Les execucions proliferen a Corea del Nord per actes com ara tràfic de drogues, visionat i difusió de vídeos procedents de Corea del Sud, intents de travessar la frontera o activitats religioses, segons denuncia un informe divulgat aquesta setmana pel govern de Seül.

El Ministeri de la Reunificació sud-coreà ha fet públic per primera vegada el seu informe anual sobre la situació dels drets humans al nord de la península. El document, de 450 pàgines, recull el testimoni de mig miler de nord-coreans que van fugir del seu país entre el 2017 i el 2022.

En el text, es detallen abusos de les autoritats en diversos llocs, inclosos camps de presoners, i casos d’execucions públiques, tortures i detencions arbitràries. També es denuncien suborns i l’exposició de les dones a “violències sexuals”, mentre que les persones discapacitades viuen agrupades lluny de la capital, Pyongyang, enviades per les autoritats, que els prohibeixen casar-se i tenir fills ja que “la seva pròpia existència és considerada com un deshonor”.

La publicació de l’informe coincideix amb un moment en què el règim de Kim Jong-un insisteix en el seu pla de potenciar l’arsenal nuclear tàctic per al seu possible ús a la regió, on la tensió continua escalant. Mitjans nord-coreans han informat també que el règim ha tornat a provar el seu dron submarí, amb capacitat per generar tsunamis radioactius.

Prop de 34.000 nord-coreans han fugit cap a Corea del Sud, però el nombre de desertors ha caigut en picat els darrers anys a causa del reforçament dels controls a la frontera. El punt més baix (63 entrades) es va registrar el 2021 a causa dels confinaments per la pandèmia. L’any passat van repuntar als 67.