El Port de Barcelona s’ha marcat diversos objectius estratègics per als pròxims anys, entre els quals la descarbonització de la seva activitat i l’impuls del transport ferroviari. La millora de la intermodalitat maritimoferroviària oferirà solucions logístiques i de transport més eficients i competitives a operadors i carregadors, alhora que oferirà una resposta al gran repte mundial: frenar el canvi climàtic.

Fa més de 20 anys que el Port de Barcelona ofereix als seus clients solucions logístiques basades en una intermodalitat eficient. Aquesta oferta amplia el hinterland del port, apropant-se als clients finals amb terminals marítimes interiors i serveis específics. El millor exemple el tenim en la Terminal Marítima de Zaragoza (tmZ), posada en servei el 2001 pel Port juntament amb diferents socis aragonesos. Actualment hi operen uns 70 trens setmanals, la majoria amb origen o destí al port de Barcelona, fet que l’ha consolidada com la primera terminal ferroportuària de l’Estat espanyol i peça cabdal per a la internacionalització d’Aragó.

L’oferta de connexions ferroviàries no ha parat de créixer fins avui: més de 30 trens entren o surten cada dia del port de Barcelona, el qual va tenir el 2022 una quota ferroviària de vehicles (percentatge dels que entren o surten del recinte portuari) del 45% i del 13% en contenidors, la més alta de l’Estat espanyol. El Port connecta per tren amb les terminals de Coslada i Azuqueca de Henares, a la zona de Madrid; Saragossa, Osca, Montsó i Tamarit, a Aragó; també amb Pamplona, Bilbao, Burgos i Logronyo, i a Europa, amb Perpinyà, Anvers, Bettembourg i Ludwigshafen, entre d’altres.

L’aposta pel tren com a mode competitiu i sostenible per connectar amb els mercats interiors s’ha acompanyat d’inversions en infraestructures fora del port, com ara la participació en les societats que gestionen algunes d’aquestes terminals ferroviàries, i l’adaptació dels 10 apartadors ferroviaris en la línia Saragossa-Barcelona per permetre la circulació de combois de 750 metres, amb una inversió de 30 milions d’euros.

La tasca continuada per oferir serveis intermodals competitius ha donat els seus fruits: cada any 325.000 camions deixen de transitar per les carreteres gràcies a les solucions maritimoferroviàries del Port de Barcelona.

Ara el Port dona un nou impuls al tren endegant la construcció de grans infraestructures estratègiques, un important salt qualitatiu i quantitatiu en el transport ferroviari de mercaderies que consolida Barcelona com un dels principals nodes del corredor mediterrani. Un gran projecte de 800 milions d’euros, que inclou nous accessos i terminals.

El Port de Barcelona ja ha adjudicat la primera obra dels nous accessos i del futur node ferroviari per 25 milions d’euros. El node ferroviari inclou: una terminal de recepció i expedició paral·lela al curs del riu, denominada Terminal Nou Llobregat; una terminal de recepció i expedició; una terminal de càrrega i descàrrega, i una terminal de ferroutage, les tres darreres a l’antiga llera del riu Llobregat.

Aquest node, juntament amb les tres terminals ja existents a la zona, conformaran una potent infraestructura formada per sis terminals que donarà servei al Port i al seu entorn: Zona Franca, Polígon Pratenc, Mercabarna, etc., i captaran tràfic d’origen marítim i terrestre. La Comissió de Territori de Catalunya va aprovar, també al desembre, el pla director urbanístic (PDU) d’aquesta infraestructura, que ocuparà 68 hectàrees.

Per gestionar aquesta gran infraestructura i el gran volum de mercaderies que hi passarà, Adif i el Port de Barcelona han aprovat constituir la societat Train Port Barcelona, participada al 50% per totes dues administracions. Train Port Barcelona serà l’eina per donar una nova dimensió al transport de mercaderies a la zona perquè desenvoluparà i gestionarà el node logístic ferroviari de Barcelona: el complex ferroviari de Can Tunis; la Terminal Intermodal i Logística de la Llagosta; les terminals ferroviàries de l’antiga llera del Llobregat i la ribera nord del riu actual; la Terminal Intermodal del Port i la Terminal Intermodal d’Autopista Ferroviària, o ferroutage.

El Port de Barcelona potencia l’ús del ferrocarril conscient que l’oferta intermodal maritimoferroviària és la més eficient en termes de costos i d’emissions. Si la quota de transport ferroviari de contenidors ha arribat a ser del 16% amb les infraestructures actuals, el desenvolupament total del node logístic, terminals i nous accessos ferroviaris situarà aquest percentatge entre el 30% i el 40%, afavorint un descens important en les emissions associades al transport terrestre a l’àrea de Barcelona.

El port barceloní, acompanyat de les altres administracions, carregadors, operadors logístics i empreses de transport, posa la base per a la transformació de la logística i el creixement de l’economia.