Salut
Potència farmacèutica
Catalunya concentra gairebé la meitat de les plantes de producció de fàrmacs de tot l’Estat i genera el 60% de la producció
El sector farmacèutic representa menys de l’1% del total d’empreses industrials, però suposa el 10% de les exportacions
La majoria de les grans firmes tenen un origen d’empresa familiar
Per efecte de la pandèmia, és possible que si demanem al nostre entorn el nom d’una farmacèutica, la resposta més repetida sigui Pfizer. Fa unes dècades, potser hauria estat Bayer. En qualsevol cas, aquestes dues marques, juntament amb Johnson & Johnson, Novartis, Merck, GlaxoSmithKline, Sanofi i el Grup Roche, figuren entre els laboratoris més reconeguts, amb millor reputació i amb més facturació a escala mundial, segons diversos rànquings. Ara bé, aquestes multinacionals competeixen i conviuen en aquestes classificacions amb d’altres com ara Esteve, Ferrer, Almirall, Grifols, Uriach, Reig Jofre i Hipra, un seguit d’empreses catalanes, moltes de tradició familiar, que els planten cara i mostren dia rere dia la capacitat productiva i innovadora del sector farmacèutic a Catalunya.
Les xifres expliquen fàcilment el paper de Catalunya com a potència farmacèutica. En clau interna, el seu pes en el panorama estatal és clarament dominant. El Principat té la concentració més important de plantes farmacèutiques, amb gairebé la meitat (un 45%) de les instal·lacions de tot l’Estat (79 de 173), seguit de lluny per Madrid, que en té la meitat (40), i, molt més enrere, per Castella i Lleó (14) i Castella-la Manxa (8). Són dades del darrer estudi sobre el sector encarregat per FarmaIndustria, l’associació empresarial del sector farmacèutic a escala estatal, que també revela que la majoria de les plantes de producció del país es dediquen a medicaments d’ús humà, seguides per les orientades a la producció de principis actius i per les de fàrmacs d’ús veterinari.
A Catalunya, gràcies a la capacitat de producció d’aquestes instal·lacions, es fabriquen al voltant del 60% dels productes farmacèutics de l’Estat. Això, més el fet que a la ciutat de Barcelona es concentren la majoria d’inversors institucionals especialitzats en el sector de la salut, juntament amb un ecosistema format per universitats, centres de recerca, hospitals, start-ups i fons d’inversió especialitzats, no només afavoreix l’evolució d’aquest ecosistema empresarial, sinó que també atrau farmacèutiques d’altres països per implantar a l’àrea metropolitana algunes de les seves instal·lacions.
El sector farmacèutic català representa menys de l’1% del total d’empreses industrials del país, però genera el 9% del valor afegit brut industrial i el 10% de les exportacions industrials, que fonamentalment van a parar a la Unió Europea, però també a Suïssa, als Estats Units, al Canadà, a la Xina i al Regne Unit.
La productivitat del sector farmacèutic és el doble de la mitjana de tota la indústria catalana, segons les dades que el director del Departament d’Estudis de FarmaIndustria, Pedro Luis Sánchez, va exposar en la presentació de l’informe de la bioregió de Catalunya corresponent al 2022, que recull els principals indicadors sobre innovació i dades macroeconòmiques de l’àrea de ciències de la vida i salut.
“La indústria farmacèutica té una implantació industrial excel·lent a Catalunya”, afirma Sánchez, que destaca les repercussions positives per als catalans: són la quarta part dels pacients que participen en assajos clínics a l’Estat i, a més, Catalunya aglutina el 31% del total d’inversions en R+D per part de la indústria farmacèutica innovadora, un fet que es tradueix en més llocs de treball.
El directiu de FarmaIndustria considera que el potencial de Catalunya en l’àmbit farmacèutic podria ser encara més gran si des de l’Estat s’apliquessin mesures fiscals “per potenciar encara més l’avenç del sector, com l’eliminació del límit temporal de les deduccions d’R+D”. Segons Sánchez, “una de les principals mancances de l’economia catalana és que aquesta inversió se situa per sota del que correspondria”.
La pandèmia hi ajuda
La indústria farmacèutica viu un bon moment i la pandèmia ha ajudat a amplificar-lo. En termes estatals, aquest sector va augmentar més d’un 53% les vendes a l’exterior el 2022, fins a assolir els 26.818 milions d’euros. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, els medicaments han passat a ser el tercer producte més exportat, només superats pels automòbils i els combustibles. Aquesta fita es produeix després d’anys de creixement sostingut, però de manera conjuntural s’ha vist impulsada per la fabricació de vacunes per al coronavirus. Aïllant l’efecte de les vacunes per a la covid-19, la dada estructural del sector donaria exportacions per valor de 14.465 milions d’euros el 2022, cosa que suposaria un increment del 12,8% respecte als 12.825 milions que es van assolir el 2021.
Les principals farmacèutiques catalanes aborden, doncs, des d’una posició privilegiada l’adaptació als reptes de futur que afronta el sector: la transformació digital, la col·laboració amb els organismes reguladors, la millora de l’atenció de les necessitats dels pacients i la salvaguarda del medi ambient, segons un informe recent. En aquest darrer punt, la ràtio de consum d’energia per empleat s’ha reduït més d’un 8% en els darrers quatre anys, el mateix percentatge en què s’han reduït els residus produïts de mitjana per cada treballador. A més, les companyies farmacèutiques són conscients de la importància de garantir l’origen de l’energia que consumeixen i el sector ara voreja el 70% de l’energia consumida amb garantia d’origen renovable.
L’Almax, la Biodramina i les vacunes, suports de l’èxit
Antoni Esteve, Carles Ferrer Salat, Josep Antoni Grífols, Víctor Almirall i Jordi Uriach són només alguns dels noms dels farmacèutics, metges o fins i tot adroguers que durant la primera meitat del segle XX van donar origen a les gran multinacionals que coneixem ara. Ells van ser els responsables d’obrir petits tallers de farmàcia que han sabut prosperar de manera espectacular i sobreviure sota el control de les generacions posteriors fins a disposar de grans oficines i plantes de producció en diversos països. Un èxit fonamentat en el treball amb rigor, però que també ha rebut impulsos importants en moments puntuals. És el cas d’Almirall, que fa 36 anys va llançar l’antiàcid per excel·lència, l’Almax, i del Grup Uriach, que té en el seu catàleg el Fisiocrem i la Biodramina, entre altres productes molt consumits. Esteve, per la seva banda, va descobrir l’obtenció de vitamina D per irradiació i és responsable de la comercialització de la primera sulfamida, el Leucotizol, mentre que Reig Jofre ha crescut molt gràcies a la fabricació de la vacuna de Janssen contra la covid-19.