En un ecosistema econòmic i social en què estem plenament immersos, en què la globalització juga un paper molt important, les respostes als problemes que estem patint en matèria salarial no poden anar en la línia de les solucions tradicionals aplicades fins ara.

El rebrot inflacionista que estem patint, com a conseqüència dels canvis inesperats i disruptius esdevinguts en l’ecosistema economicosocial global –la guerra a Ucraïna, el trencament de la cadena de subministraments i la competència agressiva entre els dos grans blocs del PIB mundial, la Xina i els Estats Unitats–, fa que estiguem vivint una situació en què la incertesa és la principal protagonista. Això està propiciant l’aparició de respostes oportunistes/populistes que tracten de treure profit del moment, que en si mateix és complex.

Posant el focus en l’objectiu de la present reflexió, davant un increment rellevant de la inflació, com feia dècades que no coneixíem, no és aconsellable aplicar les velles solucions d’increments lineals sobre els salaris, ja que la seva aplicació tindria un efecte multiplicador, que, lluny de solucionar la situació de pèrdua de poder adquisitiu, afavoriria la seva continuïtat, entrant, de fet, en una espiral inflacionista que tindria conseqüències imprevisibles.

És per aquest motiu que considero vital un acord entre els agents socials (patronals i sindicats) que faci possible un nou marc d’actualització de les rendes salarials, canviant a un model que propiciï la productivitat i l’increment de la competitivitat de les organitzacions, facilitant així el reforç de les empreses i la seva supervivència.

En concret, aquest marc hauria de reflectir tres aspectes crítics: el primer, la impossibilitat de renovar els salaris de manera recurrent d’acord amb la inflació i d’un sol cop; el segon, la conveniència de periodificar la recuperació del poder adquisitiu en diversos exercicis, i, el tercer, que els increments lineals es minimitzin i es complementin amb models retributius que tinguin com a objectiu la motivació, i sobretot la fixació, d’uns sous que tinguin correlació amb l’augment de la productivitat de les organitzacions, la seva estabilitat i el seu creixement sostenible.

Certament, davant noves circumstàncies requerim noves solucions; l’alternativa continuista, definitivament, no resulta gens aconsellable.