El Projecte Lliures, una iniciativa de xarxa solidària contra la desigualtat social empesa per Òmnium Cultural, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i Coop57, que dona suport a projectes de transformació social, arriba, set anys després de la seva creació, a la seva cinquena convocatòria, després d’haver teixit una xarxa que concerneix 4.000 persones com a donants, les quals han destinat 600.000 euros a 35 propostes en camps tan diversos com ara l’agricultura sostenible, la moda alternativa, la cultura i l’educació.

Les raons que van impulsar aquestes entitats a aliar-se contra la crisi aquell 2016 “hem vist que s’han cronificat, després d’una pandèmia i la guerra a Ucraïna”, com diu la coordinadora de Projecte Lliures, Clara Sànchez Mas. Efectivament, diverses dades esbossen un panorama de clara desigualtat i exclusió: segons l’informe Foessa, un 33,1% és població integrada, un 37,8% viu en situació de precarietat i el 29,1% ha caigut en l’exclusió. Així doncs, els vulnerables són una majoria, el 70% dels catalans.

La idea de suport mutu de Lliures “és empènyer les persones que pateixen a autoorganitzar-se, no és un “vine aquí i t’ajudo” sinó un “ens ajuntem i ho superem”. Com explica Sànchez Mas, Lliures treballa en “quatre línies clares de projectes: infància i joves, habitatge, desabastament alimentari i de llum i aigua i persones que estan en situació de desocupació o pobresa assalariada”. Lliures hi afegeix, a més, una perspectiva de gènere, amb un 33% dels projectes que s’enfronten a la feminització de la pobresa, i un altre 37% treballen per protegir els drets de les persones migrades. La diversitat hi és plenament garantida: dones banyolines impulsen Espai Món Banyoles, un restaurant cooperatiu; #Actfem, a l’Hospitalet de Llobregat, per combatre l’abandonament de les noies, els ofereix la via de les arts escèniques; Obrint Portes, a Lleida, dona accés a un habitatge digne per a joves a través de la masoveria urbana; Cooperativa Micaela, al Maresme, és un projecte d’autoocupació de dones immigrants treballadores de la llar i de les cures, etc.

Clara Sànchez afirma: “Lliures no és tant una resposta per substituir la política social de l’administració com un nou model d’acció social per construir el país. En tot cas, volem ser un actor d’incidència política a través de la pràctica.” A banda de prestar un suport tècnic als projectes, la seva “voluntat és enxarxar els col·lectius que els tiren endavant amb altres entitats”. De fet, “de cara al futur immediat” es proposen relacionar-se “amb el màxim d’espais possibles del tercer sector i generar aliances amb el món cooperatiu”. La guia als projectes és fonamental: “Els acompanyem un any, i després ja volen sols. Tanmateix, en fem un seguiment, i un cop a l’any hi ha una trobada de representants de totes les iniciatives.” Supervisats per un grup d’avaluació social (GAS) i un grup d’avaluació econòmica (GAE), els projectes han rebut ajuts que van dels 8.000 als 37.000 euros, aportacions que poden servir com a palanca per a crèdits bancaris o subvencions institucionals.

Lliures també ha tingut cura que la iniciativa es desplegués per tot el territori, i a hores d’ara la xarxa s’estén arreu de les quatre demarcacions, tot i que és innegable el pes més gran de Barcelona i la seva conurbació. De fet, de cara a la nova convocatòria, hom vol prioritzar els projectes que germinen més enllà de l’àrea metropolitana. Així mateix, també es voldrà prestar atenció especial a iniciatives per pal·liar la desocupació; la lluita per un habitatge assequible o el suport als joves, en projectes que s’enfrontin al bullying i la violència sexual. Els promotors de Projecte Lliures no preveuen que creixi de manera accelerada: “Mai s’ha volgut córrer, i sí, la vocació és créixer tant com sigui possible, si es garanteix l’enxarxament i que els projectes puguin ser acompanyats. Per a això serà molt important generar més i més aliances.”