La reforma de la llei del “només sí és sí” era impul­sada pel PSOE tot invo­cant la urgència del moment per les 800 rebai­xes de pena a agres­sors sexu­als i les 70 excar­ce­ra­ci­ons, però després de ser regis­trada el 6 de febrer i ser admesa a tràmit el 7 de març, ja com­pleix un mes atu­rada al Congrés. Enmig de la crisi oberta entre el PSOE i la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, el grup d’ERC (13 dipu­tats) –jun­ta­ment amb EH Bildu (6)– ofe­reix un canvi alter­na­tiu a través de 21 esme­nes regis­tra­des que pretén blin­dar el con­sen­ti­ment com a eix de la llei i alhora eli­mi­nar les al·lusi­ons a violència i inti­mi­dació que incor­pora la reforma soci­a­lista beneïda amb el vot a favor del PP, el PDe­CAT i el PNB i l’abs­tenció de Vox. La pro­posta d’ERC incor­pora una frase al punt 1 de l’arti­cle 178 –el que defi­neix el con­sen­ti­ment i que no és modi­fi­cat per la reforma del PSOE– per com­ple­tar els angles de la seva defi­nició en sin­to­nia amb Igual­tat i amb la no revic­ti­mit­zació de la dona agre­dida: “No es deduirà que hi ha con­sen­ti­ment per l’absència de resistència física o el silenci de la víctima, ni per la seva con­ducta sexual prèvia.”

La reforma de la llei de garan­tia inte­gral de la lli­ber­tat sexual –cone­guda com a llei del “només sí és sí”– es troba en període d’esme­nes, però Podem hi ha renun­ciat i ara és la pro­posta d’ERC la que s’acosta al soci petit de la coa­lició. La ini­ci­a­tiva del PSOE manté l’agressió com a tipus únic –la llei ante­rior dis­tin­gia abús i vio­lació i és la que va per­me­tre que ini­ci­al­ment l’Audiència de Navarra con­demnés els joves de La Manada per abús sexual pel cas dels San­fer­mi­nes del 2016–, i eleva les penes per agres­si­ons come­ses amb violència o inti­mi­dació o quan la víctima tin­gui anul·lada la volun­tat per qual­se­vol causa. “S’alien amb el PP i Vox perquè ens tor­nin a pre­gun­tar si tan­quem bé les cames”, va etzi­bar Lucía Muñoz (Uni­des Podem) al PSOE en el ple de l’admissió a tràmit.

El text del PSOE –i de la minis­tra de Justícia, Pilar Llop– també res­cata alguns inter­vals de penes de l’ante­rior Codi Penal per incre­men­tar les mínimes, que és l’ori­gen de les revi­si­ons a la baixa des que la llei del “només sí és sí” va entrar en vigor, l’octu­bre del 2022. ERC, en canvi, vol que els arti­cles 178 i 179 del Codi Penal es man­tin­guin tal com estan per “pro­te­gir el con­sen­ti­ment com a cen­tre de la llei” i denun­cia la per­versió de tor­nar a incor­po­rar els ter­mes violència i inti­mi­dació, perquè el text del PSOE “des­plaça el con­sen­ti­ment com a ele­ment defi­ni­dor entre una relació sexual con­sen­tida i una agressió sexual”.

Segons el grup de Gabriel Rufián, la reforma soci­a­lista “suposa negar que la vio­lació ja és per se una forma de violència” i “afir­mar que hi ha vio­la­ci­ons no vio­len­tes”. ERC també incor­pora una modi­fi­cació en l’arti­cle 180 del Codi Penal per incloure-hi la “inti­mi­dació”, a més del supòsit de “violència extrema”, i hi suma la cir­cumstància agreu­jant que l’agres­sor sigui “pro­per a la víctima” (el Codi Penal actual parla de “con­vivència o paren­tiu” i cita “ascen­dents o ger­mans”, així que en que­den fora altres fami­li­ars). Segons l’última macro­en­questa de violència de gènere (2019), el 21,6% dels agres­sors sexu­als eren fami­li­ars, i el 44,2% de les dones vícti­mes de violència sexual fora de la pare­lla havien patit l’agressió en una casa.