Un tri­bu­nal de Hong Kong ha con­dem­nat aquest dilluns al des­ta­cat acti­vista Jos­hua Wong a tres mesos de presó per incom­plir la pro­hi­bició judi­cial de reve­lar infor­mació per­so­nal sobre un poli­cia que va dis­pa­rar amb el seu revòlver a un mani­fes­tant durant les pro­tes­tes anti­go­ver­na­men­tals de 2019.

Wong, que ja com­pleix con­demna a la presó per sentències prèvies rela­ci­o­na­des amb els movi­ments de pro­testa, ha estat acu­sat de publi­car en Face­book un fil pro­ce­dent d’un fòrum en línia que reve­lava les dades d’un agent que va dis­pa­rar tres vega­des amb munició real en el barri resi­den­cial de Sai Wan Ho, en la perifèria de Hong Kong.

Un mani­fes­tant va resul­tar ferit de bala pel poli­cia, la qual cosa va sus­ci­tar una forta reacció pública en el moment més crític de les mobi­lit­za­ci­ons que van para­lit­zar la ciu­tat fa qua­tre anys.

L’acti­vista, de 25 anys i exse­cre­tari gene­ral del grup pro­de­mocràtic hongkonguès Demo­sisto, va ser una figura pro­mi­nent de les pro­tes­tes a favor de la democràcia ocor­re­gu­des en 2014 a la ciu­tat semi­autònoma, amb el que el seu alt per­fil li va posar també en la mira de les auto­ri­tats en 2019.

Wong està a més encau­sat al cos­tat d’altres 46 figu­res pro­mi­nents del movi­ment pro­de­mocràtic en el procés més gran ini­ciat a Hong Kong fins ara sota la polèmica llei de segu­re­tat naci­o­nal, que podria resul­tar en la seva con­demna a cadena perpètua.

El març de 2021, el grup va ser acu­sat con­jun­ta­ment de “cons­pi­ració per a come­tre sub­versió” entorn d’unes elec­ci­ons primàries extra­o­fi­ci­als cele­bra­des el juliol de 2020 i l’objec­tiu de les quals era aju­dar els par­ti­da­ris de la democràcia a selec­ci­o­nar can­di­dats per a les elec­ci­ons al Con­sell Legis­la­tiu.

Els pro­ces­sa­ments, d’acord amb la Fis­ca­lia, pre­te­nien acon­se­guir la majo­ria per a “abu­sar” dels seus poders com a legis­la­dors vetant els pro­jec­tes de llei pres­su­postària, a més de para­lit­zar el fun­ci­o­na­ment del govern i, en última instància, forçar la dimissió de la lla­vors cap de l’Exe­cu­tiu, Car­rie Lam.

Final­ment, les auto­ri­tats van can­cel·lar aques­tes elec­ci­ons i Pequín va intro­duir una nova legis­lació política en la qual es con­tro­lava de manera estricta qui podia pre­sen­tar-se als comi­cis.

La llei de segu­re­tat naci­o­nal de Hong Kong, impo­sada per Pequín arran de les pro­tes­tes de 2019, pre­veu penes de fins a cadena perpètua per supòsits de secessió, ter­ro­risme o con­fa­bu­lació amb for­ces estran­ge­res.