip ja s’ha descobert. L’ha creat l’estudi Todojunto i pren com a referència la icona de la creu o de la X, tan recurrent en l’obra de l’artista. És un disseny fresc i dinàmic, just el que necessita Tàpies per estar viu al segle XXI.